En un dels articles inicials d'aquest bloc,
Toca més quarts que hores! Sistema horari català?, comentava la forma tradicional de dir la hora en bona part de Catalunya. Apuntava també que em semblava que a Hongria ho feien d'una manera semblant (Hipòtesi Horària Hongaresa o HHH que vam poder confirmar). Avui, vagarejant per la xarxa, he descobert que en alguns països sud-americans és possible escoltar frases com "era un cuarto para las diez" que no és exactament el nostre "tres quarts de deu", però tampoc és "las diez menos cuarto" que sentim per aquí. En algun web he trobat un
"son cuarto para las doce" (tres quarts de dotze) que encara m'ha sonat més estrany. Vaja, que en castellà, també és possible donar hora sense sumar o restar quarts (cosa que agradarà als díscols estudiants de l'ESO). Si voleu informació extensa i fiable sobre les formes acceptades de dir l'hora en castellà us recomano el web
www.elcastellano.org.
Disculpeu que en aquest breu article em desviï una mica dels objectius d'aquest bloc. Ho podria disimular relacionant-ho amb les fraccions equivalents, però em semblaria excessiu i mal trobat. Millor ho arreglem amb uns Rellotges Tous de Salvador Dalí que, si més no, ens permetrien parlar de Física i Relativitat.
1. Això de «és un cuarto para las diez», ¿no serà una traducció literal de l'anglès «it's a quater to ten»? ¿no serà una forma «Espanglish» de dir l'hora? Si no ho és, la coïncidència és francament remarcable. Potser caldria filar més prim i aclarir quins països sud-americans usen aquesta forma. ¿No serà Mèxic, un d'ells?
ResponElimina2. No t'accepto, per innecessària, la disculpa: el document fundacional que encapçala el teu blog inclou expressions com ara «calaix de sastre», que implica varietat, o, sobretot, «objectiu principal», que implica 'objectius secundaris'. Si a això afegim que només pot desviar-se aquell que va per la via, ja està tot dit. Pel meu gust, benvingudes siguin les desviacions.
Si fas clic en el link www.elcastellano.org que apareix en l'article veuràs un text que reprodueix fil per randa una entrada del Diccionario panhispánico de dudas (2005)de la RAE (Real Academia Española) que comenta que s'utilitzen expressions referents a l'hora semblants, considerades correctes, a Xile, Venezuela, Perú, Equador i Mèxic (atenció Mèxic no és sud-americà com la resta, és un estat nord-americà com EE.UU. i Canadà). La frase "era un cuarto para las diez", que se cita com a referència, és d'un text de l'escriptor peruà Vargas Llosa del 1969. El domini de l'spanglish és bàsicament el territori dels EE.UU. on els immigrants hispans poden dir coses tan curioses com "tengo que limpiar la carpeta con la aspiradora" (carpeta derivada de "carpet", en anglès "alfombra"). Per tant, en principi, descarto la influència de l'anglès, sobretot perquè dubto que a la purista RAE se li pugui "colar" aquesta influència en un diccionari.
ResponEliminaLa millor frase de spanglish que he sentit mai és: "te llamo p'atrás" (I call you back)
ResponEliminaSembla ser que el pare de la criatura fou l’escriptor i periodista porto-riqueny Salvador Tió Montes de Oca (Mayagüez, 1911 - San Juan, 1989), el mateix que dirigí l’Academia Puertorriqueña de la Lengua Española i que, gran admirador de la Greguería de Ramón Gómez de la Serna, creà un nou génere literari que anomenà Tirabuzón.* Pertanyia a la branca porto-riquenya de la familia Tió, escampada per quasi totes les Antilles des que els germans Pere i Lluís Tió i Llovet, fills de Blanes, hi emigressin a finals de la dècada del 1860. Fou ell –gran coneixedor de les dues llengües oficials del seu país, estudiant de lleis a les universitats de Columbia i Madrid– el creador de la paraula ESPANGLISH.
ResponEliminaConfesso que no sabia res de tot això quan, sense pensar ni un segon en el lletreig, vaig escriure el meu primer comentari d’aquesta entrada. Han estat els vostres que m'han fet caure del burro: Spanglish o espanglish? Jo havia escrit la paraula seguint inconscientment el significat que li atribuïa: alguna mena de barreja o confusió entre el castellà –inexplicablement conegut per molta gent de la península i per molta més de fora d’ella com a español– i l’anglès. Vosaltres l'escriviu com si d’un terme completament anglès es tractés (la meva majúscula inicial era dubtosa; la vostra minúscula, a misspelling). A favor meu, només alguns blogs i alguns articles de gent de lletres porto-riquenya. A favor vostre, els dos gegants del nostre "cuento" més actual: la Wikipedia i Google (m'ha semblat que la proporció era de 34 a 1 a favor vostre!). Ja es veu qui mana, així en la llengua com en tantes altres coses.
Pel que he pogut entendre, Salvador Tió definí l'espanglish com la simple barreja del castellà i l'anglès, no com l'ús en un idioma de paraules o expressions manllevades de l'altre i traduïdes literalment (jo, que agafo sovint el tren, estic cansat de sentir-hi gent, especialment gent molt jove, fer el mateix amb el català i el castellà, passant d'una llengua a l'altra a una velocitat tan supersònica –sense cap motiu aparent– que, finalment, ja no és ni una ni l'altra sinó una autèntica barreja). Per anomenar aquest segon fenòmen que tant el Víctor com jo exemplificavem –ell, encertadament, suposo; jo, del tot erròniament–, Tió s'inventà el mot INGLAÑOL que definí com l'espanyolització de l'anglès. Modestament, em sembla que, si les definicions son realment seves, s'equivocà en totes dues: més que una barreja de llengües, l'espanglish és una autèntica invasió de l'anglès en el castellà (en aquest sentit, seria millor Spanglish que espanglish); més que una "espanyolització de l'anglès", l'inglañol és una autèntica "anglificació" del castellà.
Al capitol de dubtes anoteu-hi, sisplau, el següent: la 'n' de Spanglish és molt més "natural" de la d' espanglish, que hauria de ser una 'ñ'; al de recances: no disposar de la bibliografia original de Tió que fa al cas.
Acabo amb un tirabuzón de Tió que puede servir para entender both the espanglish and the tirabuzón: "En Espanglish comején debe llamarse cometree." [comején = nom antillà sinònim de “carcoma”, cat. corc]
* “Sirve el tirabuzón para sacarle el corcho a la tristeza que llevamos dentro, o para dejar que se desborde la espuma de la sonrisa que nos baila en los labios; o para vaciarnos del veneno que nos corroe.” [Salvador Tió]
Alguns exemples del gènere:
• Se dedicaba a buscar mujeres perdidas.
• Las cruces del cementerio nos esperan con los brazos abiertos.
• La política es el arte de ofrecer una gallina que ponga los huevos fritos con jamón.
Efectivament Víctor, la millor frase en spanglish. L'havia llegida, però l'havia oblidat.
ResponEliminaFantàstica, divertida i molt documentada aportació, la d'en Francesc Rovira; però a aquest pas acabarem fent un bloc de llengües! (que com a aficionat a les matemàtiques, inevitablement, m'interessen)