Maths Quiz 2000 va ser el nom que va rebre una competició internacional que el Centre de Recerca Matemàtica va organitzar per celebrar l'Any Mundial de les Matemàtiques, el darrer any del segle passat. Va ser un concurs de preguntes de tot tipus sobre matemàtiques que s'havia de jugar per Internet en el qual hi van participar equips de matemàtics professionals de tot el món.
Us podeu preguntar perquè dedico una entrada a un esdeveniment relativament llunyà. En vaig tenir notícia, indirectament i quan ja s'havia celebrat, a través del Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) en un article de Jaume Aguadé i Rafel Serra: Maths Quiz 2000: la història d'un repte (podeu consultar l'article sencer clicant en el títol gràcies a que la SCM posa els seus butlletins en format electrònic a disposició de tothom). És un article interessant a molts nivells: la complexitat tècnica d'organitzar una competició d'aquests tipus, la dificultat de preparar 400 preguntes de tots els àmbits de les matemàtiques amb l'ambició que havien de ser molt difícils, l'enunciat clar i la resposta única... Va ser un article que vaig llegir per primer cop l'any 2001 i us el recomano vivament. De fet el vaig tornar a recordar amb motiu d'alguns comentaris que he rebut per l'entrada Un enigma (per cert, en el meu bloc trobareu qüestions a la categoria Enigmes que no són precisament enigmàtiques, però no trobo una etiqueta més adequada que sigui breu). A mi em sembla que la pregunta que hi formulo no és difícil amb els mitjans tècnics d'avui en dia, però hi ha més d'un alumne de secundària que s'hi ha esmerçat, no n'ha trobat la resposta i, a més, no veu massa bé quina via ha de seguir per aconseguir la solució. Doncs bé, els organitzadors de Maths Quiz van veure amb sorpresa com, quan van sotmetre a prova algunes preguntes que jutjaven complicades, algú les responia en temps rècord. Què n'és de complicat trobar preguntes difícils en l'època dels cercadors d'Internet!
Quin famós matemàtic es va casar amb una néta de Hegel?
Aguadé i Serra comenten en l'article del Butlletí ja citat, que van haver de descartar la pregunta en negreta anterior, "bonica i relativament difícil", que havien triat per al Maths Quiz: a algú se li va ocórrer introduir les paraules Mathematician, granddaugther, Hegel en un cercador i instantàniament va obtenir la resposta. Fixeu-vos que no va caldre ni allò que en diem cerca avançada, tot i que saber-ne els rudiments hauria de formar part de l'alfabetització informàtica. Això sí, no sé si les tres mateixes paraules en català o castellà tenen la mateixa efectivitat.
Deixeu-me acabar amb un parell de preguntes històriques del Maths Quiz:
Quin matemàtic va escriure un poema, el títol del qual va esdevenir, temps enllà, el títol d'un film de Monty Python?
El 21 d'agost de 1947, dos excel·lents escaladors van aconseguir la primera ascensió de la cara sud del Bietschhorn, als Alps suïssos. Un d'aquests escaladors era un matemàtic molt important. Quin any va llegir la seva tesi doctoral?
1. Veig que, amb tota naturalitat (per sort), afirmes que l'any 2000 és l'últim del segle XX i no pas –com tanta gent creu– el primer del XXI. Potser ja és massa tard per dedicar una entrada a aquest tema –d'altra banda, tan discutit en el seu moment–, però no estic gens segur que la distància amb la que ja ens mirem el final del segle passat hagi servit per aclarir-lo. A veure si t'hi animes.
ResponElimina2. No tenia ni idea que a Catalunya hi hagués un Centre de Recerca Matemàtica amb seu a la UAB. T'agraeixo la notícia i l'article que ens recomanes. Això em fa pensar en la meva ignorància sobre els matemàtics i les matemàtiques a casa nostra, tant les d'ara (¿qui són i què fan en Jaume Aguadé i en Manuel Castellet? p.ex.) com la del passat (¿quina relació hi ha entre l'obra de Ramon Llull i les matemàtiques? o bé ¿és realment important l'obra de Josep Chaix?).
3. Com tan bé saben els enigmistes i els confegidors de mots encreuats (Tísner, Màrius Serra, etc.), gran part de la gràcia d'un enigma o d'un repte semblant rau en la manera de formular la pregunta (la definició de la paraula, en els mots encreuats). En aquest sentit, em sembla que té molta més gràcia la teva endevinalla sobre el matemàtic-maquinista anglès (A.T.) que les que ens proposen els teus col·legues de l'UAB. Diria que la diferència –tràgica diferència– és a la poma de Blancaneu. Potser sigui que ells no volen plantejar enigmes sinó, simplement, fer preguntes (tu mateix dubtes de fer servir la paraula 'enigma' per referir-te a les teves entrades). Si és així, callo.
4. Si a Google poseu les paraules "Mathematician, granddaugther, Hegel", el primer enllaç de la llista és (almenys ara mateix)... el blog d'en Francesc Montasell ! No cal que digui que ho he hagut de fer per saber qui era el matemàtic grandson-in-law de Hegel.
5. Molt interessant, això de l' "alfabetització informàtica". Estaria bé que en parlessis més extensament en una entrada específica.
1. Vaig parlar del "darrer any del segle passat" amb tota la intenció (a part, també era la manera d'evitar la repetició de "any 2000" a la frase). Potser sí que val la pena, dedicar-hi un article (al 3000 no espero arribar-hi!) o també podríem parlar dels decenis. De totes maneres és una batalla perduda, he llegit alguna opinió que justifica finalitzar el segle el 2000, tot i que entenent el raonament matemàtic, perquè és més rodó!?
ResponElimina2. No et pensis que tinc massa informació de la recerca matemàtica a Catalunya, però segurament n'hauré de parlar. Un dels temes que em preocupa és la perillosa distinció: investigació bàsica versus investigació aplicada que ens porta a la postmoderna pregunta ¿per a què serveix? (en la versió egocèntrica dels meus alumnes "i a mí, ¿de què em servirà?")
3. Crec que als organitzadors del Maths Quiz no els era possible plantejar enigmes o, si més no, els complicava molt les coses. Les preguntes van acabar fent-se en anglès, per raons òbvies, s'havien de fer sense ambigüitats i la majoria no eren de tema històric. La comprensió d'un enigma depèn de vegades de la nostra llengua materna, de qüestions culturals, etc. Passa una cosa semblant a allò que succeix amb els acudits: m'han explicat que en els acudits que s'expliquen en anglès en trobades i congressos, de vegades només riuen els que tenen l'anglès com a llengua materna o hi ha acudits que només fan gràcia als que el tenen com a segona o tercera llengüa.
4. Em sap greu haver provocat un canvi en els servidors de Google que fa més difícil la resposta!
5. i no només 5. Encantat que em poseu feina.