Sempre han tingut bec les oques
Mai m'han agradat els jocs d'atzar, però, preparant aquest text, m'he adonat que aquest 2019 que acabem de traspassar me l'he passat jugant al joc de l'Oca. Ep! em refereixo a la frenètica activitat d'aquest bloc: ni una trista entrada. No és tan sols un "d'oca a oca i tiro perquè em toca": durant les vacances d'estiu vaig començar a redactar un article que s'iniciava amb un comentari sobre la canícula estival, però em va fer mandra continuar-lo. Més aviat hem arribat a un "de pont en pont i tiro perquè em correspon"...
Per als que que no coneixeu l'antiquíssim joc de l'oca (us recomano la lectura de
Història i simbolisme del Joc de l'Oca), la casella del pont ens permet passar de la casella 6 a la 12 i tornar a tirar. Metafòricament, m'ha passat ben bé això: del 2019 (
Felicitacions matemàtiques: cap al 2019. Anar-hi anant!) hem saltat al 2020.
Però deixem l'Oca i anem per feina, fins i tot en el parxís hi juga menys l'atzar.
Janus, el déu al que no li calen girs de 180º
Per acabar-ho d'adobar no us puc desitjar una bona entrada d'any perquè, si porteu velocitats semblants a la meva, ja fa dies que, per a vosaltres, el Cap d'Any correspon al passat.Per tant,
us desitjo un bon gener i un millor febrer! I com que el mes de gener està dedicat al déu Janus, aprofito per convidar-vos a prendre una petita píndola de cultura clàssica:
JANO. Jano es un dios romano arcaico y elemental. Es el dios de la puerta -ianua- y el que dio su nombre al mes que inicia el año: ianuarius (enero). Es el dios del paso de uno a otro ámbito. De ahí que se le represente con doble rostro, mira hacia atrás y hacia adelante; bifronte y sin espalda, su cabeza se alza sobre un pilar cuadrangular o sobre un mojón de los que mar- can las lindes. Guardián de los caminos y protector de los nuevos tiempos. Era venerado en Roma con un gran santuario en el Foro, que mantenía su entrada abierta. Su templo sólo se cerraba, de modo ostentoso, en tiempo de paz total, algo que no fue nada frecuente en la belicosa República romana. El emperador Augusto mandó cerrar las puertas del templo de Jano con un gesto simbólico de propaganda: bajo su égida comenzaba un áureo tiempo de paz, la pax augusta.
No hay mitos sobre Jano, que es, como las divinidades romanas arcaicas, un dios funcional: el guardián de las puertas, relacionado con los momentos peligrosos del cruce de un sitio a otro, un movimiento que para una mentalidad supersticiosa y primitiva aparece como arriesgado, el señor del umbral que conviene cruzar con buen pie y bajo buenos augurios. Por eso el dios mira hacia adelante y hacia atrás al mismo tiempo. Puede ser visto como un símbolo también del presente, que es sólo un momento decisivo de tránsito entre el pasado y el futuro. En ese simbolismo se agota la función crucial de Jano, dios romano y sin antecedente griego.
(Carlos García Gual, Diccionario de mitos)
 |
| El déu Janus en els Museus Vaticans (Font: Wikimedia Commons) |
2020: un nombre autobiogràfic de descomposició elegant
La descomposició factorial de 2020 no té cap particularitat interessant (2020 = 2
2·5·101), però si ens fixem en els successius quocients de la divisió (2020, 1010, 505, 101, 1) hi podem trobar una simetria interessant.
Com en els darrers anys, he demanat ajuda virtual als webs de
Tanya Khovanova per tal de conéixer les característiques destacables de la xifra 2020:
En d'altres fonts (vegeu, per exemple,
¡¡FELIZ NAVIDAD Y FELIZ AÑO AUTOBIOGRÁFICO 2020!!) destaquen, a més que 2020 és un nombre autobiogràfic (prefereixo, però, el terme "autodescriptiu"): el seu primer dígit, 2, indica quants zeros té; el segon, 0, quants uns té; el tercer, 2, quants dosos té i, el tercer, ens indica el nombre de tresos (qui no té feina, el gat pentina!). Quin serà el proper any autodescriptiu? I el darrer?
I per si no teniu problemes...
Tal com ha passat els darrers anys en el web del CESIRE han publicat un problema-felicitació del professor Ignasi del Blanco (
Bones festes i bon any 2020).
 |
| El problema d'Ignasi del Blanco per encetar l'any |
Si hi heu passat prou estona i no l'heu solucionat, us dono un cop de mà:
Per acabar...
Bon Any! I prometo no fer cap entrada tan pedant com aquesta fins el 43·47.
