diumenge, 13 de febrer de 2011

Simon Singh: llibres rodons (III). L'enigma de Fermat

Aquesta entrada serà la tercera que dedicarem a l'obra de Simon Singh. Podeu veure les dues anteriors
(Simon Singh: llibres rodons (I) i Simon Singh: llibres rodons (II). Los códigos secretos) i també l'escrit que, de fet, és una introducció al tema del qual tracta l'obra que comentarem (El Darrer Teorema de Fermat: una primmirada introducció). Per als no lletraferits, prometo que, després d'enfilar tants articles parlant de llibres, deixaré reposar la meva bibliofília i, pròximament, comentarem d'altres qüestions.

L'obra de Simon Singh Fermat's Last Theorem va ser publicada en anglès el 1997 i va assolir, en poc temps, la categoria de bestseller a Gran Bretanya (un destí ben estrany per a un llibre que parla bàsicament de matemàtiques i de la llarga història que ens porta de la Darrera Conjectura de Fermat —ara ja podem parlar del Teorema de Fermat-Wiles— a la demostració d'Andrew Wiles). L'any següent a la primera edició anglesa, el 1998, Edicions 62 posava a la venda la traducció catalana, a càrrec d'Antoni Vicens Lorente, amb el títol L'Enigma de Fermat. També podeu llegir l'obra en castellà si Editorial Planeta no l'ha descatalogat, ara que el negoci editorial i les xurreries, ho dic amb tot el respecte per als qui es dediquen a la venda de xurros comestibles, tenen tantes coses en comú.















Assenyadament, Singh no descriu només el llarg recorregut de la conjectura, sinó que fa una amena explicació d'altres qüestions històriques que li permeten alhora divulgar la metodologia de les matemàtiques. El llibre es tanca amb uns breus apèndixs, amb algunes demostracions senzilles i entenedores, i una bibliografia no extensa, però sí, ben seleccionada. Si us agraden les matemàtiques o creieu que algun dia us poden arribar a agradar, us recomano la lectura d'aquest llibre.

I ara, una petita perla! Just un any abans de la publicació del llibre, el 1996, Simon Singh va dirigir un documental, amb John Lynch de guionista i productor, per a la prestigiosa sèrie Horizon de la BBC sobre aquest mateix tema i amb el mateix títol (si el voleu veure, feu clic a Fermat's Last Theorem). Per als que tingueu dificultats amb l'anglès, a sota hi teniu els primers minuts d'aquest episodi, amb un emocionat Wiles, subtitulats en castellà (a Youtube hi trobareu la resta).

Actualització de 19/01/2016: Tant l'enllaç anterior com el vídeo que teniu a continuació estan bloquejats per problemes amb els drets d'autor. De moment, podeu veure el documental amb subtítols en castellà fent clic aquí o accedint a matematicascercanas.




Per acabar us proposo una cerca, ara mateix en aquest bloc hi ha una única imatge d'Andrew Wiles, potser no l'heu vist?

4 comentaris:

  1. -1984

    Amb el teu extens comentari acabes de superar a Salvador Dalí. Expliquen que, posant-se dret per a fer un discurs protocol·lari, va dir: "Voy a ser breve. Voy a ser tan extremadamente breve, que ya he terminado." I, esmolant-se els bigotis, va tornar a seure.

    ResponElimina
  2. Però és o no és la foto ?? la entrada del 27 de gener del 2010 o sigui XXVII-I-MMX

    ResponElimina
  3. Ara m'has recordat els físics que, per no dir politja —que ho entendria tothom—, diuen màquina d'Atwood. Quan he consultat el senyor Google, m'ha dit que XXVII-I-MMX = -1984 i m'ha semblat un càlcul acurat i correcte.

    Efectivament, Andrew Wiles apareix en la primerenca entrada Qui és el personatge del quadre? La invisibilitat dels matemàtics. Em sap greu que, per trobar-lo, has hagut d'anar als budells del bloc (per als tecno-snobs, deixeu-m'ho en les cèl·lules mare del bloc) i, a més, no me n'he adonat; però el teu primer comentari, breu i críptic, és més propi d'un alquimista que d'un matemàtic!

    ResponElimina