diumenge, 10 d’abril del 2011

Els desafiaments matemàtics d'El País. Comencem pels grafs

El passat 18 de març el diari El País va encetar una atrevida iniciativa per commemorar el centenari de la Real Sociedad Matemática Española (RSME): una sèrie de trenta problemes de matemàtiques que apareixerien en format vídeo, un cada setmana, en la seva versió digital, amb l'al·licient del sorteig d'una col·lecció de llibres (Las matemáticas que nos rodean, una reedició de la col·lecció El mundo es matemático de RBA) per als qui enviïn una resposta correcta.  No us penseu que vull fer publicitat de la col·lecció de llibres: el primer volum, com no, parla de la proporció aúria, ja he dedicat alguns articles a aquest esotèric assumpte (El mite del nombre d'or) i això no és un bon començament (cal dir que altres títols semblen interessants i d'autors contrastats); però els problemes proposats fins ara tenen un encant especial. El primer problema el va enunciar Adolfo Quirós, membre de la RSME i professor de la Universidad Autónoma de Madrid:

Un problema de ciudades y carreteras



Que el primer problema fos de teoria de grafs, la disciplina que segons l'ortodoxia comença amb la solució d'Euler al problema dels set ponts de Königsberg, em va semblar molt encertat. Aquesta part de la matemàtica és bastant desconeguda i pràcticament ignorada en l'educació secundària i, en canvi, quan he passat el vídeo anterior en algunes classes de batxillerat molts alumnes han començat, espontàniament i amb interès, a cercar la solució. Ja fa dies que es va presentar aquest problema, era el primer i em sembla que ja en van quatre; però, si en desconeixeu la solució, només heu de clicar:

Solució del problema de ciudades y carreteras
(+/- Mostra/Oculta)

Curiosament, en les tres classes en les quals vaig passar aquest vídeo, sempre algun agosarat alumne va saltar immediatament amb "ja tinc la solució". I la solució és que aquest problema no té solució! (Demostrar que un problema és insoluble és molt productiu i freqüent en matemàtiques i ens pot fer estalviar molt de temps). El mateix Quirós ho explica en un altre vídeo d'una manera força entenedora i sense utilitzar sofisticacions de la teoria de grafs: feu clic a Solución del primer desafío matemático. Si voleu veure la notícia completa en l'edició digital del diari, vegeu Y la solución es...no hay solución.

Si heu vist la solució proposada i la trobeu "poc matemàtica", podeu consultar el bloc Combinatórica.

Per concloure aquest article cedeixo novament la veu a Adolfo Quirós, parlant ara d'un desafiament i d'un problema real: Los españoles presumen de no saber matemáticas.

2 comentaris:

  1. Si estàs interesat en desafiaments matemàtics i vols un premi de 20.000 €, mira l'enllaç

    http://opendatachallenge.org/

    On es pot veure que tenim tantes dades que no sabem que fer amb elles i la millor solució es convocar un concurs.

    ResponElimina
  2. Això de l'allau de dades genera problemes interessants, però no sempre genera coneixement. Enguany l'Ateneu Barcelonès ha organitzat un cicle de conferències amb l'enginyós títol de Curs d'autodefensa matemàtic i una de les xerrades anava d'aquesta allau d'informació. Malauradament no hi vaig poder assistir, però persones que sí hi van anar me n'han donat bones referències. Si esteu encuriosits pel seu contingut, us passo l'anunci que en va fer l'Ateneu amb un parell d'enllaços que hi he afegit:

    El tsunami de la informació
    El tsunami de la informació: com sobreviure en un món inundat per les dades. A càrrec de Fabien Girardin , investigador i enginyer, agència de recercaLift Lab .

    Organitzador: Ateneu Barcelonès.
    Dia i hora: 24/03/2011 - 19.30 hores.
    Lloc: Sala d'actes.
    Preu: Entrada lliure.
    Descripció
    Cada vegada que agafem una bicicleta del Bicing, pugem una foto al Flickr, truquem pel mòbil o actualitzem els nostres perfils a les xarxes socials, contribuïm a incrementar l’enorme quantitat de dades emmagatzemades en arxius i servidors de tot tipus. Si aprenem a filtrar, processar i visualitzar aquest tsunami d’informació, tindrem possibilitats sense precedents: regular el trànsit en temps real, anticipar crisis econòmiques, o preveure esdeveniments socials dramàtics. Aquestes possibilitats generen també noves preguntes a la societat. Qui té la propietat de la informació? Com evoluciona el concepte de privacitat?


    Ah, i aquesta gent del concurs que ens comenta en Frederic són espavilats i molt bons economistes: per un mòdic preu tenen un munt d'individus trencant-se el cap per resoldre un problema.

    ResponElimina