Arribo tard amb aquesta entrada perquè el nord-americà Martin Gardner va morir el passat 22 de maig, com bé podreu llegir en nombrosos articles a la xarxa. En alguns també llegireu que era matemàtic i això no és cert: no havia cursat mai estudis reglats de matemàtiques, sí que ho havia fet de filosofia. Per als ansiosos desconeixedors de la seva obra que us esteu preguntant ¿de qui està parlant, aquest?, un parell d'entrades de wikipedia (m'agradaria que fos de Viquipèdia; però, a hores d'ara, l'entrada en català és d'una línia i mitja) i una fotografia:
Martin Gardner (en anglès)
Gardner va escriure, des de 1956 fins a 1981, la secció de Jocs Matemàtics de la seriosa (em podria estalviar l'adjectiu, però és per fer-vos veure que no s'assembla a Muy Interesante) revista de divulgació científica Scientific American (des de 1976 té versió espanyola, Investigación y Ciencia). No us deixeu enganyar per l'encapçalament Jocs Matemàtics, perquè els seus articles tenien profunditat, estaven ben documentats i demostraven uns bons coneixements de matemàtica adquirits de manera autodidacta. Diferents editorials espanyoles han publicat l'obra de Gardner. Em permeto citar l'editorial menys coneguda: Gedisa que en la seva col·lecció Juegos (ens tornen a despistar amb el nom) ha editat Los mágicos números del Doctor Matrix (recull d'articles de Scientific American) o Juegos y enigmas de otros mundos (en aquest cas, un recull de les col·laboracions matemàtiques de Gardner a Isaac Asimov's Science Fiction Magazine). En tota la seva obra destaca la seva imaginació i creativitat per anar lligant el relat i les matemàtiques. Podria posar-ne algun exemple concret; però, o em dedico a copiar íntegrament allò que va escriure Gardner o qui desconeix la seva obra en podria treure una idea equivocada.
En un altre vessant, Gardner va ser membre i col·laborador del CSICOP (Committee for the Scientific Investigation of Claims of the Paranormal); posteriorment batejat, de forma més abreujada, com CSI (Committee for Skeptical Inquiry). Aquest CSI, que no té res a veure amb la fantasiosa sèrie televisiva, té com a finalitat l'estudi científic de la pseudociència i dels anomenats fenòmens paranormals. N'han estat membres destacats Carl Sagan, Isaac Asimov o el prestidigitador James Randi. La publicació periódica del CSI és The Skeptical Inquirer (com que es pot consultar en línia, us aconsello que li doneu una ullada). Si voleu fer un tastet dels articles de Gardner per a The Skeptical Inquirer, sense dificultats idiomàtiques, la editorial DeBolsillo n'ha traduït un recull, que ja havia aparegut en anglès, en el llibre ¿Tenían ombligo Adán y Eva? Com un altre divulgador, John Allen Paulos (de qui ja hem parlat en L'analfabetisme matemàtic i les seves conseqüències), Gardner es dedica a desemmascar llibres i creences pseudocientífiques. Paulos ho fa d'una manera general, a favor de Gardner s'ha de dir que analitza fins l'últim detall i ho fa des del coneixement exhaustiu de l'obra d'aquells que critica.
Vull acabar parlant d'un dels llibres d'aquest autor que no he llegit i que m'agradaria fer-ho: The Annotated Alice (té traducció castellana, Alicia anotada: Alicia en el país de las maravillas. A través del espejo). Gardner hi analitza dues de les més emblemàtiques obres literàries de Lewis Carroll (pseudònim del matemàtic Charles Dogson) que, llegides amb deteniment, són alguna cosa més que contes infantils.
Mato el tema de la tardança amb la dita castellana «Nunca es tarde si la dicha es buena». I, en aquest cas, la dicha ho és molt, de bona. Entenguem-nos: no la mort de Gardner, esclar, sinó el seu llegat, la seva obra, els seus ecrits: aquesta és la bona notícia. I el recordatori que ens en fas. No sabia, per exemple, això de la participació de Mr. Gardner en aquest "altre" CSI –més paranormal que el CSI televisiu, impossible–. La seva dedicació a la veritat sembla haver-lo portat per camins poc ortodoxos, per camins que la majoria de científics –sovint, autèntics funcionaris afectats d'obesitat mòrbida acadèmica– considerarien marginals, quasi extravagants, o indignes de la seva casta. El d'Oklahoma els devia transitar sense manies, lleuger d'equipatge, al volant del seu pickup truck habitual, meitat rigor –la part del davant– meitat bon humor –la del darrera–.
ResponEliminaA mi també m'agradaria llegir l'edició anotada per Gardner de l'Alicia de Carroll. En tinc l'edició castellana publicada per Akal el 1984 amb el títol de Alicia anotada. Ja fa 26 anys que espero llegir-la. També tinc l'Alicia sense anotar: aquesta espera a les meves estanteries des de fa molt més temps encara. He llegit, però –i els vull recomanar–, dos llibres de Gardner que, fàcilment, podrien ser qualificats de «carrollians»: Aha! Insight (Inspiración ¡ajá! Barcelona, 1981) i The New Ambidextrous Univers (El universo ambidiestro. Barcelona, 1993), casualment publicats, tots dos, per la mateixa editorial, la barcelonina i extingida Labor. El primer és un al·legat a favor de la creativitat i el pensament no-lineal en matemàtiques (però no només!); el segon, un vitge a través de les idees de simetria i lateralitat (el mirall de Carroll!).
Deixo per un altre dia això de si una persona és o no un matemàtic segons que hagi "cursat estudis reglats de matemàtiques" o no, que es tant com deixar per una altre dia la definició de matemàtic. Tu diràs.
Si em fas el favor de llegir-te Alícia Anotada, o si més no de donar-li un cop d'ull (no voldria posar deures a ningú fora del meu àmbit professional), m'interessaria saber què tal està la traducció dels comentaris de Gardner. L'obra de Carroll ja presenta moltes dificultats de traducció i d'interpretació: fa continus jocs de paraules (i de lògica), crea paraules noves a partir de la unió de paraules ja existents, etc. Sense descartar que part dels seus relats visquin de l'absurd per l'absurd. En aquest sentit, m'agradaria saber si el traductor de les anotacions de Gardner ("traduttore, traditore") està a l'alçada de l'autor i de l'anotador.
ResponEliminaRespecte al teu darrer paràgraf, dos exemples de matemàtics sense estudis reglats: Pierre de Fermat (llicenciat en lleis) i, més proper en el temps, Srinivasa Ramanujan que va entrar a la univesitat per la porta del darrera, i encara gràcies a Hardy. Suposo que no cal dir res més, però en algun moment haurem de parlar dels estudis reglats i com han anat canviant en el temps. I no cal anar gaire lluny, ja seria sorprenent per nosaltres el funcionament de les universitats de parla alemanya que va viure Einstein.