divendres, 19 de febrer del 2010

Toca més quarts que hores! Sistema horari català?

En aquest bloc hi podeu veure un rellotge que indica l'hora de la manera que Viquipèdia en diu sistema horari català. De fet, cal dir que a les zones de parla catalana, en les seves diverses variants dialectals, no es pot dir que hi hagi una única forma correcta de dir l'hora (ho podeu comprovar, per exemple, en l'estudi de Marta Torres i Vilatarsana). És trist però que en llocs on sempre s'havia dit dos quarts de vuit, haguem de dir les set i mitja si ens volem fer entendre. Suposo que el pas següent serà donar les hores com si fóssim marines nord-americans: 2030 hora zulú.

Per als de la ceba, cal dir que compartim l'estrany fet de donar els quarts fent referència a l'hora que s'ha de complir amb d'altres idiomes; per exemple, amb l'hongarès si no vaig errat (s'accepten comentaris). Amb el castellà sí que és una diferència a remarcar: deu ser allò de l'ampolla mig plena o mig buida (cap d'any per "fin de año", el cap de setmana per "fin de semana". ...). Vaja, que no ens posem d'acord en què és cap i què és cua.

Si us pregunteu que hi fa aquest article en un bloc de matemàtiques, puc fer referència a què, al cap i a la fi, estem parlant de fraccions: quarts i mitjos. Suposo que més endavant caldrà dedicar algun missatge a l'aritmètica modular o aritmètica del rellotge.

Per als que vulgueu inserir un rellotge català al vostre web o blog, aneu a:

http://www.comunicaciodigital.com/rellotge_catala/

Deixeu-me acabar amb algunes frases fetes: "Toca més quarts que hores", "no tocar quarts ni hores" i, si no sou puntuals, "arribar a tres quarts de quinze" (Ep! no són les 11,25).

6 comentaris:

  1. Francesc! Jaja Gran blog :)
    Soc la Yaiza de 4rt D ja m'aniré passant a llegir.

    :)

    ResponElimina
  2. Compte amb el cap, que no sempre és la traducció de la cabeza castellana o del head anglès; sovint ho és del cabo (= extremo) o de l' end. Els anys o les setmanes –com les cordes– tenen dos caps, dos extrems; però, a diferència de les cordes, es "mosseguen" els uns als altres com els extrems de les fitxes de dòmino (no com el cap i la cua de les mares de lluç): l'extrem d'una mossega el de l'altra. D'aquí la complicació: l'extrem final de la setmana passada és exactament el mateix "punt" o moment que l'extrem inicial d'aquesta. És la frontera. Posar l'accent en una banda o en l'altra és tan arbitrari i tan indicatiu del tarannà de cadascú com insistir que allà on en un regle hi ha escrit el número 3 no comença el quart centímetre sinó que acaba el tercer o viceversa.
    Molt interessant això de la forma hongaresa de dir l'hora. A veure si tu mateix o algun comentarista ho pot ampliar.

    ResponElimina
  3. Comprovo que ets una persona rigorosa i jo no vaig deixar que el rigor m'espatllés la frase i el joc de paraules. Posats a ser rigorosos, que és allò que ens toca als matemàtics o als aficionats, la traducció de "fin de año" no pot ser "cap d'any" que segons els diccionaris catalans és el primer dia de gener. Gràcies pel comentari i a veure si els hongaresos s'animen a explicar-nos com s'ho fan amb les hores.

    ResponElimina
  4. Company, una cosa és el rigor i una altra de ben diferent els diccionaris –de català, de rus o de l'idioma que vulguis–. Amb tot, i ja que el diccionari (DIEC) defineix 'rigor' com a 'exactitud extrema', portem les coses a l'extrem: el fin –o el principio, tant se val– d'una cosa no té dimensió; és un punt. El fin de año, doncs –i sempre parlant amb rigor, no d'una forma col·loquial–, no pot ser el darrer dia de l'any sinó que ha de ser el punt final de l'any, el seu extrem últim. El que jo volia dir al meu comentari anterior era que, per força, aquest punt (que no té dimensió) ha de coincidir amb el punt d'inici de l'any següent, o, millor: ambdós han de ser exactament el mateix punt; no hi ha 'ambdós' punts sinó un de sol, la frontera. Si sotmetem el terme català 'cap' a la mateixa operació de desdimensionalització (de fet, parlant en rigor ja no hauria de caldre, hauria de ser una cosa evident) i barrejem el cap d'any resultant (CA) amb el fin de año anterior (FA) no podem pensar cap altra cosa que CA = FA (q.e.d.).
    He demanat a un amic esperantista que sovinteja el tracte amb gent de l'Europa de l'est que intenti confirmar o refutar la que, amb el teu permís, anomeno hipòtesi horària hongaresa (HHH). Si la perquisició té èxit, ja t'ho faré saber.

    ResponElimina
  5. Em permeto la broma i la bestiesa de dir que no sé si en anàlisi no-estàndard se segueix complint que CA = FA. De la HHH em sembla que en vaig sentir parlar en algun documental televisiu i n'he trobat informació a la xarxa, però si ens un confirma un/a hongarès/a, millor.

    ResponElimina
  6. HHH CONFIRMADA: el hongaresos i nosaltres diem l'hora de la mateixa manera.

    Calia preguntar-ho a algun hongarès i això és el que ha fet Víctor Solé, l'amic esperantista –entre moltes altres coses– del què us parlava. Ja sabeu que els esperantistes són més que un club i que tenen el bon costum de comunicar-se sovint entre ells. Si a això hi afegiu que l'esperanto és obra d'un polonès i que a l'Europa de l'est hi ha molta més gent que aquí que en parla, ja sereu al cap del carrer.

    Si punxeu l'etiqueta del meu nom en l'encapçalament d'aquest comentari, accedireu a la pàg. del blog d'en Víctor (El Gat Pentino) on ell mateix en dona notícia. Val la pena considerar la seva hipòtesi del per què d'aquesta manera catalano-hongaresa de dir l'hora. A veure si tu mateix, Francesc, o algun dels teus comentaristes hi posa cullerada.

    ResponElimina