Segurament, les felicitacions, els bons desitjos i els copets a l'esquena ens són més necessaris el mes de febrer o d'octubre que no pas ara; però les societats, nòmades o sedentàries, sincronitzen el ritme de la tribu amb festes, lunars o solars, com les d'aquests dies. Dit això, sense ànim d'esmenar la plana a antropòlegs o sociòlegs, em veig en l'obligació de dedicar aquest escrit a les felicitacions nadalenques si no vull ser condemnat a l'ostracisme (que no té res a veure amb avorrir-se com una ostra).
El títol ja m'ha presentat una primera dificultat, podia optar per: (1) Felicitacions matemàtiques, (2) Felicitacions o no?, (3) Felicitacions matemàtiques, o no?... i així fins a (n). Finalment he optat per Felicitacions? matemàtiques o no?, però em queda el dubte de si l'hauria d'omplir de comes degut a les el·lipsis. Mal solucionat el tema del títol, he passat al contingut i he recordat un article de Màrius Serra publicat a La Vanguàrdia el 28 de desembre del 2006! (fixeu-vos si m'ha portat maldecaps escriure aquestes línies). El títol, Romperse la Christma, s'escau d'allò més a les meves cavil·lacions. Com que l'altra vegada que vaig inserir un article de Màrius Serra (El càlcul de la data de Diumenge de Pasqua) vaig estar una mica agre amb l'escriptor, ara que em ve a salvar, no em puc estar de facilitar-vos-en la lectura (no cal que agafeu una lupa i l'acosteu a la pantalla, feu clic damunt de la imatge):
Pensant, pensant... I si aquest any que ens ha deixat B. Mandelbrot, li retem un homenatge amb una felicitació fractal? Un triangle de Sierpinski (veieu també Waclaw Sierpinski) se sembla bastant a un arbre de Nadal. De fet, curiosament també l'any 2006, a l'IES Barres i Ones van fer un arbre de Nadal basat en la piràmide o tetraedre de Sierpinski (l'arbre de Barres i Ones). Podria agafar una imatge d'alguna de les fases (el procés total de construcció és infinit) del triangle o de la piràmide de Sierpinski, personalitzar-la i ja està...
I què hi poso? Unes acolorides lletres dient Bon Nadal i Bones Festes? Quina mandra!I si optem per una felicitació que ens proporcioni l'oportunitat de fer una mica de matemàtiques? Ignasi del Blanco idea uns jocs numèrics interessants (veieu jocs numèrics amb l'Scratch i consulteu Scratch si la paraula només us sona a onomatopeia o a un substantiu, verb o adjectiu anglès) i aquest any el Creamat felicita les festes amb un joc d'aquest professor que m'ha semblat enginyós i excel·lent:
No cal dir que la imatge anterior és una maldestra adaptació meva que espero que del Blanco sàpiga perdonar-me i no me la demandi (en el web del Creamat hi teniu, hores d'ara, una versió interactiva). Us recomano que penseu abans de començar a fer combinacions numèriques amb els dígits que us permeten (3, 4, 5, 6, 7, 8, i 9) i m'estic de donar la solució (elis, elis, jo ja l'he trobada!) per evitar que la consulteu abans d'haver reflexionat una bona estona.
I com diria l'Excel·lentíssim Joan Pich i Pon: Moltes Facilitats!
Bon Nadal i 367 875 769
ResponEliminaBon Nadal i espero que no hagi estat una troballa; és a dir, fruit de l'atzar. L'atzar, almenys en els raonaments i en els descobriments matemàtics, no reporta gaire satisfacció.
ResponEliminaL'atzar està unit a moltes descobertes científiques, però en aquest cas podriem dir que la reiteració es l'origen de la solució o sigui la paciència virtud que avui en dia es troba a faltar en molts àmbits.
ResponEliminaTambé el concepte de "to carry" que m'ha recordat els vells temps quan construïem sumadors binaris.
Ara mateix, després de dos dies de bufet obligat, l'única solució que trobo és la de Diagonal, 9 (l'ena arran de mar). Però no compleix aquest A>N>Y: compleix el que ve (AY). Que el tingueu bo, companys!
ResponElimina(el tió no podia ser més generós: em va cagar la paraula m-a-l-a-u-r-a-d-a-m-e-n-t. El devien tenir a pa i aigua sense hidrogen!)
La sincronia dels dos darrers missatges (8:42) m'ha deixat esparverat. L'únic consol és que, a l'Apocalipsi, el 8:42 no hi és. Sí que apareix en l'Evangeli de Joan:
ResponEliminaεἶπεν αὐτοῖς [ὁ] Ἰησοῦς· εἰ ὁ θεὸς πατὴρ ὑμῶν ἦν ἠγάπατε ἂν ἐμέ, ἐγὼ γὰρ ἐκ τοῦ θεοῦ ἐξῆλθον καὶ ἥκω· οὐδὲ γὰρ ἀπ’ ἐμαυτοῦ ἐλήλυθα, ἀλλ’ ἐκεῖνος με ἀπέστειλεν.
Però no hi veig cap missatge que ens hagi d'inquietar. Al company Francesc, li diria que les úniques males aures que conec jo, són les migranyoses. Al company Frederic, cal comentar-li que el secret està en "to carry" i que els beneficis de l'atzar només s'obtenen amb la insistència, o la paciència com diu ell; però a mi, dintre de les limitacions humanes, m'agrada limitar i conduir l'atzar (és allò, de la sort no es té, es busca). En fi, Bon any i guardeu-vos dels ocells de mal averany.