El títol us pot semblar una inscripció lapidària; però després de donar-li moltes voltes i jugar amb les paraules:
divulgació,
imaginació,
jocs,
matemàtiques recreatives,
pseudociències..., he optat per la senzillesa. Vistos els títols d'alguns obituaris que la premsa ha dedicat a Martin Gardner, em sembla que no ho he fet tan malament. El diari
El País titulava: "
Martin Gardner, gurú de los juegos matemáticos" i continuava amb un apocalíptic "(...)
un azote para la pseudociencia".
La Vanguardia no ho feia pas millor obrint l'article amb un "
Filósofo de la ciencia" que no dóna gaire més informació que dir que portava ulleres (que em perdonin els filòsofs) i que tampoc serveix de síntesi de la seva vida professional (no es va dedicar a la filosofia, tot i que en alguns dels seus escrits en parla).
Arribo tard amb aquesta entrada perquè el nord-americà Martin Gardner va morir el passat 22 de maig, com bé podreu llegir en nombrosos articles a la xarxa. En alguns també llegireu que era matemàtic i això no és cert: no havia cursat mai estudis reglats de matemàtiques, sí que ho havia fet de filosofia. Per als ansiosos desconeixedors de la seva obra que us esteu preguntant ¿de qui està parlant, aquest?, un parell d'entrades de wikipedia (m'agradaria que fos de Viquipèdia; però, a hores d'ara, l'entrada en català és d'una línia i mitja) i una fotografia:
Martin Gardner (en castellà)
Martin Gardner (en anglès)
Gardner va escriure, des de 1956 fins a 1981, la secció de Jocs Matemàtics de la seriosa (em podria estalviar l'adjectiu, però és per fer-vos veure que no s'assembla a
Muy Interesante) revista de divulgació científica
Scientific American (des de 1976 té versió espanyola,
Investigación y Ciencia). No us deixeu enganyar per l'encapçalament Jocs Matemàtics, perquè els seus articles tenien profunditat, estaven ben documentats i demostraven uns bons coneixements de matemàtica adquirits de manera autodidacta. Diferents editorials espanyoles han publicat l'obra de Gardner. Em permeto citar l'editorial menys coneguda:
Gedisa que en la seva col·lecció
Juegos (ens tornen a despistar amb el nom) ha editat
Los mágicos números del Doctor Matrix (recull d'articles de
Scientific American) o
Juegos y enigmas de otros mundos (en aquest cas, un recull de les col·laboracions matemàtiques de Gardner a
Isaac Asimov's Science Fiction Magazine). En tota la seva obra destaca la seva imaginació i creativitat per anar lligant el relat i les matemàtiques. Podria posar-ne algun exemple concret; però, o em dedico a copiar íntegrament allò que va escriure Gardner o qui desconeix la seva obra en podria treure una idea equivocada.
En un altre vessant, Gardner va ser membre i col·laborador del
CSICOP (
Committee for the Scientific Investigation of Claims of the Paranormal); posteriorment batejat, de forma més abreujada, com CSI (
Committee for Skeptical Inquiry). Aquest CSI, que no té res a veure amb la fantasiosa sèrie televisiva, té com a finalitat l'estudi científic de la pseudociència i dels anomenats fenòmens paranormals. N'han estat membres destacats Carl Sagan, Isaac Asimov o el prestidigitador James Randi. La publicació periódica del CSI és
The Skeptical Inquirer (com que es pot consultar en línia, us aconsello que li doneu una ullada). Si voleu fer un tastet dels articles de Gardner per a
The Skeptical Inquirer, sense dificultats idiomàtiques, la editorial DeBolsillo n'ha traduït un recull, que ja havia aparegut en anglès, en el llibre
¿Tenían ombligo Adán y Eva? Com un altre divulgador, John Allen Paulos (de qui ja hem parlat en
L'analfabetisme matemàtic i les seves conseqüències), Gardner es dedica a desemmascar llibres i creences pseudocientífiques. Paulos ho fa d'una manera general, a favor de Gardner s'ha de dir que analitza fins l'últim detall i ho fa des del coneixement exhaustiu de l'obra d'aquells que critica.
Vull acabar parlant d'un dels llibres d'aquest autor que no he llegit i que m'agradaria fer-ho:
The Annotated Alice (té traducció castellana,
Alicia anotada: Alicia en el país de las maravillas. A través del espejo). Gardner hi analitza dues de les més emblemàtiques obres literàries de Lewis Carroll (pseudònim del matemàtic Charles Dogson) que, llegides amb deteniment, són alguna cosa més que contes infantils.