divendres, 2 d’abril de 2010

El càlcul de la data de Diumenge de Pasqua

La majoria de celebracions i festes que apareixen en els nostres calendaris es repeteixen en la mateixa data, any rera any. La Setmana Santa n'és una excepció. Per introduir aquest tema, permeteu-me que us convidi a la lectura d'un article de Màrius Serra publicat a La Vanguardia el 17 d'abril de 2003. No us penseu que he guardat l'article des d'aleshores, el paper ja començaria a groguejar, sinó que l'he baixat de l'hemeroteca, pública i en línia, que té aquest diari (hemeroteca de La Vanguardia). L'article es titula "Y santas pascuas":

Cliqueu al damunt si el voleu llegir, però m'atreveixo a fer-ne un comentari crític:

Màrius Serra es sorprèn de les oscil·lacions que pateixen les dates de Setmana Santa ("Incapaz de descubrir un patrón de repetición significativo"), s'estranya que algú apliqui la fórmula de Gauss ("un nombre del que sólo me suenan campanas") per calcular la data del "Domingo de Gloria" i acaba proposant que es fixin, d'una manera definitiva, les dates d'aquestes celebracions. No sé si l'escrit és fruit de la ironia, de la ignorància o si l'autor s'enyora del Calendari Republicà Francès. Aquest darrer és molt útil  si has de comptar els dies de la setmana amb els dits perquè és més complicat descomptar-se (els revolucionaris van portar el sistema decimal a les últimes conseqüències i amb una setmana de deu dies era més complicat localitzar el diumenge). Té una certa gràcia el joc de paraules amb Gauss i campanes (distribució normal o campana de Gauss), però presumir d'analfabetisme numèric en aquest país ja no avergonyeix a ningú. En fi, deixeu-m'ho aquí i no gastem més píxels.

És molt senzill trobar informació sobre la qüestió que ens ocupa. Hauríem de començar pels diferents tipus de calendaris: solars, lunars i luni-solars. La tradició ens porta a que el diumenge de Pasqua, per seguir el costum més antic de la Pascua jueva, ha de ser en lluna plena i com que el nostre calendari actual és solar i no lunar, com el musulmà per exemple (calendari lunar), ja tenim l'explicació de l'oscil·lació d'aquestes dates en el calendari.

Efectivament, Gauss va trobar una manera relativament senzilla i enginyosa de fer el càlcul de la Pasqua o Computus. Si cliqueu en els links d'aquest paràgraf, en veureu els detalls.

2 comentaris:

  1. Coneix la distribució de les bigues de l'auditori De Catalunya segons Fibonacci ?

    ResponElimina
  2. Gràcies Anònim per visitar aquest bloc, però la pregunta m'ha desconcertat per diverses raons; principalment perquè no té cap relació amb aquesta entrada (Diumenge de Pasqua i Fibonacci?). Per altra banda, confesso que desconec la relació que hi ha entre la distribució de les bigues de l'Auditori de Barcelona i la successió de Fibonacci. Puc sospitar que té a veure amb alguna espiral mitificada, tipus closca del Nautilus. De totes maneres, que un arquitecte justifiqui alguna de les estructures de la seva obra a partir del nombre auri, l'arrel de dos o el seu índex de massa corporal, no deixa de ser un divertimento amb unes certes ínfules. Sí sé que la magnífica soprano Barbara Hendricks va tenir problemes al·lèrgics relacionats amb aquest edifici, quan es va posar en funcionament, i que, segons el meu ignorant parer, la seva acústica es pot millorar força.

    Em queda el dubte de si vostè coneix la resposta de la pregunta (els professors, per exemple, tenim el vici detestable de preguntar només allò que ja sabem). En aquest cas, agrairia que ens la fes arribar.

    Em sembla adient acabar amb un enllaç a un article molt breu, però interessant, sobre arquitectura i classes de matemàtiques, de Claudi Alsina: Arquitectura del siglo XX y clases de matemáticas.

    ResponElimina