Programes de presentacions: del bon ús a les nàusees

Les presentacions digitals ens han envaït de tal manera que, en moltes ocasions, es consideren imprescindibles i pobre del conferenciant que es presenta només amb un petit guió escrit i li toca parlar després que un altre ha passat una presentació llampant! Fixeu-vos que "he preparat una presentació" té ara el mateix significat que "he utilitzat un programa de presentació —els francesos l'encerten més quan en diuen logiciel de présentation—  per preparar unes diapositives" i, no pas, "porto pensat i preparat allò que diré". De fet, de vegades he tingut la impressió que alguns conferenciants no sabrien què dir si per algun motiu es quedessin sense la seva presentació digital.

Algunes veus alerten, no sempre de manera raonada o raonable, dels efectes negatius de les presentacions. Vegeu per exemple l'apartat PowerPoint ens fa ser estúpids? El transbordador espacial Columbia (2003) en l'entrada La NASA (o la T.I.A.?): algunes pífies. Ja més anecdòtic és que a Suïssa s'hagi creat un partit Anti-PowerPoint (podeu llegir-ho a El País, Nace en Suiza el partido Anti-PowerPoint, o a La Vanguardia en un article de Quim Monzó, Una nueva opción electoral). Cal dir que no es pot atribuir ni a la informàtica ni als programes el mal ús que se'n pot fer: els que hem suportat, fa uns quants anys, algunes presentacions amb transparències projectades pels aparatosos retroprojectors, en donem fe.

Programari: PowerPoint, Impress, Prezi...

Si hem de citar el programari que podem utilitzar per fer presentacions, caldrà començar per aquell que ha acabat sent un sinònim de presentació: PowerPoint és un programa comercial de Microsoft que està integrat en el conegudíssim paquet d'ofimàtica Office. L'alternativa lliure, gratuïta i gairebé clònica és Impress. No entrarem ara en detalls, però en realitat, a hores d'ara, hi ha dos Impress (el de LibreOffice i el de Openoffice). Prezi, programa presentat en societat el 2009, té com a pare l'hongarès Adam Somlai-Fischer. Com que és relativament nou i es diferencia força dels anteriors, li dedicaré un apartat especial al final d'aquest text.

Consells d'ús

Aquest no és l'espai per fer un llistat detallat de consells per aconseguir una bona presentació. Hi ha, però, coses evidents i de sentit comú que no sempre es respecten. Sense ànim que sigui una enumeració completa, en dic algunes:

• Adequeu el nombre de diapositives al temps que disposeu.
• No les atapeïu de text ni les convertiu en un mer índex de continguts.
• La grandària del text i el fons han de fer que siguin fàcilment llegibles.
• No abuseu dels efectes i transicions.
• Tingueu cura de l'ortografia i el redactat.

De fet la xarxa està plena d'orientacions al respecte. Podeu veure per exemple: 5 consells de disseny per a les presentacions (i així fugim dels deu consells que són més abundants!). I tot seguit, us insereixo un bon vídeo, una mica llarg, que parla de tot això. L'autor és Carles Caño de l'IES Forat del Vent i es titula Com presentar el Treball de recerca. Encara que està dirigit a preparar la presentació del treball de recerca dels alumnes de Batxillerat, l'explicació és aplicable a d'altres àmbits.

Com presentar el Treball de Recerca (IES Forat del Vent) per Carles Caño a Vimeo.

Podeu consultar també el bloc PresentArte dedicat àmpliament a les presentacions, i no només en la seva vessant digital, del mateix Carles Caño i Ivan Basart .

Prezi: de l'enlluernament a les nàusees

Haig de reconèixer que la primera presentació Prezi que vaig veure em va sorprendre. Tota la informació estava en una diguem-ne macrodiapositiva i mitjançant un efecte zoom ens anàvem desplaçant d'una part a una altra. Prezi no té la linealitat obligatòria dels altres programes, i això és positiu, però el zooming arriba a crear vertigen i acaparar l'atenció de forma barroera. Un altre inconvenient: té una versió lliure, però si voleu tot el seu potencial haureu de pagar. A mi no m'agrada, però, si en voleu aprendre, us dono l'enllaç a un manual de Manel Ramon Muñoz: Tutorial Prezi en català, aprèn a fer-ne ús en 15 minuts.

I, per acabar, us deixo dos exemples de prezis de contingut matemàtic:

• Matemàtiques II 2n curs '09-'10 de Carlos Giménez Esteban. Per a la primera classe del curs...
• Mujer y Matemática de Clara Jiménez

De Multivac a Google, Wolfram|Alpha...i altres (II)

Continuo amb el tema que vaig encetar a De Multivac a Google, Wolfram|Alpha... (i altres) (I), on parlava de programari d'ús matemàtic, però ja deixant de banda el mític i venerable Multivac.

Les noves capacitats matemàtiques del cercador Google

Fa poc que vaig comentar que el cercador més popular podia representar funcions en dues variables. Però, com que "Las Ciencias adelantan que es una barbaridad", que cantaven a La Verbena de la Paloma, resulta que ara ja dibuixa funcions en tres variables. Proveu d'escriure o de copiar, per exemple, z= x^​3+​3​x^​2+​x*​y^​3 en la línia de cerca i obtindreu el següent gràfic:

Com d'altres vegades, he descobert aquesta novetat a través de Gaussianos (ho podeu comprovar clicant  Gráficas dinámicas de funciones en 3D con Google). De moment, l'aplicació té limitacions importants; entre d'altres, no admet equacions paramètriques. L'altra crítica, més de fons, que se m'acut és: cal que les aplicacions informàtiques facin de tot? A aquest pas acabarem representant funcions amb algun subprograma de la cafetera elèctrica! Les contínues novetats que es produeixen creen, a més, una sensació de vertigen i de no acabar de dominar o controlar res. Potser és allò que deia Gaspar Melchor de Jovellanos (reclamo el dret a una pedanteria irònica): "Somos esclavos de los tiempos en un viaje desbocado donde la velocidad de las carrozas impide apreciar el paisaje."


Stephen Wolfram, Mathematica i Wolfram|Alpha

Stephen Wolfram, físic anglès, és el pare de Mathematica, un dels programes més utilitzats quan calen càlculs matemàtics d'una certa complexitat.

http://www.wolfram.com/mathematica/

El programa és completíssim i potent; però, com que la llicència costa un ronyó, més avall donaré una alternativa lliure i de franc.

Faig un incís important per aquells que es refien en excés dels ordinadors i les calculadores: llegiu, si us plau, Sólo con el ordenador no es suficiente. L'article que enllaço és del 2007 i alguna de les errades que hi surten ja estan solucionades, però n'hi deu haver de noves i, en qualsevol cas, la informació sense valoració, interpretació i coneixement continua sent perillosa o falsa.

L'empresa de Mr. Wolfram també ha desenvolupat Wolfram|Alpha del qual ja n'hem parlat en el primer article d'aquesta sèrie. Si hi voleu jugar una mica, feu clic a la icona de després d'aquest paràgraf, copieu a la barra de cerca els següents termes (un cada vegada) i feu enter: sodium, paracetamol, Agaricus, pion, x^3+3*x^2+5=0...

Maxima, la mare de MAW

Ja us vaig parlar del recomanable i sorprenent MAW  (L'Assistent Matemàtic al Web), ara us vull presentar, si no el coneixeu, el programa en què es basa MAW: Maxima. Maxima és una de les alternatives, en el món del programari lliure, a Mathematica.

http://maxima.sourceforge.net/

El llenguatge de Maxima és molt semblant al de Mathematica i hi ha nombrosos tutorials disponibles. Un consell: si us animeu a treballar-hi, escolliu un manual d'iniciació i deixeu els més extensos i detallats per a més endavant. De totes maneres, si necessiteu una bona aplicació matemàtica per tractar els continguts de la secundària obligatòria i post-obligatòria, en tindreu prou amb GeoGebra i Wiris (si feu clic en la darrera paraula accedireu a la calculadora en línia). De l'estranya relació de Wiris amb les autoritats educatives catalanes ja en faré un article de premsa rosa més endavant (de moment us puc avançar això i això altre).

http://www.wiris.com/

De Multivac a Google, Wolfram|Alpha...i altres (I)

Intent d'introducció original

Un dels personatges recurrents dels relats de l'escriptor i científic Isaac Asimov és l'ordinador o computadora (és nen o nena?) Multivac. En el conte The Last Question, Multivac triga un temps més que prudencial, unes desenes de milers d'anys, en contestar a la pregunta de si és possible revertir o actuar en contra del Segon Principi de la Termodinàmica (si no heu fet clic en el darrer enllaç, us perdreu el web d'Història de la Física de la professora Marta Pérez i, si no heu llegit el conte, no us l'espatllaré explicant el final)...

Aprofito per comentar que us pot sorpendre que els enllaços que apareixen en el paràgraf anterior estan en diferents idiomes, però si consulteu, hores d'ara, la biografia d'Asimov en català o en castellà a Viquipèdia/Wikipedia us trobareu una versió bastant millorable. Podeu trobar moltes obres d'Asimov a la xarxa en la seva versió original o en castellà (Cuentos completos, Las vidas y tiempos de Multivac, etc.). Com que desconec la legalitat d'aquestes còpies digitals me n'estic de donar aquí els enllaços.

Recapitulem (o "Todo lo que no es tradición, es plagio" que deia D'Ors)

En aquesta entrada volia comentar alguns programes en línia que tenen aplicacions en matemàtica. Se'm va acudir utilitzar Multivac com a personatge introductori i, ai las!, d'allò que em va semblar original, Internet ja n'anava ple. Hi ha múltiples articles i en diversos idiomes comparant, per exemple, Google amb Multivac (podeu llegir Preguntas trascendentales para Google, ¿Es Google el Multivac de Asimov?, Google Multivac, ...). En fi, que millor ho deixo estar i anem al gra.

Les capacitats matemàtiques del cercador Google

El cercador per antonomàsia es pot utilitzar com a calculadora i, més recentment, és capaç de representar funcions matemàtiques (podeu consultar Gráficas de funciones con Google). Proveu per exemple d'escriure (x^2-9)/(x^2-4) en el quadre de cerca de Google, apreteu l'enter i obtíndreu una bona representació gràfica de la funció que té aquesta expressió algèbrica. El cercador té, ara per ara, problemes per dibuixar d'altres funcions: si feu l'intent amb x*e^(1/x), el mateix senyor Google ens avisa que alguna cosa no acaba de rutllar.

Wolfram|Alpha és una altra cosa!

 Us vull parlar de Wolfram|Alpha que no és un cercador com Google (veieu aquí que en diu Wikipedia). Si us plau accedir-hi, cliqueu el logotip:

Podeu fer la prova amb la funció fracassada en Google (és a dir, amb x*e^(1/x)) i us trobareu amb més coses de les que heu demanat. En el bloc Gaussianos estan més que sorpresos i ho comenten en una entrada: Wolfram|Alpha ya resuelve paso a paso algunos tipos de ecuaciones diferenciales. Potser haurem de relativitzar aquella frase, atribuïda a Leibniz, de Integrar és un art que s'aprèn resolent integrals.

Un Assistent Matemàtic al Web anomenat MAW (Mathematical Assistant on Web)

I acabo amb una perla acabada de descobrir (també gràcies a Gaussianos i, en concret, al seu article Mathematical Assistant on Web, magnífica aplicación sobre cálculo en una y dos variables). Podem tornar a fer la prova amb la nostra amiga x*e^(1/x). Aneu a MAW, que per cert té una versió en català, feu clic en la pestanya Anàlisi, després a Estudi de funcions, entreu l'expressió x*e^(1/x) en el quadre i cliqueu Envia-ho.

Continuarà...

De Wolfram|Alpha, de MAW i d'altres germanets seus en tornaré a parlar més endavant. Tornant a Multivac, em semblava recordar que, en un conte de Ciència Ficció, un ordinador trigava tant en donar una resposta que quan ho feia ningú recordava la pregunta. No l'he pogut localitzar consultant cap d'aquests programes no humans, algú em pot ajudar?

Felicitacions? matemàtiques o no?

Segurament, les felicitacions, els bons desitjos i els copets a l'esquena ens són més necessaris el mes de febrer o d'octubre que no pas ara; però les societats, nòmades o sedentàries, sincronitzen el ritme de la tribu amb festes, lunars o solars, com les d'aquests dies. Dit això, sense ànim d'esmenar la plana a antropòlegs o sociòlegs, em veig en l'obligació de dedicar aquest escrit a les felicitacions nadalenques si no vull ser condemnat a l'ostracisme (que no té res a veure amb avorrir-se com una ostra).

El títol ja m'ha presentat una primera dificultat, podia optar per: (1) Felicitacions matemàtiques, (2) Felicitacions o no?, (3) Felicitacions matemàtiques, o no?... i així fins a (n). Finalment he optat per Felicitacions? matemàtiques o no?, però em queda el dubte de si l'hauria d'omplir de comes degut a les el·lipsis. Mal solucionat el tema del títol, he passat al contingut i he recordat un article de Màrius Serra publicat a La Vanguàrdia el 28 de desembre del 2006! (fixeu-vos si m'ha portat maldecaps escriure aquestes línies). El títol, Romperse la Christma, s'escau d'allò més a les meves cavil·lacions. Com que l'altra vegada que vaig inserir un article de Màrius Serra (El càlcul de la data de Diumenge de Pasqua) vaig estar una mica agre amb l'escriptor, ara que em ve a salvar, no em puc estar de facilitar-vos-en la lectura (no cal que agafeu una lupa i l'acosteu a la pantalla, feu clic damunt de la imatge):

Pensant, pensant... I si aquest any que ens ha deixat B. Mandelbrot, li retem un homenatge amb una felicitació fractal? Un triangle de Sierpinski (veieu també Waclaw Sierpinski) se sembla bastant a un arbre de Nadal. De fet, curiosament també l'any 2006, a l'IES Barres i Ones van fer un arbre de Nadal basat en la piràmide o tetraedre de Sierpinski (l'arbre de Barres i Ones). Podria agafar una imatge d'alguna de les fases (el procés total de construcció és infinit) del triangle o de la piràmide de Sierpinski, personalitzar-la i ja està...

I què hi poso? Unes acolorides lletres dient Bon Nadal i Bones Festes? Quina mandra!I si optem per una felicitació que ens proporcioni l'oportunitat de fer una mica de matemàtiques? Ignasi del Blanco idea uns jocs numèrics interessants (veieu jocs numèrics amb l'Scratch i consulteu Scratch si la paraula només us sona a onomatopeia o a un substantiu, verb o adjectiu anglès) i aquest any el Creamat felicita les festes amb un joc d'aquest professor que m'ha semblat enginyós i excel·lent:

No cal dir que la imatge anterior és una maldestra adaptació meva que espero que del Blanco sàpiga perdonar-me i no me la demandi (en el web del Creamat hi teniu, hores d'ara, una versió interactiva). Us recomano que penseu abans de començar a fer combinacions numèriques amb els dígits que us permeten (3, 4, 5, 6, 7, 8, i 9) i m'estic de donar la solució (elis, elis, jo ja l'he trobada!) per evitar que la consulteu abans d'haver reflexionat una bona estona.

I com diria l'Excel·lentíssim Joan Pich i Pon: Moltes Facilitats!

GeoGebra: programari lliure de matemàtiques

En una entrada anterior ja vam presentar Activitats matemàtiques fetes amb GeoGebra amb l'objectiu de mostrar les aplicacions que permet aquest programari lliure per ensenyar i aprendre matemàtiques. Si us voleu descarregar el programa al vostre ordinador ho podeu fer des del web oficial:

També té una versió web que podeu utilitzar per practicar i aprendre'n el funcionament o si només utilitzeu GeoGebra de manera esporàdica.

Si us fa mandra llegir-vos un dels més o menys voluminosos manuals que podeu trobar a Internet, us recomano els "Videotutoriales de GeoGebra" de Manuel Sada.

Igualment recomanable és Matemàtiques amb GeoGebra (curs de formació del professorat, però molt útil per a tots els usuaris de GeoGebra, del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya).

Activitats matemàtiques fetes amb GeoGebra

GeoGebra és un programari lliure i interactiu molt interessant per treballar la geometria, l'àlgebra i el càlcul. El programa en si ja es mereix que li dediquem una entrada en aquest bloc, però per tal que en pugueu veure les aplicacions, sense haver-vos de descarregar el Geogebra i aprendre'n els principis bàsics, he triat alguns exemples d'activitats ja dissenyades.

Per començar podeu jugar amb els coeficients de les funcions polinòmiques de 1r, 2n i 3r grau i veure com varia la seva representació gràfica. Cliqueu aquí: funcions polinòmiques. L'autor d'aquesta aplicació, especialment útil per a alumnes de 2n cicle d'ESO, és Lluc Cabanach.

Un web amb aplicacions variades i interessants és la de Manuel Sada de Navarra:
http://docentes.educacion.navarra.es/msadaall/geogebra/

I per acabar, Antoni Garrido també ha recopilat Activitats fetes amb GeoGebra.

Espero que aquest tastet desperti l'interès dels que no coneixíeu aquest programa.