L'any 1998, el matemàtic espanyol Miguel de Guzmán (1936-2004), preocupat per la detecció i l'estímul del talent matemàtic, va posar en marxa el projecte Estalmat amb el suport de la Real Academia de Ciencias. En un principi el programa pilot va tenir lloc a la Comunitat de Madrid, però des del 2003 es desenvolupa a Catalunya i s'ha anat estenent a la majoria de comunitats autònomes. A diferència del Cangur i de l'Olimpíada, Estalmat és més un projecte formatiu que no competitiu. Els nois i noies que hi són admesos han d'estar disposats a dedicar el matí dels dissabtes durant dos anys a activitats de formació matemàtica dirigides per professors de secundària o universitaris. Ep! no es tracta de disciplina espartana: les sessions estan pensades des d'una vessant activa, lúdica i de descobriment més que no pas d'adoctrinament i es té una especial cura en fomentar la convivència entre l'alumnat. Per altra banda, sembla que els nois i noies de les primeres edicions han optat per diversos camins professionals i no s'han dedicat massivament als estudis de matemàtiques. Recentment, la Sociedad Andaluza de Educación Matemática Thales ha editat un llibre on recull activitats del projecte Estalmat preparades per professors de les diferents comunitats:
El llibre és una bona mostra de l'esperit que guia al projecte i les sessions que s'hi mostren, degudament adaptades, es poden portar a la classe de matemàtiques de secundària. Miguel de Guzmán es va plantejar amb encert que les característiques desitjables dels problemes que es presentarien als estudiants eren (en faig un resum, no les cito totes, i permeteu-me que no ho tradueixi):
- Que primen aptitud y actitud y no tanto conocimientos.
- Que sean variados (pensamiento visual, pensamiento lógico, intuición, manipulación...)
- Que sean graduales. Varias cuestiones de fácil a difícil. Que cada uno pueda hacer algo y no sentirse frustrados, pero que ayuden a discernir quienes son los mejores.
I com que correm el risc de confondre el talent amb el quocient d'intel·ligència, veiem que en pensa el filòsof José Antonio Marina: Talento.