diumenge, 15 d’abril del 2012

Programes de presentacions: del bon ús a les nàusees

Les presentacions digitals ens han envaït de tal manera que, en moltes ocasions, es consideren imprescindibles i pobre del conferenciant que es presenta només amb un petit guió escrit i li toca parlar després que un altre ha passat una presentació llampant! Fixeu-vos que "he preparat una presentació" té ara el mateix significat que "he utilitzat un programa de presentació —els francesos l'encerten més quan en diuen logiciel de présentation—  per preparar unes diapositives" i, no pas, "porto pensat i preparat allò que diré". De fet, de vegades he tingut la impressió que alguns conferenciants no sabrien què dir si per algun motiu es quedessin sense la seva presentació digital.

Algunes veus alerten, no sempre de manera raonada o raonable, dels efectes negatius de les presentacions. Vegeu per exemple l'apartat PowerPoint ens fa ser estúpids? El transbordador espacial Columbia (2003) en l'entrada La NASA (o la T.I.A.?): algunes pífies. Ja més anecdòtic és que a Suïssa s'hagi creat un partit Anti-PowerPoint (podeu llegir-ho a El País, Nace en Suiza el partido Anti-PowerPoint, o a La Vanguardia en un article de Quim Monzó, Una nueva opción electoral). Cal dir que no es pot atribuir ni a la informàtica ni als programes el mal ús que se'n pot fer: els que hem suportat, fa uns quants anys, algunes presentacions amb transparències projectades pels aparatosos retroprojectors, en donem fe.

Programari: PowerPoint, Impress, Prezi...

Si hem de citar el programari que podem utilitzar per fer presentacions, caldrà començar per aquell que ha acabat sent un sinònim de presentació: PowerPoint és un programa comercial de Microsoft que està integrat en el conegudíssim paquet d'ofimàtica Office. L'alternativa lliure, gratuïta i gairebé clònica és Impress. No entrarem ara en detalls, però en realitat, a hores d'ara, hi ha dos Impress (el de LibreOffice i el de Openoffice). Prezi, programa presentat en societat el 2009, té com a pare l'hongarès Adam Somlai-Fischer. Com que és relativament nou i es diferencia força dels anteriors, li dedicaré un apartat especial al final d'aquest text.

Consells d'ús

Aquest no és l'espai per fer un llistat detallat de consells per aconseguir una bona presentació. Hi ha, però, coses evidents i de sentit comú que no sempre es respecten. Sense ànim que sigui una enumeració completa, en dic algunes:
  • Adequeu el nombre de diapositives al temps que disposeu.
  • No les atapeïu de text ni les convertiu en un mer índex de continguts.
  • La grandària del text i el fons han de fer que siguin fàcilment llegibles.
  • No abuseu dels efectes i transicions.
  • Tingueu cura de l'ortografia i el redactat.
De fet la xarxa està plena d'orientacions al respecte. Podeu veure per exemple: 5 consells de disseny per a les presentacions (i així fugim dels deu consells que són més abundants!). I tot seguit, us insereixo un bon vídeo, una mica llarg, que parla de tot això. L'autor és Carles Caño de l'IES Forat del Vent i es titula Com presentar el Treball de recerca. Encara que està dirigit a preparar la presentació del treball de recerca dels alumnes de Batxillerat, l'explicació és aplicable a d'altres àmbits.



Podeu consultar també el bloc PresentArte dedicat àmpliament a les presentacions, i no només en la seva vessant digital, del mateix Carles Caño i Ivan Basart .

Prezi: de l'enlluernament a les nàusees

Haig de reconèixer que la primera presentació Prezi que vaig veure em va sorprendre. Tota la informació estava en una diguem-ne macrodiapositiva i mitjançant un efecte zoom ens anàvem desplaçant d'una part a una altra. Prezi no té la linealitat obligatòria dels altres programes, i això és positiu, però el zooming arriba a crear vertigen i acaparar l'atenció de forma barroera. Un altre inconvenient: té una versió lliure, però si voleu tot el seu potencial haureu de pagar. A mi no m'agrada, però, si en voleu aprendre, us dono l'enllaç a un manual de Manel Ramon Muñoz: Tutorial Prezi en català, aprèn a fer-ne ús en 15 minuts.

I, per acabar, us deixo dos exemples de prezis de contingut matemàtic:

5 comentaris:

  1. Per sort o per desgràcia he tingut que utilitzar presentacions en la meva exvida laboral, es una eina força útil, ben utilitzada, també he vist moltes presentacions amb pwp, ara en faré un resum.
    Presentacions de dalt a baix, o sigui la empresa vol comunicar corporativament quelcom que considera que el personal ha de conèixer, acostumen a ser netes, amb poques xifres, només grans nombres, la lletra grossa i poc contingut en cada diapositiva, normalment després estaran penjades a la web corporativa i no poden ser molts compromeses.
    Presentacions de treball, aquí està el “meollo” de la qüestió, en teoria aquestes han de servir per presentar problemes, intentar resoldre’ls i sobretot per guanyar-se les garrofes.
    La sofisticació mes gran que he vist va estar a càrrec d’una consultora que treballava amb nosaltres per optimitzar el flux de treball, realment era una marcatge a l’home, dins un centre de treball que repartia la feina d’unes mil persones, aquesta consultora (amb personal molt selecte i ben format) supervisava la forma de treballar i cada dia elaborava un pwp per explicar a la superioritat com avançava el projecte, evidentment els consultors no podien elaborar el pwp ja que tot el dia estaven a la feina, tenien un equip de suport, dedicat exclusivament a aquest projecte que amb les notes dels consultors, cada nit elaborava el pwp que es presentava el dia següent, l’equip de suport estava al Perú, el canvi horari els hi era favorable.
    El projecte va durar uns sis mesos, o sigui que de pwp’s en vàrem veure un munt, per cert amb una realització excel•lent, el cost del projecte va ser de 10^6 €, i diuen que va generar uns beneficis de .... (?)
    Presentacions de baix cap a dalt, un drama, normalment molt bona voluntat, però acostumen a tenir greus errors de disseny, el millor per comunicar en aquest sentit son els resultat tangibles i no els pwp’s.
    Presentacions de projectes, es poden englobar en el segon grup amb la diferència que moltes han estan fetes per professionals en diferent àmbits i moltes vegades la comunicació no és el seu fort.
    Per fi, em sembla que mai havia escrit tant en un blog, la gràcia de l’artista sigui quina sigui la activitat i té un pes molt important, el cap i a la fi això de les presentacions no deixa de ser un art.

    ResponElimina
  2. 1. Per bones que siguin les intencions del redactor (¿qui, a hores d'ara, podria dubtar-ne?), em nego a acceptar la pertinència del seu cinquè manament, 'no mataràs l'ortografia ni el redactat' –la pertinència d'incloure un manament sobre el contingut en una llista que hauria de fer referència exclusiva al contenidor, vull dir; o, també, la pertinència d'incloure un manament tan general en una llista tan particular. Diria que el comentari del Frederic també barreja, no sé si del tot innòcuament, fons i forma.

    2. Sempre que es parla d'eines o d'instruments, aprofito per recordar l'antiga dita: "En cuanto se tiene un martillo todos los problemas empiezan a parecer clavos".

    ResponElimina
  3. Ho sento m'he perdut, m'ho expliques amb un pwp, gràcies.

    ResponElimina
  4. Començo pel segon comentari:

    1. Benvolgut Francesc, suposo que la meva enumeració de 5 ítems recorda, potser de forma menys exagerada, aquell fragment de El idioma analítico de John Wilkins de l'escriptor Jorge Luis Borges que diu:

    "Esas ambigüedades, redundancias y deficiencias recuerdan las que el doctor Franz Kuhn atribuye a cierta enciclopedia china que se titula Emporio celestial de conocimientos benévolos. En sus remotas páginas está escrito que los animales se dividen en (a) pertenecientes al Emperador, (b) embalsamados, (c) amaestrados, (d) lechones, (e) sirenas, (f) fabulosos, (g) perros sueltos, (h) incluidos en esta clasificación, (i) que se agitan como locos, (j) innumerables, (k) dibujados con un pincel finísimo de pelo de camello, (l) etcétera, (m) que acaban de romper el jarrón, (n) que de lejos parecen moscas..

    Si les taxonomies presenten dificultats, ja no parlem de fer llistats de fons i formes. Tens raó; però, que Descartes em perdoni, a mi sempre m'ha semblat percebre una certa intersecció borrosa entre aquestes dualitats artificioses. A més la pràctica docent m'ha ensenyat que, en els llistats més angelicals i purs, siguin de fons o de formes, cal afegir-hi sempre:

    (I) Sigueu polits i vigileu el redactat i l'ortografia.

    (II) Si hi ha un retard en la data de lliurament de la feina, no acceptarem l'excusa de:

    (II) (a) La impressora ha agafat un catarro i ha deixat de funcionar.

    (II) (b) El gos, o el meu germà petit, s'han menjat el treball.

    Resumint, vull dir que en el 5è ítem m'ha guanyat el pragmatisme.

    2. Totalment d'acord amb això de "En cuanto se tiene un martillo todos los problemas empiezan a parecer clavos". Com exemple, si m'ho permets, cito els abusos que es cometen en nom de les TIC o les TAC i la música electrònica.

    ResponElimina
  5. Anem pel primer i tercer comentaris... Gràcies Frederic per l'extensió i profunditat del teu primer comentari. De la barreja de fons i forma, surt una interessant reflexió, i un exemple real, de l'ús de les presentacions.

    Continuo amb la ironia (almenys la suposo) del tercer comentari. No demanis una presentació! El problema de les presentacions és que et sembla que ho has entès, però realment no és aixì. A més, tenen un poder hipnòtic que obnubila el sentit crític.

    ResponElimina