dimarts, 22 de gener de 2013

Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967)


Introducció

Acabo de comprovar, una mica avergonyit, que de les 105 entrades que ara mateix hi ha en aquest bloc, només una està dedicada a un matemàtic català (Puig i Adam: les matemàtiques i la seva didàctica). Evidentment, en d'altres escrits han anat apareixent d'altres noms de matemàtics de casa nostra o referències al seu treball i em disculpa, en part, que sigui poc donat a encapçalar els escrits amb noms propis i poc partidari de les hagiografies laiques. La celebració de centenaris tampoc l'acabo d'entendre, però són una bona excusa per commemorar algun personatge o algun fet rellevant. Sense adonar-me, però, deixo escapar alguna oportunitat i, per exemple, no té perdó que hagi deixat transcórrer l'any 2011 sense ni escriure el nom d'un dels matemàtics amb més projecció dels nascuts a Catalunya: Lluís Santaló (1911-2001). Ha passat ja el centenari del seu naixement, però m'apunto en la llibreta de qüestions pendents, dedicar una entrada al doctor Santaló.

Només un any separa el naixement del matemàtic del qual parlaré ara, Ferran Sunyer i Balaguer, del naixement de Santaló, i és interessant comparar les seves trajctòries vitals: Santaló es va exiliar a Argentina acabada la Guerra Civil Espanyola i es va formar en matemàtiques seguint la via més formal (va fer la carrera a Madrid, després va seguir els estudis a Alemanya i es doctorà a Hamburg); Sunyer i Balaguer es va anar formant de manera autodidacta i va desenvolupar bona part del seu treball a Espanya. 

És probable que, si encara no heu sentit parlar de Sunyer i Balaguer, enguany en rebeu informacions diverses. I és que en el món de les forces mediàtiques (periodistes, escriptors, etc.) hi ha una certa "conjura" informativa. Els mass media parlant d'un matemàtic? Us n'informo tot seguit, però abans us donaré alguns enllaços per conèixer la seva biografia i obra..

Ferran Sunyer i Balaguer

Una biografia imprescindible d'Antoni Malet

Hores d'ara el web Divulgamat de la RSME, no ha incorporat cap apunt sobre la biografia de Sunyer i Balaguer. Però, com que resulta que aquest web té un apartat anomenat Biografías de matemáticos ilustres (tots estrangers) i un altre que actualment es diu Biografías de matemáticos españoles (sense el "ilustres", els patriotes no se n'hauran adonat de l'acudit lògic i taxonòmic!) no m'estranya gens.

Per un apunt breu podeu consultar l'Enciclopèdia Catalana (aquí en línia) o la Viquipèdia (aquí), que en la seva versió catalana actual no explica cap mentida, però es podia haver estalviat alguna observació apologètica.

Ara mateix, la biografia de referència és una obra d'unes 300 pàgines que l'Institut d'Estudis Catalans va encarregar al matemàtic, especialista en Història de la Ciència, Antoni Malet que actualment treballa en el Departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Afortunadament, us podeu baixar, legalment i íntegra, aquesta obra en format pdf si feu clic aquí: Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967), per Antoni Malet. En l'enllaç anterior, gentilesa de la Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, a part de poder-hi llegir una breu ressenya biogràfica hi ha tres enllaços per descarregar l'obra completa (la portada, i el cos del llibre en dues parts).

 L'obra de Malet és més que una biografia de Sunyer i Balaguer ja que ens descriu la situació de la matemàtica a la universitat espanyola durant el franquisme, a tall d'exemple, té tot un capítol dedicat al Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i ens informa puntualmernt de les relacions del nostre matemàtic amb els matemàtics espanyols (principalment, Ricardo San Juan) i les institucions de l'època. Detalla també els contactes de Sunyer i Balaguer amb la comunitat matemàtica internacional. És sorprenent com un matemàtic autodidacte (obté el títol de batxillerat, el de llicenciat i el de doctor quan ja havia fet contribucions destacables a la Teoria de Funcions) es posa en contacte amb matemàtics de renom internacional i n'obté el seu reconeixement. Per cert, uns d'aquests matemàtics va ser Szolem Mandelbrojt, oncle de Benoît Mandelbrot que va perdre la "j" del cognom (d'aquest darrer ja n'hem parlat aquí). El perfil professional de Sunyer va interessar fins i tot a la US Navy, la Marina dels Estats Units, que el va contractar.

Tot i que no s'està de parlar de matemàtiques en el cos del seu treball, Malet dedica un apèndix a indicar específicament les contribucions de Sunye a aquesta ciència, sense aprofundir-hi en la resta de capítols. Un altre tipus d'aportancions importants de Sunyer van ser lingüístiques: va adaptar alguns mots de la terminologia matemàtica a la llengua catalana (va suggerir, per exemple, l'ús de la paraula fita i els seus derivats per traduir bound (anglès), borne (francès) o cota (en castellà) i els seus derivats).

També podeu consultar en línia, a part d'aquesta treballada biografia, un fons bibliogràfic, bàsicament correspondència, en l'Arxiu Sunyer de la Universitat Autònoma de Barcelona.

Guaita, ara en parlen els diaris!

Com que de vegades les aboco pel broc gros, començaré dient que s'agraeix que els medis de comunicació trobin un raconet per parlar de matemàtics i matemàtiques, però sovint sap greu que no ho facin com caldria. Si heu consultat algun dels enllaços que he anat donant, ja ho sabreu, però fins aquí no he volgut remarcar una de les peculiaritats de Sunyer: patia una greu atròfia del sistema nerviós des del seu naixement que el va obligar a utilitzar una cadira de rodes durant tota la seva vida. De fet, no podia escriure i la seva correspondència i els seus treballs matemàtics els dictava primer a la seva mare i, més tard, a les seves dues cosines. Els primers contactes amb la literatura científica i matemàtica els va fer a través dels llibres que el seu cosí Ferran Carbona utilitzava per als seus estudis universitaris perquè Sunyer mai no va poder anar a escola. Doncs bé, els periodistes s'agafen a aquest "detall" i en treuen uns "enginyosos" titulars.

Durant la 62a Nit de Santa Llúcia, el desembre de 2012, es va lliurar el Premi Sant Jordi . El guanyador va ser Màrius Serra per la seva novel·la Plans de futur que té de personatge principal Ferran Sunyer. La Vanguàrdia amb la seva poca traça habitual per als titulars publicava un article el 15 de desembre de 2012 amb l'encapçalament:

Màrius Serra rescata el Hawking català (podeu consultar-lo en castellà: pàg. 38; pàg 39)

Això del "rescat" ja em va semblar lleig, però titllar a Ferran Sunyer de "Hawking català", encara més. El físic Stephen Hawking no té gaire semblances amb Ferran Sunyer, a part de l'ús de la cadira de rodes! Ni la malaltia que els va portar a la prostració és la mateixa, ni els va afectar a la mateixa edat, ni les seves trajectòries vitals són comparables, ni tan sols es dedicaven a la mateixa ciència. Ah, però si hi ha coses comparables! L'article de La Vanguàrdia el signava Josep Massot; uns dies més tard, Daniel Romaní titulava una notícia al ara.cat també de forma original: Ferran Sunyer, el Hawking català. No sé si hi ha hagut plagi o comparteixen un alt nivell de pensament i creativitat.

No cal dir que, si no us agrada llegir, podreu veure el documental.

Tot plegat dóna lloc per ironies diverses que em guardaré per a un altre espai. Com que, vist el caire i nivell que agafa l'assumpte, és probable que, d'aquí en endavant, només veureu fotografies de Sunyer en la seva cadira de discapacitat; em permeto reproduir una fotografia que apareix en el llibre de Malet de la seva infantesa i us convido a observar la cara del nen i oblidar la cadira dels genis.



Addenda del 16 de febrer de 2013

Em sembla que em vaig quedar curt en la crítica als titulars periodístics. A més del diaris citats anteriorment, La Vanguàrdia i Ara, El Periódico també va dedicar una notícia al flamant guanyador del  Premi Sant Jordi: Màrius Serra reinventa el matemàtic Ferran Sunyer;  amb el subtítol, no en podia ser cap altre, L'escriptor guanya el Sant Jordi amb una novel·la sobre el 'Hawking català'. Aquí Màrius Serra no rescata el matemàtic, com en La Vanguàrdia, sinó que el reinventa.

En l'entrada original no vaig comentar que, amb motiu del centenari, s'havia instal·lat a Figueres una exposició amb el títol de La superació d'un matemàtic, Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967). Aquesta exposició, que sembla que té un ànim itinerant, es pot visitar actualment a Girona i fins el 4 de març.

2 comentaris:

  1. És curiós que al sumari de "Plans de futur", els capítols es troben numerats amb nombres primers, és a dir, el primer capítol és el capítol 2, el segon el capítol 3, el tercer el 5... Però sincerament crec que fa una mica de mal als ulls un notable error: entre els capítols 7 i 13 no hi consta l'11, tot i que està escrit. Pensant, doncs, que el llibre tracta sobre la vida del matemàtic, realment crec que no queda massa bé. Però, qui sap, podria ser un enigma d'en Màrius.

    ResponElimina
  2. Veig que ja has pogut fullejar el llibre de Màrius Serra! No en puc dir res definitiu, perquè jo no he tingut esma de fer-ho; però coneixent les estratègies de les editorials i del mateix Sr. Serra, em temo que l'error deu ser un error volgut. De totes maneres, com que Sunyer i Balaguer no va treballar en teoria de nombres, sinó en teoria de funcions, la gracieta de numerar els capítols amb nombres primers deu ser una manera de fer l'ullet als lectors que confonen les matemàtiques amb les quatre regles.

    Per altra banda, suposo que el fet que el capítol 11 no consti en el sumari, però dius que sí consta en el text, és una mena de subratllat per dir-li al lector: "no veus, ximplet, que en aquest capítol hi ha una clau important!"

    ResponElimina