divendres, 29 de novembre de 2013

Notació matemàtica: el punt, la coma i la ratlleta


En l'entrada La simbologia i la notació matemàtica: una virtud i algunes servituds parlava de la (quasi) universalitat de l'escriptura matemàtica i us convidava a endevinar, a grans trets, la localització d'una escena a partir d'un fotograma d'una pel·lícula on hi apareixia una pissarra amb els passos de la resolució d'un problema. Si en aquella pissarra hi haguessin aparegut nombres decimals o algun dígit concret, com el set, hauríem disposat de més dades significatives per a solucionar l'endevinalla. Comproveu-ho en la fotografia següent on es mostra la resolució d'un exercici escolar de conversió d'unitats:


Aquesta imatge ha estat extreta d'aquí

Abans de continuar, us recomano que us passegeu una mica pel curiós web del qual he obtingut aquesta fotografia: Math Mistakes. L'autor n'és el professor nord-americà Michael Pershan i la seva idea de comentar les errades dels estudiants —mantenint l'anonimat d'aquests, és clar— em sembla interessant, pedagògica i exportable.

Tornem a la imatge! Evidentment, el fet que el text estigui escrit en anglès i la conversió de les unitats a polzades i peus (del sistema mètric a l'imperial!) ens indica la procedència anglosaxona de l'estudiant; però, la grafia del número set, sense ratlleta, i la utilització del punt com a separador decimal, ens donen, pràcticament, la mateixa informació. Per tal de ser rigorosos, cal dir que en el mateix lloc —i hem de suposar que de la mateixa procedència geogràfica— hi he trobat fotografies d'exercicis amb el set amb ratlleta o amb la coma decimal.

He intentat esbrinar, cal dir que sense posar-hi massa esforç, l'origen del set amb ratlleta o sense. Només he sabut trobar algun acudit bíblic (La raya del siete) i la repetició de l'acudit acompanyada d'una teoria inversemblant (¿Por què el siete tiene una rayita?). El fantàstic llibre Números pares, impares e idiotas de Juan José Millás i Antonio Fraguas "Forges" parla d'un matrimoni de sets passant de puntetes, i ometent, la ratlleta (vegeu  El caso del número discapacitado, no us perdeu aquesta presentació!). Se m'acut que la nostra grafia del set serveix per evitar confusions amb l'u "amb visera", però, com deia Sir Isaac Newton, Hypotheses non fingo.


Il·lustració de Forges i text de Juan José Millás
(del llibre Números pares, impares e idiotas)


En canvi, no cal esmerçar-s'hi massa per tal de trobar informació sobre l'ús del punt i la coma com a separadors numèrics. On nosaltres posem una coma per separar els decimals, d'altres hi posen un punt (vegeu separador decimal); on nosaltres escrivim un punt, d'altres, una coma (separador de millares). Davant la impossibilitat d'arribar a un acord internacional, cal respectar els usos locals: escriure, a casa nostra 3.5 i, a més, llegir-ho "tres punt cinc" ni denota més cultura ni més "cosmopolitisme". Per altra banda, hi ha qui utilitza la coma alçada com a separador decimal (3'45)! Si consulteu les normes de l'Institut d'Estudis Catalans (o de la Real Academia Española) o els documents d'estil d'universitats i institucions catalanes, comprovareu que desautoritzen aquest costum. Sembla que un dels precursors de la simbologia matemàtica, François Viète, ( 1540-1603) tampoc ho tenia gaire clar:


Imatge del blog Expresiones digitales on trobareu informació sobre els "dubtes" de Viète

2 comentaris:

  1. (Potser hauria de fer cas de la dita castellana «A blog resucitado no le mires el 'dentado'» però no estic d'humor.)

    Si jo tingués el temps i la capacitat d'escriure'ls i vosaltres la paciència i la generositat de llegir-los escriuria dos llibres: un de molt gruixut sobre la importància de l'error en l'aprenentatge-ensenyament; i un altre de molt prim –un pamflet i va que xuta– sobre l'abús de les paraules 'comentari', 'comentar', etc. Com a mínim, el primer tindria el valor pràctic de refutar la tesi de Herr Montasell que la «idea de comentar les errades dels estudiants» és propietat de Mr. Pershan –és «la seva idea»–.

    Jo que n'he vist una sé que a les targetes de visita de Herr Montasell ja fa temps que hi diu: «Francesc Montasell. Analista d'errors».

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser ressuscitem plegats: blog i comentaristes! És cert que la meva productivitat com articulista aficionat és baixa, però en les darreres entrades tampoc he tingut cap comentari que m'indiqués que no estava predicant en el desert (i això que he intentat encendre algun foc amb allò de la selectivitat!). Tanmateix no me'ls mereixo...

      Quan he volgut alabar la idea de Mr. Pershan, no ho hauré escrit prou bé: no és tant l'anàlisi de les errades allò que em sembla destacable, sinó el fet de donar-li forma en un blog. Veig que ja coneixes —sabedor del meu sobreviure i dels meus escassos pseudomiracles— la meva preocupació per fer pedagogia a partir de les errades. Dels encerts ens vanagloriem; de les errades, n'aprenem (però no sempre).

      Me n'alegro de la teva tornada a aquest raconet virtual!

      Elimina