dissabte, 24 d’abril de 2010

La matemática en sus personajes

Com que ja ha passat la Diada de Sant Jordi d'enguany, amb aquest article no corro el risc de modificar els rànquings dels llibres més venuts. Per cert, no sé perquè insisteixen en classificar els llibres pel nombre d'exemplars suposadament venuts i no pels beneficis obtinguts (els preus varien força i els marges comercials crec que també). Un paràmetre interessant a mesurar seria quants llibres es llegeixen realment i la satisfacció de l'usuari, però ja entraríem en el camp de la ciència-ficció, del marquèting o de l'estadística. A més, com que ja fa uns anys que han aparegut els llibres "mediàtics", expressament pensats per aquesta Diada, i els "no-llibres" per regalar a la gent que no els agrada llegir, qualsevol discurs sobre aquest tema no ens portaria enlloc i que Salvador Espriu ens perdoni a tots.

La matemàtica en sus personajes és una col·lecció de biografies de matemàtics que l'editorial Nivola (no sé si els hereus d'Unamuno podrien presentar demanda pel nom manllevat) fa anys que publica. Aquesta arriscada tasca des del punt de vista comercial es mereix totes les lloances, però tampoc m'he dedicat a esbrinar qui hi ha darrera de l'editorial i si es refia de vendre llibres de temàtica científica o matemàtica per poder portar el plat a taula. La redacció dels diferents títols, tot i que mantenen una certa unitat d'edició i estil, s'han encarregat a diferents persones, generalment de nacionalitat espanyola, relacionades amb el món de la matemàtica. N'he llegit uns quants, i n'he fullejat més, i els puc recomanar per a tots aquells que gaudeixin amb la història de la matemàtica o que necessitin una aproximació biogràfica fiable per a la redacció d'algun treball a l'educació secundària. El nivell de coneixements necessaris per seguir-los amb comoditat varia d'un títol a l'altre i l'extensió també és variable: el volum 2 dedicat a Fermat té 106 pàgines i, en canvi, el 6 sobre Euler en té 280. Aquest darrer és l'únic volum, que sàpiga, que ha estat traduït de l'anglès i no és un encàrrec de l'editorial. Si voleu saber els títols que formen la col·lecció, cliqueu a la imatge del llibre que la va començar:


Els llibres es poden llegir de manera independent i els podeu trobar en moltes llibreries. Si no us voleu rascar la butxaca (no tinc comissió de l'editorial), també estan disponibles en biblioteques públiques i en algunes biblioteques escolars.

Ja que ha sortit el nom d'Euler no me'n puc estar de dir que és preocupant el desconeixement general de la seva importància. Ho podríem començar a arreglar pronunciant correctament el seu cognom: no digueu e-u-l-e-r! Quan tingueu dubtes en la pronúncia de qualsevol paraula o nom estranger, una bona solució que trobareu a la xarxa és Forvo. Un web de San Sebastián (!?) on podreu sentir a parlants nadius de diversos idiomes.

 




Si voleu sentir com sona Leonhard Euler en alemany, cliqueu en el seu retrat i entrareu en una pàgina on sentireu que el seu cognom comença per "oi" i que no cal dir l'erra final (podeu fer tranquil·lament una vocal neutra catalana). És veritat que, suposo que per no semblar pedants o per influència del castellà, molts matemàtics catalanoparlants pronuncien l'erra.

3 comentaris:

  1. Està bé, això del Forvo, aquesta mena de pronunciador automàtic. No sabia que hi era: t'agraeixo la notícia i a ells la feinada. Amb tot, no deixa de ser una feina de "substitució". Són els diccionaris i les enciclopèdies les que, a cada entrada, haurien de proporcionar aquesta mena d'informació (l'enregistrament de la pronúncia correcta de l'encapçalament en la llengua original i la seva transcripció fonètica IPA). Alguns diccionaris d'idiomes a la xarxa ja ho fan (cf. Dictionary.com, p.ex.) i, de vegades, alguna entrada biogràfica de la Wikipedia també va acompanyada de la transcripció fonètica. Esperem que, aviat, sigui tan normal trobar aquesta mena d'informació com la definició de la paraula buscada o les dates de naixement i mort de la persona en questió.

    Dues coses a propòsit de Nivola i els seus llibres:

    1. El llibre dedicat a Euler (col. La Matemática en sus Personajes, 6) és de William Dunham, el mateix matemàtic i historiador de les matemàtiques nord-americà que el 1990 va escriure Journey Through Genius: The Great Theorems of Mathematics que l'editorial Pirámide (col. Ciencia Hoy) va publicar el 1992 traduït per Jacobo Cárdenas amb el títol, per mi totalment erroni, de Viaje a través de los genios. És un molt bon llibre de divulgació de les matemàtiques que aprofito per recomanar a tots aquells que, interessats en aquest tema, no l'hagin llegit.

    2. També aprofito per recomanar l' Apologia de un matemático de G.H. Hardy, publicat per Nivola a la seva col·lecció Episteme (núm.1). Malgrat l'ambigüitat de la seva traducció castellana, el títol original (The Mathematician's Apology) no enganya: és una autèntica apologia de les matemàtiques ("pures", com ell mateix en diu), molt ben escrita i entenedora pels llecs en la matèria (aquí em teniu a mi de botó de mostra), feta per un dels matemàtics anglesos més brillants de la història.

    ResponElimina
  2. Si s'extén l'experiència, webs com Forvo tenen l'avantatge, respecte a la transcripció fonètica única que donen la majoria dels diccionaris, de permetre que parlants de registres dialectals diferents facin les seves aportacions (penso en la "e" de primavera per exemple, només cal escoltar els homes del temps de TV3).

    Desconec el llibre de Dunham editat per editorial Piràmide, però com que el dedicat a Euler em sembla excel·lent, hauré de posar solució a aquesta ignorància.

    En quant, al llibre de G. H. Hardy crec que és una veritable joia i caldrà comentar-lo amb profunditat. De totes maneres, el temps ha demostrat que Hardy es va equivocar en la seva defensa "romàntica" de les matemàtiques pures, fins i tot en podríem dir inútils en el sentit original del terme. La teoria de nombres, que era l'exemple més clar de matemàtica pura, s'ha convertit en una teoria d'importància cabdal en els sistemes per transmetre informació de forma segura. En continuarem parlant...

    ResponElimina
  3. Obrador Edendum, l'editorial de Santa Coloma de Queralt, i la URV editen conjuntament una col·lecció titulada Punt Nodal (amb el subtítol de "Estudis de ciències cognitives"). Fa pocs dies, vaig comprar el segon volum d'aquesta col·lecció, publicat al final de l'any passat, que aplega un text de John von Neumann (L'ordinador i el cervell) i un d'Alan Turing (Els ordinadors i la intel·ligència). El cas és que mentre celebrava entusiasmat la traducció i edició en català de textos com aquests –quins textos i quina edició!– vaig descobrir a la contraportada l'anunci d'un altre volum publicat anteriorment, el primer de la col·lecció: junts en un sol volum El paper de la matemàtica en les ciències i la societat de John von Neumann i, atenció!, Apologia d'un matemàtic de G.H. Hardy!! No he pogut fer res més que venir corrents al teu bloc per deixar-ne constància: de tant en tant hi ha bones notícies!

    ResponElimina