diumenge, 12 de maig de 2013

L'Excel de Reinhart i Rogoff: anumerisme, numeritis o numerosi? (I)


Reinhart i Rogoff: economistes influents i autors d'un best-seller

Si no us interessa gaire l'economia, m'haureu de perdonar aquestes primeres línies i els nombrosos enllaços que hi inclouré per tal de posar l'entrada en context. Si us agrada la macroeconomia, no us perdeu cap enllaç i ja em perdonareu, o agraireu, les crítiques als assenyats professors que us presentaré i al poc acurat (i poc ètic) ús que, de vegades, se'n fa d'aquesta ciència.

Carmen Reinhart i Kenneth Rogoff són dos economistes nord-americans que van assolir un gran èxit de vendes amb el seu llibre This time is Different. Eight Centuries of Finantial Folly (2009) (el 2011 es va publicar la traducció en castellà Esta vez es distinto. Ocho siglos de necedad financiera). Sense entrar en detalls, el llibre analitza les crisis financeres d'una manera força quantitativa i és un dels llibres de capçalera de l'ortodòxia econòmica. Podeu llegir de forma més breu les seves tesis en un article previ a la publicació del llibre: This Time is Different: A Panoramic View of Eight Centuries of Financial Crises (2008) o, encara més breu, una ressenya de l'article a càrrec de Ramón Mateo: Esta vez (no) es diferente.

Rogoff i Reinhart fent publicitat "no subliminal" del seu llibre.
(El País. Foto de M. F. Calvert)
Si voleu conéixer millor la personalitat i la feina de Kenneth Rogoff, per cert un excel·lent jugador d'escacs, podeu llegir l'entrevista Kenneth Rogoff: Las crisis financieras en la historia. De dónde venimos y cómo estamos.

El 2010 Reinhart i Rogoff publiquen, en col·laboració, un article Growth in a Time of Debt (podeu veure'l clicant aquí o llegir-ne la referència en la Wikipedia anglesa) on conclouen que no hi ha creixement econòmic possible quan s'assoleixen percentatges alts de deute públic. L'article ha estat citat sovint (per exemple, pel Comissari Europeu Olli Rehn) per justificar les polítiques econòmiques d'austeritat que se'ns estan aplicant.


Thomas Herndon: un doctorand conscienciós

I aquí apareix Thomas Herndon, de 28 anys, que està fent el seu doctorat d'economia a Massachusetts! Herndon en un treball ordinari que li proposen els seus professors, analitza les dades que apareixen en Growth in a Time of Debt i hi troba algunes omissions (s'han descartat alguns països que mostren un comportament anòmal respecte la hipòtesi dels seus autors) i se n'adona d'algunes errades en les fórmules del full de càlcul (Excel!) que han utilitzat.

Thomas Herndon (El País)
Com que el periodisme seriós se n'ha fet ressò, us convido a llegir algunes notícies recents:


A propòsit del cridaner i fals darrer titular, però, caldria insistir en què confondre els titulars de les notícies amb els titulars dels còmics de Superman, ni augmenta les vendes dels diaris ni n'incrementa la lectura. A casa nostra, i entre el periodisme científic, tenim veritables "especialistes" de la confusió i els focs d'artifici (a tall d'exemple i sense venir a tomb, El neutrino contraataca de l'ínclit Josep Corbella).


Anumerisme, numeritis, numerosi... En la propera entrada!

I avui no em vull allargar més. En les crítiques al treball de Rogoff i Reinhart s'ha posat l'èmfasi en aspectes que, segons el meu parer, no són els més importants ni els meus greus; però, ara que ja coneixeu l'afer, deixarem una anàlisi més a fons per a un proper escrit.

6 comentaris:

  1. Dita per un macroeconomista, l'afirmació "la macroeconomia és una ciència" diria molt de la barra i la manca d'escrúpols dels macroeconomistes.
    Dita per un científic, diu molt de la manca de rigor i la pusil·lanimitat dels científics.
    Ja ho diu la dita: «Si fas la vista grossa, prepara't per la destrossa».

    ResponElimina
  2. Sempre reblant el clau! Segurament compartim opinió, però més que de pusil·lanimitat o de manca de rigor, m'acuso d'escapoliment. Com que, degut a la feina que faig, m'haig de veure amb professionals i futurs professionals de disciplines diverses, ja he après que, determinades declaracions, la gent se les agafa com un afrontament personal. I com que no tinc ganes de barallar-me amb economistes, futurs economistes, psicoanalistes o homeòpates (curiosament, com més feble és la disciplina més enardida és la reacció del presumptament ofès), perquè no en trauré res ni ells canviaran d'opinió; tot això que m'estalvio.

    M'apunto la dita, però de vegades fer la vista grossa o no fixar-s'hi gaire, va bé per a la pressió arterial. A més, quan veig tants mesells combregant amb rodes de molí, sento que tenim la guerra perduda.

    De totes maneres, em queda la continuació de l'entrada...

    Ai! Espero no haver obert la caixa dels trons i que se'ns ompli el blog de comentaris dels Chicago boys.

    ResponElimina
  3. A mi també m'interessa molt el tema de l'autocensura –i les seves fronteres amb la bona educació, la caritat, etc.–, però en aquest cas:

    1. L'objecció que em fas em sembla impertinent: una cosa és la feina i una altra de ben diferent un blog, el teu blog. Si aquí tampoc no pots dir el que realment penses o pensar en veu alta el que realment vols, apaga y vámonos. I que la gent s'apliqui el qüento de Maria Salamiento: qui no vulgui pols que no vagi a l'I ara!.

    2. No, no t'estalvies res; simplement difereixes el problema. La merda t'acabarà esquitxant igualment, més tard o més d'hora, corregida i augmentada pels malentesos, el ressentiment i els danys col·laterals. Aquí més que en calp altre lloc cal fer bé els comptes. Teoria de jocs?

    ResponElimina
  4. 1. M'agafo impertinent en el sentit de "no pertinença", perquè si no n'hi ha d'altres d'impertinents (com a mínim 2 més, a part de l'objecció).

    2. I sí que me n'estalvio de coses. A no ser que siguin certes aquelles fal·làcies de "parlant la gent s'entén" o que es pugui convèncer amb la paraula o amb el raonament els fanàtics d'alguna disciplina. Mira, Thomas Kuhn, a propòsit dels canvis de paradigma i citant una frase de Max Planck, diu (ho escric en castellà i m'estalvio una traducció casolana): "Una nueva verdad científica no triunfa porque haya convencido a sus oponentes y les haya hecho ver la luz, sino más bien porque sus oponentes mueren finalmente, y una nueva generación crece más familiarizada con ella". I amb això no defenso la inacció, encara que hores d'ara les esquitxades són inevitables.

    Això de la Teoria de Jocs, m'ho haig de pensar!

    ResponElimina
  5. 1. Improcedent, senyoria: l'esplèndida cita de Planck-Kuhn que l'il·lustre advocat de la defensa ens presenta barrejada amb fanàtics i dites populars només tindria valor argumentatiu si, efectivament, es tractés de canvis de paradigma. Com que aquest no és el cas, demano que no sigui admesa a tràmit.

    2. Tens raó: no es tracta de convèncer fanàtics ni de convertir fonamentalistes. És més que possible que, des d'un punt de vista estratègic, això sigui una pèrdua de temps (com intentar captar el vot o l'adhesió dels membres d'un partit polític o d'un club esportiu rivals). Jo més aviat pensava en aixecar acta de la nostra protesta –o de la nostra adhesió– per a ús exclusiu d'aquells que, mal assortits d'arguments, encara tinguin ganes de plantar cara a fanàtics i fonamentalistes. O, simplement, pels indecisos.

    3. De fer la vista grossa, es tractava; de fer passar sèptima per octava –o bou per bèstia grossa–.

    ResponElimina
  6. 1. No sé si a l'economia se li pot aplicar el terme "paradigma", però tant de bo que hi hagués un "canvi de paradigma" o, si més no, una acostament al paradigma d'altres ciències. Potser n'hi hauria prou amb el manament "no utilitzaràs les matemàtiques en va" (o en favor dels teus interessos i les teves idees preconcebudes). Si cal, retiro la cita de Planck-Kuhn per improcedent. De fet, la tenia molt a mà perquè l'acabava de posar com a peu d'un examen per a uns alumnes que tenien un concepte força "bacó" de la ciència —ho dic per Francis Bacon(1561-1626!)— amb uns tocs del més "modern" Karl Popper, això sí. Vaja, que frisava d'incloure-la en el bloc i potser no era la millor ocasió, però em preocupa força el desconeixement dels mètodes i usos de la ciència, fins i tot, entre la majoria de llicenciats en ciències!

    2. Totalment d'acord. Faré els esforços il·lustratius que calgui, però només si hi ha alguna probabilitat d'obtenir-ne algun efecte (Teoria de jocs) o, si més no, d'obtenir la tranquil·litat de consciència (aquella llufa que cantava Serrat).

    3. Espero no haver fet passar Si per Do de pit (o encara pitjor haver recorregut al falset), però això són figues d'un altre paner i ara tocava parlar d'economia. D'on has tret que a la barreja hi poso dites populars?

    ResponElimina