diumenge, 12 de febrer del 2012

Votacions i sistemes electorals (II)

Ja fa més d'un any que en aquest bloc vaig publicar una entrada amb el títol Votacions i sistemes electorals. En aquell moment em va semblar que n'escriuria la continuació en breu i que podria mantenir la promesa que hi feia de parlar exclusivament del tema i de deixar de banda comentaris de periodistes, polítics, etc. El temps i les votacions han anat passant i podria fer un escrit només amb les bestieses diverses que he anat recopilant. La diversitat, però, augmenta i, als qui confonen la democràcia amb les votacions, s'hi han afegit els que no la distingeixen de les assemblees improvisades o de les piulades del Twitter.

 Podria fer-vos arribar un recull d'articles diversos de periodistes, alguns ara s'anomenen "analistes". Com exemples d'aquest tipus de literatura, podeu consultar els articles "Democracia recortada", de cridaner i perillós títol, o "Das Kongress"  de Carles Castro, apareguts a La Vanguardia. Però com que el missatge que vull transmetre, en relació als sistemes electorals, és que la pregunta "És un mètode just?" no té massa sentit (de fet ja vaig comentar que qualsevol sistema electoral té paradoxes indesitjables), ho deixare aquí i intentaré donar-vos enllaços que permetin copsar l'aspecte més matemàtic d'aquest procés.

Un article de divulgació rigorosa és Sistemes electorals d'Aureli Alabert, publicat en el Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) el 2001. També podeu consultar l'escrit del mateix títol, Sistemes electorals, de Bartolomé Barceló aparegut en els MATerials MATemàtics de la UAB. Deixeu-me, però, que us recomani un Treball de recerca d'un alumne de Batxillerat: David González Prats, de l'IES La Sedeta de Barcelona, va rebre, el 2008, una menció honorífica del Premi Ernest Lluch de la Universitat Pompeu Fabra pel seu treball Matemàtiques electorals (el podeu consultar en línia si feu clic en el títol). No us el perdeu, perquè de veritat que costa de millorar l'explicació que fa David González amb uns exemples mol ben escollits. González també ens parla dels índexs de poder (estaria bé que els entenguessin aquests que són partidaris que governi el partit més votat). Sobre aquesta mesura matemàtica,  índexs de poder, podeu consultar a més Espanya és qui més incrementa el seu poder al Consell de Ministres de la UE? de David Pinyol, també en el Butlletí de l'SCM.

Per descomptat que la matemàtica no té la solució ni permet analitzar la democràcia, però estaria bé que no juguéssim amb sistemes, nombres i percentatges per apuntar-nos la jugada a favor nostre.

tvMANÍA (La Vanguardia) (19/11/2011)

10 comentaris:

  1. M'agrada molt el treball de recerca, es un bon estudi l'he mirat per sobre i es molt acurat, quan pugi el llegiré.
    Felicitats per el retorn al mon virtual.

    ResponElimina
  2. Totalment d'acord en la valoració del treball de recerca de David González. Ha acudit a fonts diverses i ha tingut la capacitat de fer-ne una bona síntesi i una explicació molt entenedora.

    Em sap greu que la meva productivitat en el món virtual hagi disminuït per circumstàncies diverses. Idees per a futures entrades ja en tinc, però no tinc temps de redactar-les. És allò que deien els clàssics: Ars longa, vita brevis o, millor Vita brevis, ars longa, occasio praeceps, experimentum periculosum, iudicium difficile o, si anem a les fonts originals, Ὁ βίος βραχὺς, ἡ δὲ τέχνη μακρὴ, ὁ δὲ καιρὸς ὀξὺς, ἡ δὲ πεῖρα σφαλερὴ, ἡ δὲ κρίσις χαλεπή. En fi, gràcies pel comentari.

    ResponElimina
  3. फ्रन्सेस्क
    Que en sànscrit vol dir ????
    फ़ेलिसितत्स
    EL sànscrit és un idioma senzill, a l'avast de qualsevol. Quan acabi de millorar el meu català penso estudiar-lo.

    ResponElimina
  4. M'afegeixo de gust a la felicitació del primer comentarista per la represa del blog. Estic d'acord amb la vostra opinió sobre el treball del sr. González Prats; a mi també em sembla bo.
    Finalment i per reblar el clau de la concòrdia, recolzo la moció de senzillesa del Sanscrit presentada per en Frederic: ¿qui pot negar que Jessica Fletcher, la protagonista de Sanscrit un Crim, és una senzilla i encantadora dona del poble? (perdó).

    ResponElimina
  5. Gràcies siguin donades als dos mosqueters... però sempre fugint d'estudi! He intentat cercar la traducció de फ्रन्सेस्क i फ़ेलिसितत्स en un apanyadet diccionari en línia (Glosbe) i no me'n surto. Em temo que de nou en Frederic utilitza la grafia d'un idioma per escriure'n un altre, però no tinc ara temps per a criptogrames.

    De fet ja vaig patir una invasió d'experts en sànscrit el 2006 quan estava allotjat, com a turista, en una residència universitària d'Edimburg i s'estava preparant la 13th World Sanskrit Conference. Em van semblar una gent agradable, que compartien trets i tics comuns amb els matemàtics; però, fent cua per a esmorzar, no vaig aconseguir que se m'enganxés ni una paraula d'aquest venerable idioma.

    Ah! Tot i que el joc de paraules pot tenir la seva gràcia (així, en singular), la Jessica Fletcher m'ha semblat sempre una insuportable iaia saberuda.

    Per acabar: o els senyors de Blogger continuen tenint problemes per assignar les hores als comentaris o els nostres comentaristes s'han passat a la facció de troneres noctàmbuls.

    ResponElimina
  6. Evidenment el meu nivell de sànscrit és inexistent, però el senyor Google em va fer anar a un web que tradueix paraules al sànscrit ???
    Francesc felicitats, son les dues paraules que segons la web vaig transcriure.
    www.lexiquetos.org/nombres-hindi/

    ResponElimina
  7. Trobo que, aplicat al personatge de Jessica Fletcher, l'adjectiu 'insuportable' és immillorable. Aplicat a la resta de personatges, als guionistes i als directors de la sèrie (però no, compte!, al compositor del seu tema principal, el gran John Addison), també. Felicito l'adjectivador.

    Espero que, com a atenuant en el meu judici per mosqueter fugitiu d'estudi, Herr Montasell, jutge i part –¿Dumas o D'Artagnan?–, accepti la ignorància matemàtica i les ganes de saludar els amics virtuals. ¿Quins sinó poden haver estat els meus mòbils? No dubto que les espases de Frederic de Portau, dit Porthos, podrien ser figues d'un altre paner...

    ResponElimina
  8. Com que no he pogut assignar cap mosqueter concret a cap comentarista (és una llàstima, però de Porthau es deia Isaac i no Frederic), em guardo prou (i que el rei Carnestoltes em perdoni) d'identificar-me amb d'Artagnan o Dumas.

    No m'estranya que no hagi endevinat el significat de les paraules en "sànscrit" de l'amic Frederic: són uns bunyols de quaresma produïts per un web automatitzat de manufactura semblant a aquests tatuatges en suposat xinès o japonès que porten alguns ximplets (alguns en calça curta que persegueixen una esfera per clavar-li un bon cop de peu).

    Bromes a part, salutacions cordials i prometo una nova entrada per aquest cap de setmana (no sigui que omplim aquesta d'enjogassats comentaris!).

    ResponElimina
  9. Bona nit,

    Gràcies pel comentari sobre el meu treball. La veritat que la meva tutora va ser meravellosa i sense la seva ajuda en les fonts no hagués estat possible.

    He arribat al blog buscant-lo precisament per a un treball de dret on es comenta el sistema electoral danès.

    Una abraçada

    ResponElimina
  10. Hola David,
    Tinc el blog força abandonat perquè soc professor d'ESO i Batxillerat i em falten hores, però comentaris com el teu m'animen a no deixar-ho. Els comentaris al teu treball de recerca, ja han passat uns quants anys, són força merescuts!
    Una abraçada

    ResponElimina