dimecres, 19 de juliol de 2017

Maryam Mirzakhani (1977-2017)


Aquesta entrada no estava prevista –tenia al cap parlar de les PAU i de les notes de tall–; però, malauradament, l'actualitat matemàtica és una altra. Podia haver redactat una nota necrològica o un panegíric a l'ús, però ja em perdonareu que no me'n pugui estar d'acompanyar-ho amb algunes crítiques, algunes recurrents (ja sé que em repeteixo!). 

La matemàtica d'origen iranià Maryam Mirzakhani va morir el passat divendres, 14 de juliol, a conseqüència d'un càncer. Mirzakhani ja havia aparegut en aquest bloc el 2014 quan li fou concedida la Medalla Fields (Medalles Fields 2014: ¿trencant motllos?). Aleshores els mitjans de comunicació van subratllar força que era la primera dona a la qual se li atorgava aquest premi. Com ha tornat a passar ara, amb motiu de la seva prematura mort, moltes notícies parlaven  d'un inexistent "premi Nobel de les Matemàtiques" (el més semblant a un Nobel matemàtic, ja ho hem intentat explicar, és el Premi Abel!).
 

Les notícies clòniques

La nostra premsa, com sempre, ha publicat tota una sèrie de notícies clòniques, suposo que a partir d'algun redactat de la premsa internacional o d'agència. Podeu veure les següents, i cercar algunes diferències (com en d'altres ocasions, acompanyo aquesta entrada amb molts enllaços, no cal que els obriu tots i, si n'heu de fer estalvi, podeu començar saltant-vos aquests):
A favor de la "pluralitat informativa", cal dir que El País adjunta un article del 2006 prou interessant i encara actual: Las matemáticas y el sexo. Malgrat el títol, no es tracta d'un escrit per a públic adult, i el subtitulat ho aclareix: Las mujeres son casi el 60% de los nuevos licenciados en España, pero sólo ocupan el 9% de las cátedras universitarias. El tema de la tria d'estudis, carrera professional i el gènere, és prou interessant, i preocupant, per parlar-ne específicament en un altre post.


Una mica més enllà de les notícies superficials

A grans, i barroers, trets podríem dir que el treball de Mirzkhani tenia molt a veure amb les superfícies (A Tenacious Explorer of Abstract Surfaces); però no crec que es mereixi un tractament tan superficial i monocord com el de les notícies anteriors. Si, a més, hi afegim els comentaris en la premsa digital dels trolls peninsulars, que aprofiten per desbarrar sobre política, gènere i religió, encara que no s'escaigui, podem dir que el tractament de la luctuosa notícia no ha estat l'adequat..

Intentaré fer palès que amb connexió a internet i una micona de temps, no costa gaire guanyar una certa profunditat!

El canal internacional iranià Press TV  ja avançava, el dijous 13, la gravetat del seu estat en la notícia Iranian math genius battles cancer recurrence at US hospital. Acompanyaven l'escrit amb un parell de fotografies impagables que em permeto reproduir:

Mirzakhani va participar amb èxit en un parell d'Olimpíades matemàtiques (Font: Press Tv)
Amb la seva filla Anahita, un bonic nom d'origen persa (Font: Press Tv)

El seu país d'origen li ha dedicat força notícies (vegeu, per exemple,  TV of IRANIAN)

Evidentment, la Universitat de Stanford, on havia desenvolupat bona part de la seva feina, també va informar sobre la seva mort: Maryam Mirzakhani, Stanford mathematician and Fields Medal winner, dies.. Il·lustren l'article amb una imatge que ha tingut força divulgació:

Maryam Mirzakhani (Font: Stanford University)

Si voleu veure la professora Mirzakhani, un xic nerviosa, fent una classe-conferència (d'aquestes clàssiques, amb molta pissarra!) cliqueu a Maryam Mirzakhani, Dynamics Moduli Spaces of Curves I (Harvard Math) . Per a més comoditat, us insereixo el vídeo a continuació:



És força més breu i assequible, el següent vídeo de la Simons Fundation and IMO:

 

I en els cercles matemàtics...

Com que no ens ho acabaríem, només farem un tast:

Per la seva significació, enllaço el post que li va dedicar el també matemàtic Terence Tao en el seu blog: Maryam Mirzakhani.

Una aportació més nostrada (amb la participació de Clara Grima i com a demostració que no sempre twitter és una bona opció) a Los tres Chanchitos: cliqueu a Maryam Mirzakhani, per accedir-hi directament.


Res tan rodó, com una bona cita...

Una de les frases de Mirzkhani que més s'ha repetit, traduïda amb més o menys fortuna, és:

The beauty of mathematics only shows itself to more patient followers

Sense ànim de rectificar i, amb molta humilitat, jo li trauria el only a la frase. Cal paciència, però crec que la matemàtica pot mostrar la seva bellesa, fins i tot, als seus seguidors inconstants i des de edats molt primerenques.

Com a educador, m'interessa un altra cita seva que ha aparegut aquest dies:

I don’t think that everyone should become a mathematician, but I do believe that many students don’t give mathematics a real chance

Per cert, la majoria no citen la font, però les dues frases anteriors estan extretes d'una interessant entrevista que va estar publicada a The Guardian el 13 d'agost de 2014 (Maryam Mirzakhani: 'The more I spent time on maths, the more excited I got'). Aquí sí que crec que el clic és imprescindible!

Per acabar: Sit tibi terra levis... i, si no ho heu fet ja, doneu-li una oportunitat a les matemàtiques!
 

dimecres, 12 de juliol de 2017

Cangur 2017: molta participació i poc soroll!


Introducció... i mea culpa

He estat a punt de tornar a caure en el parany i començar aquesta entrada queixant-me de la poca atenció mediàtica a les proves Cangur! Seria una incongruència per part meva: la XXII Prova Cangur va tenir lloc el 16 de març d'enguany i m'he esperat al juliol –quan he mirat enrere i he vist que no em seguia ningú– per redactar aquest escrit.

M'estalvio la part de la introducció per a neòfits: si la paraula cangur només us evoca un marsupial o a la persona que se n'encarrega de la canalla (mainada, xicalla, quitxalla o criaturam) a falta d'altres irresponsables, faríeu bé de clicar la categoria Cangur d'aquest bloc, per tal d'entrar en matèria.


La participació... a falta de dades de la Guàrdia Urbana

Des que el Cangur abasta el darrer cicle de Primària i tota l'ESO, es força complicat afinar en les dades de participació. El Govern va emetre una nota de premsa el mateix dia de la prova (podeu clicar aquí), però, com que la inscripció la fem des dels mateixos centres educatius, i hi ha incidències diverses, podem dir que els números són aproximats, però grans!

Extracte de la nota de premsa del Govern de la Generalitat (16/03/17)

Podeu consultar també la notícia de la Comissió organitzadora: Puntuacions del Cangur 2017 i informació sobre la participació.


Del segon problema a la notícia

En d'altres edicions, mentre els participants estaven atrafegats en la resolució dels problemes, em llançava a fer-ne algun. Enguany he trigat força a posar-m'hi i – la inconsciència pròpia de l'edat– he començat per algunes qüestions de cinc punts de 2n de batxillerat. Vaig agafar el problema que segueix en segon lloc, però en homenatge a Mr Smullyan, en parlo tot seguit.

Cangur 2017, 2n de Batxillerat. Una pregunta de lògica de 5 punts

M'encanta l'enunciat i m'hi jugaria un pèsol que molts dels participants no van entendre la qüestió. El "més de 1000 habitants" i el "com a màxim" pressuposen una subtilesa i un nivell  de comprensió lectora cada vegada més rars en les nostres aules (i no parlo només de l'alumnat!).

Pareu aquí si us voleu enfrontar al repte, que ara ve l'spoiler.



El primer problema que em va cridar l'atenció

De fet, quan vaig fullejar el quadernet del Cangur, em vaig fixar, de seguida, en un altre problema. Devia ser perquè l'enunciat era curt, anava de valors absoluts i em semblava "atacable".

Cangur 2017, 2n de Batxillerat. Va de valors absoluts!
Per poc que gaudiu solucionant problemes matemàtics, us emplaço a intentar-ho: paga la pena! Si no, tot seguit podeu llegir la solució.



Va de valors absoluts! (Solució) (+/- Mostra/Oculta)

Ara, quedaria molt bé si apliqués un mètode analític i molt reflexiu per explicar-vos com resoldre el problema. Però, si us sóc franc, després d'algunes consideracions sobre els signes possibles de les incògnites, em vaig llançar a fer una taula de valors, a representar les funcions associades a cada equació i a trobar, sense massa dificultats, la resposta. Ho vaig fer a mà, però quedarà més bonic amb GeoGebra:


La solució gràfica del problema de valors absoluts
Les incògnites agafen els valors x = 4 i y = -3; per tant, la resposta és que la suma és x + y = 1.

Fer notar que la primera equació és una funció constant si x agafa valors negatius (y = 5), que la segona equival a x = 10 per a valors positius de y i, per tant, que la solució ha de ser del tipus x > 0 i y < 0... i que això ens porta a solucionar el sistema:
\begin{cases}2x + y =5\\x-2y=10 \end{cases}
hauria estat més elegant. Però, jo no el vaig solucionar així!





 I, de torna, un tercer problema

El darrer problema que us exposaré avui, és merament "calculístic" si domineu, a nivell de batxillerat, la simbologia de les successions i no us feu un embolic amb les fraccions:

Cangur2017, 2n de Batxillerat. Una successió recurrent

Aquest sí que el deixarem aquí!


dijous, 20 d’abril de 2017

Raymond Smullyan (1919-2017)


Fins i tot arribo tard a les necrològiques! El passat 6 de febrer d'enguany, ens va deixar Raymond Smullyan als 97 anys... me n'he assabentat força dies després! D'aquest polifacètic personatge nord-americà, sobretot lògic i divulgador matemàtic, n'he parlat en aquest blog de passada (per exemple, a Metaproblemes: Com que (no) ho saps, ho sé... (I) ), tot i que els seus llibres fa força anys que m'acompanyen.


Alguns llibres

Si sou jovencells i heu patit el maltractament de la lògica, en el sentit estricte i ampli de la paraula, en els nous currículums educatius (La lògica i el currículum (I)), us recomano vivament la seva obra escrita. Jo vaig començar, de casualitat i sense cap recomanació de lectura, per ¿Cómo se llama este libro?. que és una de les seves produccions, de lectura més amable i entretinguda (amb problemes de lògica assequibles i ben novel·lats).

Portada de l'edició en castellà de  What Is the Name of This Book?
The Riddle of Dracula and Other Logical Puzzles
ISBN 0139550623 – knights, knaves, and other logic puzzles (1978)

L'encomiable editorial Gedisa (Gedisa a, Wikipedia), sempre en lluita contra els bufaPlanetes, ha publicat bona part de la seva obra en traducció al castellà. Als prestatges de la meva biblioteca hi tinc:
  • Juegos por siempre misteriosos (com sempre el títol original és més encertat: Forever Undecided  (1987)). Una passejada lúdica i rigorosa sobre la lògica formal, les seves paradoxes i problemes, amb una explicació divulgativa dels teoremes de Gödel, assequible per als lectors mínimament atents.

  • Satán, Cantor y el infinito (traducció de Satan, Cantor and Infinity (1992)). Aquest llibre aplega capítols de temàtiques força diferents (Gödel hi torna a ser present). Conté una molt bona explicació de les idees i teories de Cantor sobre l'infinit.

Apunts biogràfics, panegírics i necrològiques

En lloc de fer un "refregit" d'allò que he llegit, us recomano l'enllaç a les fonts (cliqueu les que us facin patxoca).

Articles amb motiu de la mort de Raymond Smullyan:

Raymond Smullyan, who died this past week, taught math
and philosophy at Lehman College in the Bronx in the 1970s.
(Credit Eddie Hausner/The New York Times)


Biografies:

A tall de comiat

Segurament, si li haguessin demanat a Mr. Smullyan, ell hauria escollit alguna endevinalla lògica (d'aquelles que trobareu a faltar en aquesta entrada) per acomiadar-se.  Però, com que en algun moment de la seva vida, va haver de triar entre dedicar-se professionalment a la música o a les matemàtiques, us deixo amb una interpretació seva de l'ineludible, almenys per als matemàtics, J. S. Bach:

dissabte, 31 de desembre de 2016

A complicar-nos les festes! 2017, el darrer primer del primer quart


Tancarem l'any  només amb quatre entrades! Qüestions de salut m'han mantingut allunyat dels teclats; però, després de la intercessió de Santa Llúcia i/o dels moderns seguidors d'Hipòcrates, sembla que haureu de patir el tradicional article de cap d'any.


Festes i festetes

Em fan força mandra el reguitzell de festes i diades d'aquest desembre gens congelat i, en d'altres ocasions, m'he confessat (una micona) Ebenezer Scrooge (podeu  llegir les Felicitacions matemàtiques. Bons anys esfènics! del 2013). Sap greu, però, que es perdin tradicions nostrades i punyeteres com el dia del Innocents. Per cert, José A. Prado-Bassas, més conegut a la xarxa com Tito Eliatron, podria haver provocat el caos mundial –si els blogs de matemàtiques els llegissin els polítics (no els entendrien) o els economistes (es pensarien que els haurien entès)– amb l'article Números primos y decimales de π. L'escrit d'Eliatron, al qual va afegir més tard que es tractava d'una innocentada, no devia enredar ningú amb una mínima cultura matemàtica, però val la pena llegir-lo i la bromada es basa en un fet cert: la seguretat informàtica (i per tant de les comunicacions, operacions bancàries, etc.) recau, en bona part, en la dificultat (actual!) de factoritzar nombres grans.

Digueu-me aixafaguitarres, si us sembla bé, però em trobo més a gust posant a prova la credulitat de la gent com Eliatron, que no pas buscant les pessigolles al nombre 2017 per trobar un motiu amb el qual desitjar un molt bon any (com si no sabéssim que n'hi ha prou amb 365 dies perquè passi alguna desgràcia).

Per cert, espero que no acabeu l'any sense trobar-vos amb l'Home dels Nassos!


Remenant el nombre 2017

Un recurs fàcil per a una felicitació matemàtica d'Any Nou és cercar alguna propietat de la xifra que indica el nou any (en Annus Domini, per descomptat) i aprofitar-la, amb més o menys gràcia.

Si comencem per aquí, 2017 és el darrer any primer del primer quart de segle (2003, 2011 han estat els altres dos). Haurem d'esperar deu anys, fins al 2027, per al proper primer. Però, ja em perdonareu, aquesta referència és un recurs fàcil pròpia de periodistes (com les alineacions de planetes, les pluges d'estels, els eclipsis i els nombrosos partits de futbol del segle).

En d'altres ocasions, he anat a parar a la pàgina  de Tania Khovanova cercant propietats d'algun nombre concret, però en aquesta ocasió no hi veig res rellevant:

Les propietats de 2017 (Font: http://www.numbergossip.com/2017)

He pensat també en matemàtics més propers per manllevar els seus articles... I allò que passa, he trobat una bona entrada sobre las matemáticas del 2016.

Això sí, sempre hi ha algú (que no nosaltres) que es mereix una matrícula d'honor: David Orden ha trobat una relació interessant entre els poliòminos de vuit peces i el 2017 (vegeu ¡Feliz 2017, número de poliominós convexos por columnas!).


Ignasi del Blanco no falla mai

Deixant de cercar en va, he recordat que Del Blanco ens felicita les festes, des de fa uns quants anys, amb un repte numèric. El d'enguany el podeu llegir, entre d'altres llocs, al CREAMAT (Bones festes i bon 2017), a l'ABEAMFamílies...

El problema-felicitació d'Ignasi del Blanco d'enguany

Si hi voleu jugar us aconsello que aneu al CREAMAT a cercar l'endevinalla perquè, almenys hores d'ara, hi ha un aplicatiu que fa l'assaig-error més còmode de negociar.


Reflexions sobre aquest problema numèric
 
Amb aquests tipus d'exercicis sempre em quedo amb ganes d'esbrinar si hi ha algun mètode efectiu per resoldre'l, més enllà de l'anar provant! Quines "matemàtiques" hi ha al darrera? Evidentment, hi ha productes de nombres de dues xifres que excedeixen en molt la quantitat demanada (53 x 42 = 2226), d'altres es queden molt curts  (54 x 32 = 1728) i alguns s'hi acosten però no ens porten enlloc (65 x 31 =2015); però, m'agradaria saber si algú hi troba un mètode eficaç (ep, sense ordinador!).

De totes maneres, no és difícil arribar a la solució encara que sigui amb un mètode no massa satisfactori:


Bon any 2017 (Solució) (+/- Mostra/Oculta)


I per acabar...

De debò que no calen passis màgics i cerimònies per invocar la sort... proveu de somriure!


...

dijous, 11 d’agost de 2016

Recolzeu bé l'escala! Solució (2)


Aquesta és la tocardana continuació de Recolzeu bé l'escala! Solució (1) que començava a esbossar la solució del problema plantejat en Recolzeu bé l'escala! M'estalvio de tornar a enunciar-lo; fent clic en els enllaços anteriors, en veureu els detalls i l'inici del plantejament algebraic.

Ho havíem deixat en el sistema:

Una interpretació geomètrica

Abans d'abordar la solució algebraica, és interessant fer una lectura geomètrica de les dues equacions: són dues expressions implícites de dues còniques. Si representem els punts del pla que compleixen la primera igualtat (x2 + y2 = 9), obtenim una circumferència centrada en l'origen de radi 3. Si fem el mateix amb la segona expressió, apareixeran les dues branques d'una hipèrbola. Els nostres estudiants de batxillerat potser veuran més clar que (x – 1)· (y – 1) = 1 correspon a una hipèrbola si escrivim la segona condició en forma explícita: només cal multiplicar, i aïllar la y després de treure-la com a factor comú per arribar a y = x/ (x  – 1). El sistema d'equacions es converteix –no per art de màgia– en el gràfic que podeu veure a continuació i que ha estat elaborat servint-se de GeoGebra:

Les dues còniques associades al problema (captura de GeoGebra)

Tal com podem observar, el sistema té quatre solucions reals (corresponen a les coordenades dels punts vermells de la imatge anterior), però només els dos punts del primer quadrant són solucions de l'enunciat geomètric ja que necessitem que, tant la coordenada x com la y, siguin positives. Però què passa si representem l'escala de 3 metres i el cub en el gràfic?

Les dues maneres de recolzar l'escala (captura de GeoGebra)

Les dues possibles posicions de l'escala estan representades pels segments A'I i B'G. Suposo que no cal entrar en detalls i que és fàcil deduir que les coordenades del punt A, per exemple, són (A', I)...

Els antics grecs donarien el problema per solucionat i els enginyers primmirats, que s'haguessin resistit a fer un simulació del problema amb l'escaleta i el cub, també. Les dues solucions aproximades són les simètriques:

x ≈ 1,67 m; y ≈ 2,49 m
x ≈ 2,49 m; y ≈ 1,67 m


La solució analítica exacta

Però nosaltres, com a bons matemàtics postpitagòrics, volem la solució exacta amb totes les expressions radicals que calguin!

Partirem del sistema inicial, però amb l'incògnita y ja aïllada de la segona equació:

\begin{cases}x^2 + y^2 =9\\y = \dfrac { x }{ x-1 }\end{cases}
Substituïm aquest valor de y a la primera equació, operem (amb molt de compte amb les identitats notables!) i ens trobarem amb l'equació:

\(x^4-2x^3 -7x^2 +18 x -9 = 0\)

Nota i proposta d'exercici: Per a la majoria dels nostres alumnes de secundària passar del sistema a aquesta equació ja és un exercici prou complicat. Volgudament, m'he estat d'indicar-ne els passos detallats per si algú, agosarat, accepta el repte de reconstruir el procés.

Si voleu solucionar aquesta equació de quart grau a mà i de forma exacta, el mètode és un pèl pesat i treballós (podeu escatir el mètode a aplicar en aquesta entrada de Gaussianos, per exemple; o, amb més deteniment, si us descarregueu el document d'Arnold Oostra d'aquí). Una vegada tenim els valors de x, determinar els valors de y corresponents, és força senzill. Jo vaig tirar pel dret i vaig utilitzar el programa d'origen rus  UMS que –tot i la cantarella, en l'idioma que triiïs, que acompanya, el procés de resolució– va arribar correctament a les solucions exactes. Les que ens interessen, x i y positives, són:

\(x =\dfrac{1+\sqrt{10}-\sqrt{5}+ \sqrt{2}}{2}; y =\dfrac{1+\sqrt{10}+\sqrt{5}- \sqrt{2}}{2} \)

i l'altra solució, amb els valors intercanviats:

\(x =\dfrac{1+\sqrt{10}+\sqrt{5}- \sqrt{2}}{2}; y =\dfrac{1+\sqrt{10}-\sqrt{5}+ \sqrt{2}}{2} \)

Una altra nota amb proposta d'exercici: En  Recolzeu bé l'escala! Solució (1) ja vaig indicar un mètode alternatiu que proposa Lenok, comentarista d'aquest blog. Ella arriba, utilitzant WolframAlpha per solucionar el sistema, a unes solucions d'aparença diferent:

\(x =1 + \dfrac{1}{2}(-1+\sqrt{10}+ \sqrt{7-2 \sqrt{10}})\)
\(y =1 + \dfrac{1}{2}(-1+\sqrt{10}- \sqrt{7-2 \sqrt{10}})\)

Podeu demostrar que les solucions són idèntiques a les obtingudes amb el programa anterior (UMS)?
Pista: Negligiu la part racional de les dues solucions, aparentment diferents, i eleveu al quadrat la resta de l'expressió per tal de comprovar-ne la identitat.

I fins a la propera entrada...

Déu n'hi do el que dóna de si un problema amb un enunciat tan simple! A més, ens queda feina pendent: demostrar que és possible solucionar-lo amb equacions biquadrades,  seguir la pista d'aquest enunciat a la xarxa...

De moment, però, ho deixarem aquí. Acabeu de passar un bon estiu!