The Ferry Boat Problem (Solució)
Com que no puc millorar les explicacions que m'he anat trobant, us dono alguns enllaços:
- Podeu veure un dibuixet aclaridor amb la solució si feu clic aquí.
- No us perdeu els comentaris de l'enllaç Enigma del domingo: "otro clásico de Sam Loyd". Hi ha qui soluciona el problema aplicant l'àlgebra més clàssica; d'altres, Krenek Kovalsky (?), refuten alguna observació repelosa amb arguments de vell llop de mar: "Como marino debo responder. No se considera cruce entre embarcaciones hasta que sus costados por cuaderna maestra coinciden. Por ello y teniendo en cuenta que los barcos deben ciabogar para volver a atracar de popa, la eslora de los barcos no es significativa. Ya sé que hay ferries de doble popa de desembarque, pero aún así ciabogarán por el sentido de las hélices."
- I evidentment podem consultar la resposta original que dóna el propi Loyd en la pàgina 349 de la seva The Cyclopedia of Puzzles (cliqueu la imatge per poder-la llegir i disculpeu-ne la baixa qualitat):
La ubiqüitat dels problemes de Sam Loyd és sorprenent. Hi ha un petit trencaclosques (de només tres peces!) que em van passar fa uns quants anys en una fotocòpia i sense massa referències (més tard, n'he descobert l'origen). L'he utilitzat en alguna de les meves classes per omplir aquelles estones que d'altra manera es perdrien i l'interès que desperta és notable. Semblaria que un puzzle de només tres peces s'ha de resoldre en un instant, però no és així si la idea se li ha acudit a Sam Loyd!
Trick Donkeys Puzzle
N'hi ha versions més artístiques, però us en mostro una de casolana que és, amb alguna modificació, la primera que vaig veure:
Podeu fer clic a la imatge, imprimir i retallar per les línies negres que enquadren les figures si hi voleu jugar. El requadre de l'esquerra, amb els dos genets al galop, és el model; és a dir, quin és el resultat final que hem d'obtenir ajuntant les altres tres peces (n'hi ha dues d'idèntiques, amb un cavall, i una altre, amb dos genets). Les peces no s'han de doblegar ni augmentar-ne el seu nombre amb hàbils talls, però podeu provar d'engrescar els cavalls amb un "arri, arri", a veure si s'animen!
 |
| Samuel Loyd |
No patiu que, si no us en sortiu, ja donaré la solució i explicarem alguna cosa més d'aquest i d'altres problemes proposats per Mr. Loyd en properes entrades. Penseu que la culpa de tot plegat la té aquest senyor tan seriós de la fotografia de l'esquerra.
El senyor Loyd, era funcionari ???
ResponEliminaHe buscat jo mateix la resposta i a la pàgina web que duu el seu nom hi han moltes respostes interessants i jocs curiosos, en Loyd en qüestió no era funcionari però merexia ser-ho, a l'Eisntein li va anar força bé
ResponEliminaVolgudament, no he estat prou amatent en contestar el primer comentari. Llegint entre línies —acte bastant complicant quan el text només en té una— em va semblar veure una explicació grollera de la creativitat i productivitat de Sam Loyd: només un funcionari tindria temps per a... Potser m'equivoco, però em sembla que el comentari s'inscriu en aquesta tendència de generalitzar, amb traç gruixut, parlant dels funcionaris, dels polítics, dels catalans, dels andalusos, dels mestres... ja només falten les persones que fan punt de creu!
ResponEliminaEl segon comentari acaba de reblar el clau: els nazis van acusar a a Einstein de fer una "física jueva", però en realitat feia una "física funcionarial"! Quan Albert Einstein va acabar els seus estudis, el 1900 al Politècnic de Zuric, va intentar aconseguir feina de professor universitari (Assistent), però va ser endebades. Sembla que amb l'ajuda del pare del seu company Marcel Grossmann va entrar, sis mesos després d'haver-ho sol·licitat, a l'Oficina de Patents de Berna com a Tècnic Expert de 3a classe. En principi la plaça era provisional i hi va treballar des del 16 de juny de 1902 fins el 15 d'octubre de 1909 quan és nomenat Professor Associat de l'Universitat de Zuric. No sé quin horari tenia o si podia fer la becaina en hores de treball, però no crec que la feina a Patents li suposés cap avantatge a l'hora de parir i redactar els seus tres famosos articles del 1905 (sobre el moviment brownià, la teoria quàntica de la radiació i la relativitat especial o restringida). Sí que, com a físic teòric, era un avantatge la seva capacitat per als experiments mentals (Gedankenversuch). En quan a Loyd (no calia que cerquessis gaire, amb els enllaços de la meva primera entrada dedicada a Loyd en tenies prou), va tenir la capacitat d'acabar guanyant-se el sou amb els divertiments que l'interessaven. En els dos casos, atribuir el seu èxit al lloc de treball, a la mida del cervell o a alguna malaltia subsidiària em sembla una simplificació. A tall d'exemple, i parlant de personatges importants de la història de la física, el ric James Clerk Maxwell no va treballar mai i va rebre una curosa educació des de ben petit i, en canvi, Michael Faraday era pobre de solemnitat i va començar ben aviat a guanyar-se les garrofes. I posaria més contraposicions d'aquestes o exemples inductius, però això no fa per un bloc de matemàtiques (la inducció, vull dir).