L'anumerisme ja s'ha convertit, de fet, en l'eix de diversos llibres de divulgació matemàtica. A casa nostra, el matemàtic Claudi Alsina ja ha publicat dos llibres comentant exemples flagrants d'anumerisme (ell parla d'assassinats matemàtics!): Asesinatos matemáticos i Los asesinos matemáticos atacan de nuevo (si feu clic en els títols, en podreu llegir una ressenya). Això d'assassinats matemàtics té una certa gràcia, però pot ser més que una metàfora: ja descriuré, un altre dia, algun cas d'homicidi per anumerisme.
 |
| Asesinatos matemáticos (ISBN 978-84-344-6920-4) |
Vegem un parell de casos recents, i incruents, d'ignorància matemàtica:
La calculadora embruixada...
Si disposar d'un corrector ortogràfic en un processador de textos, no assegura el domini de la llengua escrita; podríem dir que tenir una calculadora a les mans, no proporciona la destresa necessària per fer els càlculs més senzills. En dóna fe el següent vídeo que correspon a una escena "còmica" del programa Saber Vivir que s'emet pel primer canal de TVE. L'emissió és del 5 de novembre d'enguany. Una periodista, Mariló Montero, i un col·laborador del programa, el metge Luis Gutiérrez, no se'n surten quan intenten posar un exemple de com es calcula l'índex de massa corporal (IMC).
Si penseu que la periodista és més anumèrica que el saberut doctor, deixeu-me indicar que:
1. El doctor Gutiérrez s'equivoca en el càlcul mental de l'IMC de la Sra. Montero, que no arriba ni a 20 (si no amaga pes i /o exagera l'alçada).
2. Les errades que comet la calculista són, bàsicament, de jerarquia de les operacions o d'entrada de dades (quan es carrega les comes perquè li molesten!?) i el doctor se'n podria adonar i corregir-les.
3. Impagable l'afirmació del doctor sobre les unitats de l'IMC: kg/m2? Com la pressió? Aquest home, en algun moment de la seva vida, haurà afirmat allò tan simplista de "jo sóc de ciències"?
Veient això no m'estranya que alguns alumnes de les meves classes defensin un resultat equivocat amb la inquietant frase "m'ho ha dit la calculadora". I és que les calculadores les carrega el diable!
El nostres polítics... o els seus assessors
La següent fotografia recull un moment estelar de la intervenció de la política Alícia Sánchez-Camacho en un debat en el canal 8 TV durant la darrera campanya de les eleccions al Parlament de Catalunya:
Mostra una suma bastant senzilla 700 + 500 + 118... i li dóna 1.218! No res, una errada de 100 milions d'euros! Segons ens expliquen en el diari Ara (vegeu la notícia), la Sra. Sánchez-Camacho va dir el resultat correcte, però la captura de la pantalla i l'ànonim assessor que li va preparar el rètol passaran a la història. Els seus contrincants dels altres partits polítics, no se'n van adonar de l'errada?
I avui ho deixarem aquí, ja tindrem temps, més endavant, de parlar del Teorema de Zapatero.
El que a mi em fa por realment no és la errada en una suma o que un presentador s’equivoqui en fer una operació, això demostra la curta o nul•la preparació dels espais televisius i per tant que totes les seves conclusions s’han de prendre amb no gaire serietat.
ResponEliminaEl que em fa por és que per que surt per la tele o en un mitja de comunicació sembla que és veritat, el que em fa por son els periodistes i els que mouen els fils per darrera, el que em fa por és la interpretació dels resultats, perquè l’analfabetisme d’avui en dia no es tant el no saber llegir, sinó el no saber interpretar el que llegim i això no és fàcil.
Frederic: no caiguis –tu també!– a la trampa de separar lectura i comprensió (o interpretació, o com vulgis dir-ne). Qui no entén el que llegeix és que no en sap, de llegir. Com a molt, fa veure que llegeix, fa veure que en sap, és un impostor. No hi ha cap altre analfabetisme que l'analfabetisme dels que no entenen el que llegeixen. Simplement i dolorosíssimament (¿quina deu ser la taxa real d'analfabetisme a Europa –posem per cas– ara mateix?).
ResponEliminaGràcies pels vostres comentaris, però permeteu-me algunes precisions (no moltes, perquè no vull escriure un tractat).
ResponEliminaEvidentment llegir és alguna cosa més que articular síl·labes, però saber llegir admet una certa gradació i no tot és blanc o negre: algú pot entendre un text senzill i, en canvi, fer-se un embolic a l'intentar comprendre un text ple de frases llargues, condicionals i subordinades. Si heu llegint l'entrada, hi surt la paraula analfabetisme, però en absolut hi parlo de saber llegir! Jo volia parlar només d'allò que s'ha definit com "analfabetisme matemàtic".
Per altra banda, comprensió, interpretació, intenció, veracitat.. no haurien de ser paraules sinònimes i no sempre tenen a veure amb el grau d'alfabetització d'un individu. Persones que es consideren cultes, poden caure en nombrosos paranys parats, volgudament o no, per algun articulista.
Que no tenim gaire senderi, hem perdut el seny i la capacitat de judici (si mai n'hem tingut) és bastant evident. Que som irracionals confiant en la veracitat de determinats discursos i atorgem fiabilitat a determinats medis que no en tenen, també.
Una anècdota de la setmana passada. Un alumne em va demanar que parlés de la proporció àuria. Vaig contestar que la majoria d'afirmacions sobre la divina proporció que es poden llegir o escoltar, són falses. La rèplica d'un altre alumne va ser antològica: "No pot ser! L'altre dia en van parlar en un documental de la dos de TVE i, a més, ho van fer durant molta estona!".
Trobo especialment pertinent la tercera de les precisions de FM, la que avisa del pecat de sinonímia comès per algun comentarista en l'ús de les paraules «comprensió» i «interpretació». D'una banda, refuta completament la tesi del meu comentari anterior (em disculpo amb F); de l'altra, obre la finestra a un paisatge esplèndid: ara que ja sabem que no signifiquen el mateix, només falta que algú ens digui què és què. Ànims, companys! L'any només ha fet que començar...
ResponEliminaGràcies per trobar el temps necessari per fer algun comentari entre "peces que beben en el río" i "dimonis escuats". Veig que m'he transformat (Die Verwandlung) i he mutat de "Herr Montasell" a FM (freqüència modulada?).
ResponEliminaEspero no ser "l'algú" que ha d'aixecar el vel als significats de "comprensió" i "interpretació". Puc acudir al diccionari, a l'etimologia o a l'ús, però em fa una certa mandra perquè intueixo que no aportaria res a la controvèrsia.
Novament, brandes l'atiador de, diguem-ne, la "filosofia del llenguatge" (podeu llegir, espero que amb profit El día que Wittgenstein atizó a Popper). A mi, em tocaria fer de Karl Popper? De Russell, no m'hi veig.