Les teories i les activitats matemàtiques requereixen definicions precises i acurades. Els aprenents d'aquesta disciplina s'estranyen que conceptes força intuïtius es presenten de forma molt abstracta (veieu a tall d'exemple: Sobre la definició de límit d'una funció en el bloc Apunts matemàtics) o, a l'inrevés, que les definicions són tan abstractes que costa fer-se'n una idea intuïtiva (cliqueu subespais vectorials i no us espanteu si no sou de l'ofici).
Ara em veig en el dilema de voler parlar de fotografia matemàtica i de ser incapaç de fer-ne una precisa i acurada definició. ¿Es convoquen arreu concursos de fotografia matemàtica i els membres del jurat són incapaços de donar una bona definició d'allò que s'ha de presentar per optar a un premi? Podeu llegir diversos intents de definició en el web Fotografia matemàtica o veure la presentació Fotografía matemática que van fer en una escola de la Comunitat de Madrid (Escuelas Pías de Aluche) i comencereu a intuir de què vull parlar.
Em sembla que el problema rau en què, en els concursos de fotografia matemàtica, no es premien només les fotografies! Permeteu-me un exemple:
Aquesta fotografia, que ignoro si ha participat en algun certamen, és de Laura Martín Escribano i la podeu trobar en Cocina y Matemàticas o en Matemágicas. En aquest cas arquetípic, les quatre llimones, un pèl passades, i les dues mandarines no conformen una fotografia matemàtica acceptable sense l'enginyós títol. Per cert, no ens fem un fart de dir a les classes que les fraccions s'han de simplificar! Per què no "un tercio de dulzura"? Un cas semblant el protagonitzen els publicistes de la Damm Lemon 6-4, que dominaran l'anglès, però cauen en el mateix parany i no saben o no volen simplificar (Per què Damm Lemon 6-4 i no 3-2?).
En molts casos, aquestes fotografies estan més a prop de l'art del genial Joan Brossa que de les matemàtiques: us recomano una passejada pel web Joan Brossa. Poeta, cliqueu en l'apartat Obra i ja em direu si la poesia visual o els poemes objecte no tenen trets en comú amb les fotografies matemàtiques. De totes maneres, sóc un ferm defensor d'aquests certàmens perquè fomenten una manera de mirar, diguem-ne mirada matemàtica (apa! una altra definició quasi impossible).
Per cert, ABEAM organitza, ja fa anys, un concurs de fotografia matemàtica (en el seu web hi podeu llegir una ponència de Santi Vilches i Carles de Cubas sobre el concurs (X anys de fotografia matemàtica) i veure la presentació d'aquesta ponència. Aquesta presentació és especialment interessant perquè, entre d'altres coses, mostra exemples de bones fotografies d'aquest tipus i assenyala, discutint casos concrets, la importància del títol en la valoració d'aquestes obres.
Si us animeu a participar en algun concurs com aquest: trieu un bon tema, feu-ne una bona fotografia (ja sabeu: enquadrament, llum, etc.) i... penseu-vos bé el títol. Espero que els enllaços que he anat donant serveixin per entendre què és una fotografia matemàtica i que us ajudin a percebre el món de forma més polièdrica.
Estic a casa fent fotografies d'estudi, obro el blog i el tema d'avui és la fotografia matemàtica,..., cosa de bruixes ???
ResponEliminaFa uns tres any amb el grup de fotografia del que formo part, vàrem fer una exposició sobre els números i la geometria, et deixo un link amb les fotos que vaig fer per la ocasió, també hi es la foto que he fet avui.
http://www.flickr.com/photos/fredericmc/sets/72157627625714269/show/
Si vols en pots publicar alguna al blog.
Gràcies per compartir-les. La foto que has fet avui és la darrera de la sèrie? Caldrà cercar-li un bon títol!
ResponEliminaL'última foto de la sèrie m'agrada molt; felicito a l'autor. Jo la titularia Dark Vader o, menys poèticament, CNT - Comité Geològic. O si no, com a últim recurs Stendhal. Perdó.
ResponEliminaEs una pedra volcànica d'Islàndia i s'ha colat en aquesta serie de fotos. Es una prova per una xerrada de fotografia que de fer el 28 d'octubre al Centre Cívic Nord, hi esteu convidats. La foto anterior del paper te la mateixa finalitat.
ResponEliminaAh! Ara ho entenc millor, perquè entre el rotllo de paper, cilíndric això sí, i la pedra no hi acabava de trobar el "sentit matemàtic".
ResponEliminaEn relació al comentari d'en Francesc Rovira, tot i que se m'escapa el sentit d'alguna referència, deixeu-me dir que (vingui a tomb o no):
ResponElimina1. El nom del personatge de La Guerra de les Galàxies Dark Vader em sembla que és un matusser joc de paraules amb Dark (fosc o negre en anglès) i Vader (en alemany Vater o, millor, en neerlandès Vader, vol dir pare).
2. La referència a la CNT m'ha recordat una frase irònica d'El Be Negre, cito la font i la frase de memòria i espero no equivocar-me: "Tant va la CNT a la font, que a la FAI es trenca" (parodiant el refrany "Tant va el cantir a la font, que a la fi es trenca").
3. Suposo que l'Stendhal no fa referència a la coneguda síndrome (Síndrome de Stendhal) i té a veure amb sten que com stein (ein stein, una pedra) o stone volen dir pedra.
Molt bona, aquesta última! Jo ho deia per allò de "Le rouge et le noir", la novel·la més coneguda de Marie-Henri Beyle. Però m'ha agradat molt la teva interpretació. Visca la càbala!
ResponEliminaAltressí. De la mateixa manera que la finalitat de la fotografia del rotllo –com reconeix el seu autor– no és ben bé la mateixa que la del rotllo en si, el sentit matemàtic de la fotografia del rotllo no és el mateix que el del rotllo. Aquest últim, jo tampoc no el veig per enlloc, però el primer, sí: calculeu els punts de llum que han d'il·luminar un objecte i els angles que han de formar el seus feixos perquè la seva producció d'ombres –diguem-ho així– tendeixi a zero.
i tota aquesta "parafernalia" per una pedra que estava on no tenia que estar !!!!
ResponEliminaSi no utilitzem Photoshop,amb tres punts de llums, dos laterals i un per darrera o per damunt en tindriem prou. El tercer depén molt de l'objecte que estem retratant. Podeu mirar la foto fils 1 al meu flickr.
ResponEliminaAmb tres punts de llum en tenim prou? Aquesta afirmació, suposo que refermada per l'experiència, té a veure, em sembla, amb una conjectura matemàtica del suís Hugo Hadwiger. Podeu donar una ullada a Iluminación y vigilancia en las Galerías de Arte de Gregorio Hernández Peñalver que tracta un problema derivat d'aquest. Més directament, aquesta qüestió de la il·luminació apareix en el llibre "Mirar y ver" de Miguel de Guzmán en el capítol 5 ("La iluminación más barata"). Aquesta obra està disponible en la xarxa; però, com que ignoro la legalitat de la còpia, m'estalvio de donar-ne l'enllaç (jo en tinc un exemplar legal en paper).
ResponEliminaContinuo... Això que diu en Frederic "d'una pedra que estava on no havia d'estar" és una frase de cirurgià. Els personatges de Lewis Carroll, i Kant, dirien que "les pedres estan, sempre i exactament, on han d'estar". Una altra cosa és que "les posem en un lloc equivocat". Tornant a l'etimologia, el calculus llatí (una altra paraula per a dir pedra) va donar lloc als càlculs renals o al càlcul matemàtic (ambdós poden donar lloc a còlics nefrítics).
ResponEliminaDe totes maneres, només volia parlar de fotografia matemàtica, però m'encanta aquesta "parafernàlia"!
Teniem "mono" de blog !!!!!
ResponEliminaSí, jo també ho havia pensat; m'ha faltat afegir el tercer punt (ho faig ara):
ResponElimina1. Finalitat de la fotografia d'A vs. finalitat d'A.
2. Sentit matemàtic de la fotografia d'A vs. sentit matemàtic d'A.
i, finalment,
3. Posició, situació o lloc de la fotografia d'A vs. posició d'A.
El nostre amic retratista i, no obstant, professor de matemàtiques ha maldit "digo" (posició d'A) i l'amfitrió del blog, enlloc de contradir-lo amb un bon "Diego" (posició de la fotografia d'A), ha preferit fer una petita excursió a Úbeda (¿o era Parafernàlia?). El que digués o deixés de dir Herr Kant són pedres d'una altra tartera.
Malgrat tot, a Herr Kant li haurien plagut aquestes tres distincions que fas. Encara que avui sigui diumenge, no em veig amb cor de continuar l'excursió a Úbeda ni a Parafernàlia (no sigui que acabem confonent els "monos" amb els micos). I mira que aquesta darrera, Parafernàlia vull dir, està ben a prop!
ResponEliminaJa deia jo que aquesta entrada l'havia llegit el dia de la Mercè! Els de Blogspot estan fatal, noi...
ResponEliminaNo he pogut contestar abans per un problema de cookies.
ResponEliminaEm sembla que avui es dissabte, les pedres no afecten a la corba espai-temps no ??
D'acord, no us poseu pesats, a Catalunya encara deu ser dissabte! I les pedres molt, però molt, pesades sí que afecten a l'espai-temps! Mira que, a la teva edat, tenir un problema de cookies...
ResponElimina