tag:blogger.com,1999:blog-4907182973913518100.post3125514825831700382..comments2022-12-09T16:07:29.310+01:00Comments on I ara! Matemàtiques?: Era un cuarto para las diezFrancesc Montasellhttp://www.blogger.com/profile/10617783277175871779noreply@blogger.comBlogger5125tag:blogger.com,1999:blog-4907182973913518100.post-1986475082982937722010-06-13T19:35:15.452+02:002010-06-13T19:35:15.452+02:00Efectivament Víctor, la millor frase en spanglish....Efectivament Víctor, la millor frase en spanglish. L'havia llegida, però l'havia oblidat.<br /><br />Fantàstica, divertida i molt documentada aportació, la d'en Francesc Rovira; però a aquest pas acabarem fent un bloc de llengües! (que com a aficionat a les matemàtiques, inevitablement, m'interessen)Francesc Montasellhttps://www.blogger.com/profile/10617783277175871779noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4907182973913518100.post-50970658590552359462010-05-30T18:07:38.418+02:002010-05-30T18:07:38.418+02:00Sembla ser que el pare de la criatura fou l’escrip...Sembla ser que el pare de la criatura fou l’escriptor i periodista porto-riqueny Salvador Tió Montes de Oca (Mayagüez, 1911 - San Juan, 1989), el mateix que dirigí l’Academia Puertorriqueña de la Lengua Española i que, gran admirador de la <i>Greguería</i> de Ramón Gómez de la Serna, creà un nou génere literari que anomenà <i>Tirabuzón.*</i> Pertanyia a la branca porto-riquenya de la familia Tió, escampada per quasi totes les Antilles des que els germans Pere i Lluís Tió i Llovet, fills de Blanes, hi emigressin a finals de la dècada del 1860. Fou ell –gran coneixedor de les dues llengües oficials del seu país, estudiant de lleis a les universitats de Columbia i Madrid– el creador de la paraula ESPANGLISH.<br />Confesso que no sabia res de tot això quan, sense pensar ni un segon en el lletreig, vaig escriure el meu primer comentari d’aquesta entrada. Han estat els vostres que m'han fet caure del burro: <i>Spanglish</i> o <i>espanglish</i>? Jo havia escrit la paraula seguint inconscientment el significat que li atribuïa: alguna mena de barreja o confusió entre el castellà –inexplicablement conegut per molta gent de la península i per molta més de fora d’ella com a <i>español</i>– i l’anglès. Vosaltres l'escriviu com si d’un terme completament anglès es tractés (la meva majúscula inicial era dubtosa; la vostra minúscula, <i> a misspelling</i>). A favor meu, només alguns blogs i alguns articles de gent de lletres porto-riquenya. A favor vostre, els dos gegants del nostre "cuento" més actual: la Wikipedia i Google (m'ha semblat que la proporció era de 34 a 1 a favor vostre!). Ja es veu qui mana, així en la llengua com en tantes altres coses.<br />Pel que he pogut entendre, Salvador Tió definí l'<i>espanglish</i> com la simple barreja del castellà i l'anglès, no com l'ús en un idioma de paraules o expressions manllevades de l'altre i traduïdes literalment (jo, que agafo sovint el tren, estic cansat de sentir-hi gent, especialment gent molt jove, fer el mateix amb el català i el castellà, passant d'una llengua a l'altra a una velocitat tan supersònica –sense cap motiu aparent– que, finalment, ja no és ni una ni l'altra sinó una autèntica barreja). Per anomenar aquest segon fenòmen que tant el Víctor com jo exemplificavem –ell, encertadament, suposo; jo, del tot erròniament–, Tió s'inventà el mot INGLAÑOL que definí com l'espanyolització de l'anglès. Modestament, em sembla que, si les definicions son realment seves, s'equivocà en totes dues: més que una barreja de llengües, l'<i>espanglish</i> és una autèntica invasió de l'anglès en el castellà (en aquest sentit, seria millor <i>Spanglish</i> que <i>espanglish</i>); més que una "espanyolització de l'anglès", l'<i>inglañol</i> és una autèntica "anglificació" del castellà.<br />Al capitol de dubtes anoteu-hi, sisplau, el següent: la 'n' de <i>Spanglish</i> és molt més "natural" de la d' <i>espanglish</i>, que hauria de ser una 'ñ'; al de recances: no disposar de la bibliografia original de Tió que fa al cas.<br />Acabo amb un <i>tirabuzón</i> de Tió que puede servir para entender both the espanglish and the tirabuzón: "En Espanglish comején debe llamarse cometree." [comején = nom antillà sinònim de “carcoma”, cat. corc]<br /><br />* “Sirve el tirabuzón para sacarle el corcho a la tristeza que llevamos dentro, o para dejar que se desborde la espuma de la sonrisa que nos baila en los labios; o para vaciarnos del veneno que nos corroe.” [Salvador Tió]<br />Alguns exemples del gènere:<br />• Se dedicaba a buscar mujeres perdidas.<br />• Las cruces del cementerio nos esperan con los brazos abiertos.<br />• La política es el arte de ofrecer una gallina que ponga los huevos fritos con jamón.Francesc Roviranoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4907182973913518100.post-43401442664008712942010-05-28T07:35:58.240+02:002010-05-28T07:35:58.240+02:00La millor frase de spanglish que he sentit mai és:...La millor frase de spanglish que he sentit mai és: "te llamo p'atrás" (I call you back)Víctorhttp://web.me.com/victorsu/El_gat_pentino/Blog/Blog.htmlnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4907182973913518100.post-16762595359597368022010-05-27T20:14:12.687+02:002010-05-27T20:14:12.687+02:00Si fas clic en el link www.elcastellano.org que ap...Si fas clic en el link www.elcastellano.org que apareix en l'article veuràs un text que reprodueix fil per randa una entrada del Diccionario panhispánico de dudas (2005)de la RAE (Real Academia Española) que comenta que s'utilitzen expressions referents a l'hora semblants, considerades correctes, a Xile, Venezuela, Perú, Equador i Mèxic (atenció Mèxic no és sud-americà com la resta, és un estat nord-americà com EE.UU. i Canadà). La frase "era un cuarto para las diez", que se cita com a referència, és d'un text de l'escriptor peruà Vargas Llosa del 1969. El domini de l'spanglish és bàsicament el territori dels EE.UU. on els immigrants hispans poden dir coses tan curioses com "tengo que limpiar la carpeta con la aspiradora" (carpeta derivada de "carpet", en anglès "alfombra"). Per tant, en principi, descarto la influència de l'anglès, sobretot perquè dubto que a la purista RAE se li pugui "colar" aquesta influència en un diccionari.Francesc Montasellhttps://www.blogger.com/profile/10617783277175871779noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4907182973913518100.post-10251403216867827252010-05-27T10:34:38.037+02:002010-05-27T10:34:38.037+02:001. Això de «és un cuarto para las diez», ¿no serà ...1. Això de «és un cuarto para las diez», ¿no serà una traducció literal de l'anglès «it's a quater to ten»? ¿no serà una forma «Espanglish» de dir l'hora? Si no ho és, la coïncidència és francament remarcable. Potser caldria filar més prim i aclarir quins països sud-americans usen aquesta forma. ¿No serà Mèxic, un d'ells?<br /><br />2. No t'accepto, per innecessària, la disculpa: el document fundacional que encapçala el teu blog inclou expressions com ara «calaix de sastre», que implica varietat, o, sobretot, «objectiu principal», que implica 'objectius secundaris'. Si a això afegim que només pot desviar-se aquell que va per la via, ja està tot dit. Pel meu gust, benvingudes siguin les desviacions.Francesc Roviranoreply@blogger.com