Un dels personatges recurrents dels relats de l'escriptor i científic Isaac Asimov és l'ordinador o computadora (és nen o nena?) Multivac. En el conte The Last Question, Multivac triga un temps més que prudencial, unes desenes de milers d'anys, en contestar a la pregunta de si és possible revertir o actuar en contra del Segon Principi de la Termodinàmica (si no heu fet clic en el darrer enllaç, us perdreu el web d'Història de la Física de la professora Marta Pérez i, si no heu llegit el conte, no us l'espatllaré explicant el final)...
Aprofito per comentar que us pot sorpendre que els enllaços que apareixen en el paràgraf anterior estan en diferents idiomes, però si consulteu, hores d'ara, la biografia d'Asimov en català o en castellà a Viquipèdia/Wikipedia us trobareu una versió bastant millorable. Podeu trobar moltes obres d'Asimov a la xarxa en la seva versió original o en castellà (Cuentos completos, Las vidas y tiempos de Multivac, etc.). Com que desconec la legalitat d'aquestes còpies digitals me n'estic de donar aquí els enllaços.
Recapitulem (o "Todo lo que no es tradición, es plagio" que deia D'Ors)
En aquesta entrada volia comentar alguns programes en línia que tenen aplicacions en matemàtica. Se'm va acudir utilitzar Multivac com a personatge introductori i, ai las!, d'allò que em va semblar original, Internet ja n'anava ple. Hi ha múltiples articles i en diversos idiomes comparant, per exemple, Google amb Multivac (podeu llegir Preguntas trascendentales para Google, ¿Es Google el Multivac de Asimov?, Google Multivac, ...). En fi, que millor ho deixo estar i anem al gra.
Les capacitats matemàtiques del cercador Google
El cercador per antonomàsia es pot utilitzar com a calculadora i, més recentment, és capaç de representar funcions matemàtiques (podeu consultar Gráficas de funciones con Google). Proveu per exemple d'escriure (x^2-9)/(x^2-4) en el quadre de cerca de Google, apreteu l'enter i obtíndreu una bona representació gràfica de la funció que té aquesta expressió algèbrica. El cercador té, ara per ara, problemes per dibuixar d'altres funcions: si feu l'intent amb x*e^(1/x), el mateix senyor Google ens avisa que alguna cosa no acaba de rutllar.
Wolfram|Alpha és una altra cosa!
Us vull parlar de Wolfram|Alpha que no és un cercador com Google (veieu aquí que en diu Wikipedia). Si us plau accedir-hi, cliqueu el logotip:
Un Assistent Matemàtic al Web anomenat MAW (Mathematical Assistant on Web)
I acabo amb una perla acabada de descobrir (també gràcies a Gaussianos i, en concret, al seu article Mathematical Assistant on Web, magnífica aplicación sobre cálculo en una y dos variables). Podem tornar a fer la prova amb la nostra amiga x*e^(1/x). Aneu a MAW, que per cert té una versió en català, feu clic en la pestanya Anàlisi, després a Estudi de funcions, entreu l'expressió x*e^(1/x) en el quadre i cliqueu Envia-ho.
Continuarà...
De Wolfram|Alpha, de MAW i d'altres germanets seus en tornaré a parlar més endavant. Tornant a Multivac, em semblava recordar que, en un conte de Ciència Ficció, un ordinador trigava tant en donar una resposta que quan ho feia ningú recordava la pregunta. No l'he pogut localitzar consultant cap d'aquests programes no humans, algú em pot ajudar?
Despres de retornar d'unes merescudes (?) vacances, veig que parles de Asimov, es un autor que sempre m'agradat molt, sobretot quan postula que els esdeveniments futurs es poden preveure amb equacions matemàtiques, si els polítics ..., deixem el tema.
ResponEliminaVaig intentar instal.lar al mobil un apps de Wolpram i va resultar que era depagament i com bon català no el vaig baixar.
No se en quin conte passa el que dius, però a la política passa constanment, abans de respondre A, t'expliquen B, C i tot l'alfabet, però de A res de res.
Quan Asimov postula, si ho fa, que els esdeveniments futurs es poden predir amb equacions matemàtiques comet, em sembla, la mateixa errada que el determinista (ingenu) Pierre-Simon de Laplace. Amb la circumstància agreujant, en descàrrec del científic francès, que Laplace no coneixia ni la mecànica quàntica ni els comportaments caòtics (i aquí no parlo del comportament dels adolescents o dels votants espanyols, sinó de la Teoria del Caos).
ResponEliminaEn quan al físic Stephen Wolfram, amb les seves aplicacions informàtiques (es diguin Mathematica, Wolfram|Alpha o...), té l'estranya mania de voler-hi guanyar diners. Però d'això i d'alternatives de programari lliure més econòmiques, parlo de Maxima per exemple, ja n'escriuré alguna cosa més endavant.