Cervantes, el Quixot i les matemàtiques

Els  bons llibres, i Don Quijote de la Mancha ho és, tenen la qualitat de ser generadors d'interpretacions i anàlisis diverses (que donen lloc a llibres, estudis i tesis) i inspiren d'altres obres artístiques (gravats, pel·lícules, òperes...). No entrarem ara en les diferents lectures que se n'ha fet al llarg de la història: satírica, romàntica, més o menys trascendentals... Segurament el geni Cervantes no reconeixeria la seva obra en moltes d'aquestes relectures erudites, ell que es va fer un embolic amb el robatori de l'ase de Sancho Panza (el roben en un capítol i reapareix en les segúents pàgines com si res!). Com que "cada cual arrima el ascua a su sardina" — deixeu-m'ho dir en castellà per honorar el llibre, en aquesta època on molts són incapaços d'interpretar les frases fetes— , la present entrada estarà dedicada al Quixot i les matemàtiques.

I a més m'he trobat la feina feta! El professor de matemàtiques Luis Balbuena Castellano ha treballat en profunditat i assenyadament el tema que ens ocupa. Fruit del seu treball són un parell de documents que us vull presentar:

 Cervantes, Don Quijote y las matemáticas
Un document de 35 pàgines on l'autor comenta les referències a les matemàtiques en l'obra; els nombres, monedes i unitats de mesura que hi apareixen; les paradoxes lògiques, etc.

La imatge de l'esquerra correspon a un dels gravats de Gustave Doré que il·lustren algunes edicions del Quixot (il·lustracions de Doré).

El Quijote y las matemáticas
Una adaptació escolar del text anterior amb exercicis que Luis Balbuena va fer conjuntament amb Juan Emilio García Jiménez com activitat per al Dia Escolar de les Matemátiques de l'any 2005 (any que se celebrava el IV centenari del Quixot). En l'entrada anterior a aquesta, Puig i Adam: les matemàtiques i la seva didàctica, trobareu l'explicació de perquè aquest Dia Escolar se celebra el 12 de maig.

Una de les cites recurrents del Quixot,  que dóna més joc del que sembla en una primera lectura, és la següent (correspon al capítol XVIII de la segona part, quan Don Quijote explica a Don Lorenzo les virtuts del "caballero andante"):

"...ha de ser astrólogo, para conocer por las estrellas cuántas horas son pasadas de la noche y en qué parte y en qué clima del mundo se halla; ha de saber las matemáticas, porqué a cada paso se le ofrecerá tener necesidad de ellas..."

La frase té alguna sorpresa semàntica amb un cert sentit històric: parla d'astròleg, però la feina que fa el cavaller és d'astrònom, i tot seguit surten les matemàtiques. De fet, per als antics romans, el mathematicus era també l'astròleg i la feina dels mathematicii va ser vista amb recel i finalment prohibida pels emperadors romans (i encara més amb l'adveniment del cristianisme), només la geometria va mantenir un cert status legal. Suposo que per això i exagerant una mica, la història de la matemàtica a l'Antiga Roma es pot resumir amb un símbol ø (conjunt buit), però això és una altra història.