diumenge, 4 d’abril de 2010

Respostes divertides a preguntes d'examen

De fet, ja veureu perquè, el títol d'aquesta entrada hauria de ser: Respostes divertides, però reals?. Suposo que molts de vosaltres haureu vist les imatges que segueixen:




Algun amic o conegut vostre les haurà rebut via mail i no se n'haurà pogut estar de reenviar-les per tal de compartir la bona nova. Part de la gràcia que suposadament tenen, recau en el fet que ens imaginem que són respostes d'alumnes reals a preguntes d'exàmens de matemàtiques (a favor d'aquesta idea, fixeu-vos que en els quatre casos apareix en vermell la correcció i en la segona, fins i tot, podem saber el nom de l'alumne). La primera vegada que les vaig rebre, després de la sorpresa inicial, em vaig adonar d'una sèrie de detalls que no quadraven: en castellà pocs professors utilitzarien la paraula "expandir" per demanar el desenvolupament d'un binomi o "sin" per indicar el sinus d'un angle (en català sí que ho fem, però en castellà fan servir "sen"); per acabar, six = 6 té molta més gràcia en anglès. Dit i fet, em vaig posar a investigar per la xarxa i mireu què s'hi pot trobar sense estar-s'hi massa estona:


Carai, és la versió noruega de la mateixa resposta i amb copyright i tot!










Aquí teniu la versió en anglès que serveix per veure que el "Hallar X" i el "Aquí está!!" de la versió castellana hi han estat afegits i el copyright, eliminat.





I la que segueix és la prova definitiva tal com apareix al web Ocular Trauma que es presenta com ...The home of Find X. Per tant no es tractava de la resposta d'un alumne desesperat o babau, sinó d'un acudit visual:




En conseqüència, diria que cal ser crític a l'analitzar la veracitat de la informació que rebem o trobem, encara que es tracti d'acudits! Malauradament al "ho diuen els diaris" o "ho han dit per la tele" i hem afegit "ho he trobat per internet".


Posats a triar ocurrències, reals o no, em quedo, per la seva simplicitat i per les moltes simplificacions incorrectes que he hagut de veure, amb:

9 comentaris:

  1. Amb els acudits deu passar com amb les pel·lícules, que si a la gent li diuen que són basades en fets reals –com si això fos una mena de marca de qualitat, de denominació d'origen, o un certificat de garantia– se les mira amb millors ulls o amb més interès. Ningú no qüestiona la veracitat d'aquesta pretesa "realitat", tal és la nostra voluntat –les nostres ganes– de que ho sigui efectivament de "real". Temps difícils per la ciència, malgrat les aparences i l'optimisme injustificat de la majoria. Tant a Noruega com a Austràlia. Un detall, però: ¿t'has fixat que en la versió noruega de l'acudit la proporció entre els catets és la correcta (coincideix amb l'anunciada: 4:3) mentre que en la versió autraliana original no (4:2)? Suposo que, bromista de mena, al Sr. Clarke li devia importar un pito la correcció geomètrica dels seu triangle; el seu traductor al norueg –ja ho fan, això, els traductors– no s'ha pogut estar de "corregir" aquest detall.
    T'agraeixo molt l'entrada i et felicito pel blog. Que duri!

    ResponElimina
  2. Ni me n'havia adonat de les proporcions incorrectes del dibuix original! He comprovat a més que no es tracta d'un problema a l'hora d'insertar la imatge en el meu bloc o en el web d'Ocular Trauma (si no ets curós pot ser que la deformis). Que m'hagi passat per alt és una prova que sovint els dibuixos geomètrics que utilitzem a les classes de matemàtiques són només objectes per penjar-hi les dades del problema i que no hi dediquem prou atenció (els antic matemàtics grecs no entendrien aquesta desídia). Cal felicitar al noruec per la feina ben feta.

    ResponElimina
  3. Pot ser, efectivament, una prova de la falta d'atenció dels professors de matemàtiques a l'hora de fer dibuixos geomètrics; o del relatiu desprestigi de la geometria, també (¿no serà que alguns professors de matemàtiques senten la geometria com una cosa antiquada o passada de moda?). Però jo diria que també pot ser prova d'una altra cosa: de la impossibilitat de representació física –no ideal– dels objectes matemàtics. Un triangle no es pot dibuixar; o, dit més exactament, el dibuix d'un triangle NO és un triangle. La suma dels angles del dibuix d'un triangle mai serà 180º. La contingència de l'objecte físic "dibuix-d'un-triangle" xoca escandalosament amb la necessitat de l'objecte geomètric "triangle". Hi ha alguna cosa terrible i obsessiva en el dibuixar triangles, una mena de cerca inútil de l'ideal. ¿No és millor, doncs, renunciar a intentar-ho dibuixant un triangle de qualsevol manera? ¿No podria ser que, en casos com aquest, la feina ben feta fos, precisament, la "mal feta"?

    ResponElimina
  4. Gràcies, el teu darrer comentari m'ha donat idees per a més d'una entrada: des de la importància dels gràfics i dibuixos en la resolució de problemes, a les diferents tipologies de matemàtics (dels més "visuals" als més "conceptuals", per dir-ho ràpid), fins a les diferents concepcions, haig de dir ontològiques sense ànim de ser pedant, dels objectes matemàtics. M'ha agradat això de la "cerca inútil d'un ideal", però jo crec que fins i tot els gossos pastors tenen una certa idea que podem anomenar "ovella".

    ResponElimina
  5. No sé si el gossos d'atura tenen idees o no. En cas afirmatiu, la diferència entre un gos d'atura i un matemàtic podria ser la següent (l'explico en forma de tema amb variacions):

    (tema) El gos d'atura fa servir la idea de 'be' per poder empaitar els bens del prat; al matematic, els bens del prat li importen un pito, tan fascinat està amb la idea i només amb la idea que en té.

    (variació 1) El gos d'atura fa servir una idea per empaitar els bens; el matematic fa servir els bens per tenir una idea per empaitar.

    (variació 2) El gos d'atura tendeix a pensar que la seva idea de be mai no es prou bona, mai no s'acosta prou a aquest o a aquell be que empaita; el matemàtic tendeix a pensar que aquest o aquell triangle mai no és prou bo, mai no s'acosta prou a la seva idea de triangle.

    (variació 3) Quan algú crida 'be', el gos d'atura guaita a dreta i esquerra com un boig per per veure si en veu cap; quan algú crida 'triangle', el matemàtic tanca els ulls (hi ha qui també diria com un boig).

    (variació 4) El gos d'atura diu 'be' a una cosa i té problemes per anomenar la idea que s'hi assembla; el matemàtic diu 'triangle' a una idea i té problemes per anomenar les coses que s'hi assemblen.

    ResponElimina
  6. M'agrada molt el teu Blogger.

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies anònim, però molt poc explícit!

    ResponElimina
  8. Sí los había visto, pero los consideraba chistes, nunca pensé que fueran respuestas reales.

    ResponElimina
  9. Te aseguro que muchas personas las han considerado respuestas reales. Además, en algunos casos, alguien se ha tomado mucho interés en que lo parezcan: fíjate, por ejemplo, en la segunda imagen del artículo (expandir (sic) un binomio). Es cierto, sin embargo, que en la última imagen, la tipografía indica claramente que se trata de una falsa respuesta.

    ResponElimina