divendres, 25 de juny de 2010

G. H. Hardy: Apologia d'un matemàtic

El matemàtic anglès Godfrey Harold Hardy (1877-1947) va publicar A Mathematician's Apology el 1940. Aquesta obra té una bona traducció castellana de l'editorial Nivola:


El breu i encertat pròleg d'aquesta edició espanyola és del també matemàtic Miguel de Guzmán (1936-2004) i el text s'acompanya, com és habitual, de l'extens pròleg a l'edició anglesa de C. P. Snow, conegut i coneixedor de Hardy, que és tan interessant com la mateixa obra ja que ens dóna moltíssims detalls de la vida de l'autor.

Gràcies a un comentari a una entrada d'aquest bloc (La matemàtica en sus personajes), em vaig assabentar que podem parlar també, clar i català, de Apologia d'un matemàtic ja que disposem de la traducció catalana. Copio l'entusiàstic comentari de Francesc Rovira, espero que no em retregui el fet, i hi afegeixo l'enllaç a l'editorial:

Obrador Edendum, l'editorial de Santa Coloma de Queralt, i la URV editen conjuntament una col·lecció titulada Punt Nodal (amb el subtítol de "Estudis de ciències cognitives"). Fa pocs dies, vaig comprar el segon volum d'aquesta col·lecció, publicat al final de l'any passat, que aplega un text de John von Neumann (L'ordinador i el cervell) i un d'Alan Turing (Els ordinadors i la intel·ligència). El cas és que mentre celebrava entusiasmat la traducció i edició en català de textos com aquests –quins textos i quina edició!– vaig descobrir a la contraportada l'anunci d'un altre volum publicat anteriorment, el primer de la col·lecció: junts en un sol volum El paper de la matemàtica en les ciències i la societat de John von Neumann i, atenció!, Apologia d'un matemàtic de G.H. Hardy!! No he pogut fer res més que venir corrents al teu bloc per deixar-ne constància: de tant en tant hi ha bones notícies!
I aquí va la portada d'aquest llibre d'aquesta editorial que ignorava i que només veient la tria que fan dels seus títols es mereix que la tinguem en compte:


Parlant de traduccions i obrint debat, a mi em sembla que és més ambigu el Apology anglès, que té dos sentits, que la traducció Apología o Apologia, castellana i catalana respectivament (i demano disculpes o excuses, si m'equivoco). De fet, qualsevol apologia és una defensa.

Hauria de parlar del contingut per als que no coneixeu el llibre, però no em veig capaç de fer un resum que no traeixi les idees de Hardy. Diré només que la seva és una apologia d'allò que ell anomena les matemàtiques autèntiques, inútils des del punt de vista utilitari, i també és una defensa de la feina del matemàtic amb la trista constatació de la curta etapa productiva del "matemàtic professional". Idees discutides i discutibles, però molt ben exposades. Si no el coneixeu us animaria a llegir-lo i si n'haig de fer una apologia utilitària us diria que és breu i que conté elaborades idees i interessants anècdotes (allò que John A. Paulos anomena en un dels seus llibres folklore matemàtic).

"Googlejant" per la xarxa m'he trobat un bloc que afirma, per tot resum: "Hardy (gran matemático de fama mundial), deprimido por el acontecimiento de las sucesivas guerras, renuncia a seguir trabajando en matemáticas en su convencimiento de que esa tarea sólo pueden llevarla a cabo cerebros más jóvenes que el suyo, a la par de que expone sus dudas sobre la utilidad de la matemática pura para el bien de la humanidad. Una lástima que no viviera para ver el nacimiento de la criptografía y su utilidad en la Segunda Guerra Mundial.Si lo que se busca es un libro que le inspire a uno a estudiar matemáticas, es mejor leer otro libro." (librosdivulgacion)
I us asseguro que és el pitjor resum que he llegit mai. Seria com dir que Crim i càstig de Dostoievski va d'un paio que assassina a una vella (punt final). Deu ser incorrecte, des del punt de vista de les normes protocolàries de la xarxa, això de deixar malament a un altre blogger, però almenys deixeu-me que us digui que cal ser crític amb allò que es llegeix (inclòs el meu bloc).

Per acabar, si voleu informació sobre G. H. Hardy:

G. H. Hardy (a wikipedia, en castellà)

G. H. Hardy (a wikipedia, en anglès)

G. H. Hardy (a MacTutor, en anglès)

I he aconseguit arribar fins aquí sense anomenar, fins ara, a Srinivasa Ramanujan que ja serà protagonista d'un altre episodi.

2 comentaris:

  1. Que la paraula anglesa apology és polisèmica i la catalana 'apologia' o la castellana apología no, és incontestable. És més: l'accepció més corrent en anglès (disculpa, excusa) és, precisament, la que els idiomes peninsulars no tenen. Així les coses, la traducció catalana del titol original del llibre de Hardy, A Mathematician's Apology, tant pot ser 'La disculpa d'un matemàtic' (o, milllor, encara que no soni gaire bé, 'Una disculpa d'un matemàtic') com 'L'apologia d'un matemàtic' (o 'Una apologia d'un matemàtic'). Però no totes dues alhora; tertium non datur. Un lector anglès pot sentir el contrapunt d'ambdues tonades xiulades simultàniament –tot i que potser amb intensitats diferents–; un lector català, no. Si no m'equivoco, d'aquesta superposició de tonades tu en dius «ambigüitat».

    • Primera tonada (disculpa): ¿de què s'estaria disculpant Hardy? ¿de ser un matemàtic que fa allò que tot autèntic matemàtic –segons ell– hauria d'evitar: parlar de matemàtiques en lloc de fer-ne? ¿d'anar tan a contracorrent: d'entendre les matemàtiques com una cosa completament inútil? ¿de ser un matemàtic massa vell per ser bo?

    • Segona tonada (defensa o lloança, apologia): Hardy defensa una determinada forma d'entendre les matemàtiques que considera en vies d'extinció, una determinada "estètica" de les matemàtiques; fa apologia de la puresa en matemàtiques; lloa la seva completa inutilitat.

    Com que, personalment, considero que el tema principal (el subjecte) del llibre és l'exposat per la segona tonada i que la primera només deixa sentir un tema secundari o derivat (el contrasubjecte), m'afegeixo als que, com el traductor català del llibre, consideren 'Apologia d'un matemàtic' la millor opció.
    Amb tot, aquesta opció planteja un problema afegit: podria, igualment, ser la traducció de l'anglès Apology of a Mathematician que, si no vaig errat, vol dir una cosa totalment diferent de l'anterior. En el primer cas, A Mathematician's Apology, es tracta de la defensa o lloança que un matemàtic (l'autor del llibre) fa d'alguna cosa (una determinada manera d'entendre les matemàtiques); en el segon, The Apology of a Mathematician, es tractaria, més aviat, de l'apologia que algú (possiblement l'autor) faria d'un matemàtic concret. Per evitar confusions, doncs, i com a resum de tot l'anterior, potser la traducció ideal seria 'Apologia feta per un matemàtic'. Llàstima que soni tan malament!

    ResponElimina
  2. Gràcies per l'acurada anàlisi que fas i, en general, hi estic d'acord. Dubto però que la majoria d'anglesos sentin la superposició de tonades de la qual parles (de fet, moltes persones no tenen la capacitat de distingir dues tonades superposades, siguin musicals o polisèmiques). Crec que el sentit original d'apologia, en grec, és defensa d'una persona i d'aquí "La apologia de Sócrates" que escriu Plató, però vol ser una versió de la defensa que Sócrates va fer d'ell mateix davant del tribunal d'Atenes. Després les paraules evolucionen i de vegades canvien el seu significat de forma insospitada.

    A favor de la segona tonada faig notar que el mateix Hardy ens parla en el llibre que ens ocupa d'un discurs que havia fet el 1920 a Oxford com d'una altra apologia de la matemàtica, no tan hàbil en l'estil a parer seu. El 1920 Hardy era relativament jove i estava en un bon moment, i ja se sap que els joves vitalistes poden defensar les seves idees, però rarament han tingut temps de recapitular per sentir la necessitat de demanar disculpes.

    ResponElimina