James Randi: màgia, escepticisme... i neurociències
La trajectòria vital del canadenc, nacionalitzat nord-americà, James Randi (Toronto, 1928) té molt poc a veure amb les matemàtiques; però, si em calgués alguna justificació, podria dir que li dedico aquest escrit perquè ha treballat en física recreativa i aplicada (en les vessants: il:lusionisme i investigació de "fenòmens estranys") o perquè era amic i col·laborador de Martin Gardner — en l'entrada d'aquest bloc que vol ser un homenatge a aquest darrer ja apareix el seu nom de passada, vegeu Martin Gardner (1914-2010). Randi, el seu nom autèntic és Randall James Hamilton Zwinge, és més famós per les seves activitats en contra de les pseudociències i per la seva feina de "desemmascarament" de les interpretacions paranormals d'alguns fenòmens que no pas per la seva faceta d'il·lusionista. Va ser membre, com Gardner, del CSICOP (actualment Commitee for Skeptical Inquiry o CSI), però les disputes legals amb el "doblegaculleres" Uri Geller van fer que deixés d'estar-ne associat per a no perjudicar el CSICOP (Geller havia presentat demandes legals que afectaven aquesta organització a més de a Randi). Randi també és conegut perquè ha ofert un premi d'un milió de dòlars a qualsevol persona capaç de demostrar la possessió de poders paranormals, sobrenaturals o ocults en un experiment dut a terme sota unes condicions acordades per totes dues parts. Si us animeu a presentar-vos-hi o si sou persones curioses, feu clic a
Aquest escèptic empedreït (parlem d'escepticisme científic, no d'escepticisme filosòfic) ha estat a Espanya aquest any, a principis de maig, per tal de participar en la trobada Neuromagic: los engaños de la mente que va reunir professionals de la màgia i de les neurociències (vegeu la breu explicació que apareix a Fundación Illa de San Simón, en la columna esquerra d'aquesta pàgina web podreu descarregar una nota de premsa en format pdf). No sé si l'intercanvi de coneixements va ser profitós o ha permès algun avanç important en les teories de la cognició (ho dubto), però si que ens ha deixat alguns vídeos curiosos: un és Magia y neurociencia, manual para "engañar" al cerebro. I no em puc estar d'insertar-ne un altre, que no us podeu perdre (i que de fet ha estat el detonant que m'ha portat a escriure tot això):
Aquest darrer vídeo el trobareu també en la notícia La magia puede ayudar al conocimiento del cerebro. Ah! i si una nit d'insomni teniu la temptació de trucar a un tarotista o a un endeví d'aquests que proliferen tant per les nostres contrades, val més que li doneu una ullada a Skeptical Inquirer.
Molt bo! No coneixia Mr Randi i m'ha semblat un personatge interessant i divertit. Gràcies per la notícia. M'ha sorprès una mica, però, això del "escepticisme científic"; sona ben bé a americanada mal traduïda (o pitjor: ben traduïda!). Dic jo que deu ser una manera grandiloqüent i ampul·losa de dir el mateix que 'escepticisme' a seques; el mateix escepticisme del que la gent parla quan parla d'escepticisme (i la conversa no és sobre filosofia). Dic jo.
He utilitzat el terme "escepticisme científic", que descriu una "actitud epistemològica", per a distingir-lo dels corrents escèptics que neixen a l'Antiga Grècia, que tenen un abast més global i que impliquen una certa manera de viure i d'entendre la vida. I sí, almenys ara, estic parlant de filosofia.
Em dono per ben pagat si aquesta breu entrada ha servit per donar a conèixer, almenys a una persona, la vida i obra de Mr. Randi (comprenc que el punt de Mr. et pot semblar massa americà) i espero que més gent valori com es mereix el vídeo que he inserit d'aquest vell sorneguer.
I com sempre, gràcies pel comentari de lector atent i primmirat.
Molt bo! No coneixia Mr Randi i m'ha semblat un personatge interessant i divertit. Gràcies per la notícia.
ResponEliminaM'ha sorprès una mica, però, això del "escepticisme científic"; sona ben bé a americanada mal traduïda (o pitjor: ben traduïda!). Dic jo que deu ser una manera grandiloqüent i ampul·losa de dir el mateix que 'escepticisme' a seques; el mateix escepticisme del que la gent parla quan parla d'escepticisme (i la conversa no és sobre filosofia). Dic jo.
He utilitzat el terme "escepticisme científic", que descriu una "actitud epistemològica", per a distingir-lo dels corrents escèptics que neixen a l'Antiga Grècia, que tenen un abast més global i que impliquen una certa manera de viure i d'entendre la vida. I sí, almenys ara, estic parlant de filosofia.
ResponEliminaEm dono per ben pagat si aquesta breu entrada ha servit per donar a conèixer, almenys a una persona, la vida i obra de Mr. Randi (comprenc que el punt de Mr. et pot semblar massa americà) i espero que més gent valori com es mereix el vídeo que he inserit d'aquest vell sorneguer.
I com sempre, gràcies pel comentari de lector atent i primmirat.