Rigor (humor?) periodístic

La meva productivitat blocaire està baixant en picat! Fer una entrada, o post, d'aquelles diguem-ne serioses, porta el seu temps. Tot i que ja tinguis el tema al cap: cerca i contrasta la informació, decideix quins enllaços i imatges posar-hi, redacta. rellegeix i corregeix... I, ara mateix,  no tinc temps per a tot això, però no vull acompanyar l'aridesa d'aquest mes de març amb una sequera d'articles al bloc. On puc trobar un assumpte agraït i fàcil de desenvolupar? La resposta la tenia a la vora, en una carpeta amb algunes notícies retallades dels diaris. Ah, els diaris! Aquestes fonts inesgotables d'errades de naturalesa diversa, de confusions, de males interpretacions i de pitjors anàlisis. I si parlem del tractament que reben les ciències, en general, o les matemàtiques, en particular, dels nostrats periodistes! Quantes bestieses s'escriuen! Podria parlar de com s'ha informat dels resultats experimentals sobre la velocitat dels neutrins, però hi ha hagut tantes notícies inexactes i amb mostres evidents de "mal ofici" que em reservo les vacances per poder pair-ho i escriure'n un comentari.

Una imatge val més que...

Anem a un exemple evident, i cada dia més abundant de "mal ofici" periodístic: acudir a les imatges d'arxiu per acompanyar articles (no sigui que els lectors se'ns espantin amb tanta lletra). Recordo la carta enviada a un diari de renom per un pare ofès: una fotografia presa mesos enrere, on es veia el seu fill assegut en les escales de l'institut amb la seva colla (crec recordar que a l'estona de l'esmorzar), s'havia utilitzat per il·lustrar un article sobre la proliferació de les drogues entre el jovent i el fàcil accés a elles (és que comences amb el pa amb nocilla i no saps on acabes!). Si voleu un altre cas més "matemàtic", cliqueu damunt de la següent fotografia, així s'ampliarà, llegiu-ne el peu i penseu si hi ha alguna cosa que no lliga:

Aquesta foto apareixia en un article del Suplemento de Economía de La Vanguardia del 25 de setembre de 2011. El titular era Momento de volver a las aulas (podeu accedir-hi fent clic en el títol anterior) i parlava de la demanda de màsters i postgraus "especialitzats" (com si no ho fossin tots, d'especialitzats). El peu de la foto és genial: "Imagen de una clase en una escuela de formación de posgrado"; és tan significatiu i dóna tanta informació com "quatre exemplars d'Homo sapiens observen com un congènere fa guixarots en una pissarra". Heu observat què hi ha a la pissarra? Una esfera, part de l'expressió πr²h que ens dóna el volum d'un cilindre i la fórmula més habitual per solucionar equacions de segon grau. Si tal postgrau s'imparteix, demano públicament que es retornin els diners als pobres alumnes! Les dues expressions matemàtiques que apareixen en la pissarra, per molt que el suposat professor sembli un setciències, són continguts de l'educació secundària obligatòria (feu la prova, pregunteu-ho a qualsevol adolescent d'uns 14 anys i us ho confirmarà si aconseguiu que es tregui els auriculars o deixi de garrotejar amb els polzes el seu gadget preferit). Em quedo amb el dubte de si la imatge és una foto d'estudi "tot-terreny" que pot cubrir informacions diverses o una mà misteriosa ha aplicat el Photoshop a la pissarra.

El Cangur 2012, olímpic?

Un mal exemple més recent, és "EL PERIÓDICO acude a la olimpiada matemática de este año que reúne a cientos de estudiantes de toda Catalunya". Si accediu a l'enllaç anterior veureu en la seva salsa el següent vídeo:

Aquest vídeo formava part de l'article "La cantera matemática" (sic) del 16 de març d'enguany. En realitat no estan parlant de l'Olímpiada matemàtica, sinó de la prova Cangur 2012 que ni tenen el mateix abast ni els mateixos objectius (podeu llegir Sessions de preparació per a l'Olímpiada Matemàtica i d'altres escrits dedicats a aquest esdeveniment o al Cangur en aquest bloc). A més quan el nombre de participants ronda els 20.000, parlar de "centenars" és enganyós. No es tracta ni d'una "Olimpiada" ni d'aconseguir una "cantera" de matemàtics; però, tal com està el país, haurem de donar les gràcies als senyors d'El Periódico per la divulgació que fan d'activitats relacionades amb les matemàtiques.

Ja comentaré la present edició del Cangur, més endavant i amb més calma, i suposo que també hauré de tornar a aquest "humor periodístic" que de vegades em treu de polleguera. Ho deixo aquí i me'n vaig rabent a perseguir neutrins.