Maryam Mirzakhani (1977-2017)

Aquesta entrada no estava prevista –tenia al cap parlar de les PAU i de les notes de tall–; però, malauradament, l'actualitat matemàtica és una altra. Podia haver redactat una nota necrològica o un panegíric a l'ús, però ja em perdonareu que no me'n pugui estar d'acompanyar-ho amb algunes crítiques, algunes recurrents (ja sé que em repeteixo!). 

La matemàtica d'origen iranià Maryam Mirzakhani va morir el passat divendres, 14 de juliol, a conseqüència d'un càncer. Mirzakhani ja havia aparegut en aquest bloc el 2014 quan li fou concedida la Medalla Fields (Medalles Fields 2014: ¿trencant motllos?). Aleshores els mitjans de comunicació van subratllar força que era la primera dona a la qual se li atorgava aquest premi. Com ha tornat a passar ara, amb motiu de la seva prematura mort, moltes notícies parlaven  d'un inexistent "premi Nobel de les Matemàtiques" (el més semblant a un Nobel matemàtic, ja ho hem intentat explicar, és el Premi Abel!).
 

Les notícies clòniques

La nostra premsa, com sempre, ha publicat tota una sèrie de notícies clòniques, suposo que a partir d'algun redactat de la premsa internacional o d'agència. Podeu veure les següents, i cercar algunes diferències (com en d'altres ocasions, acompanyo aquesta entrada amb molts enllaços, no cal que els obriu tots i, si n'heu de fer estalvi, podeu començar saltant-vos aquests):

• Mor als 40 anys Maryam Mirzakhani, la primera dona en guanyar el ‘Nobel’ de les matemàtiques (al Punt Avui)
• Mor als 40 anys la primera i única dona ‘Nobel’ de matemàtiques (a l'Ara)
• Muere la matemática Maryam Mirzakhani, primera mujer en ganar la medalla Fields (a La Vanguardia)
•  Muere Maryam Mirzakhani, la primera mujer en ganar una medalla Fields de Matemáticas (a El País)

A favor de la "pluralitat informativa", cal dir que El País adjunta un article del 2006 prou interessant i encara actual: Las matemáticas y el sexo. Malgrat el títol, no es tracta d'un escrit per a públic adult, i el subtitulat ho aclareix: Las mujeres son casi el 60% de los nuevos licenciados en España, pero sólo ocupan el 9% de las cátedras universitarias. El tema de la tria d'estudis, carrera professional i el gènere, és prou interessant, i preocupant, per parlar-ne específicament en un altre post.


Una mica més enllà de les notícies superficials

A grans, i barroers, trets podríem dir que el treball de Mirzkhani tenia molt a veure amb les superfícies (A Tenacious Explorer of Abstract Surfaces); però no crec que es mereixi un tractament tan superficial i monocord com el de les notícies anteriors. Si, a més, hi afegim els comentaris en la premsa digital dels trolls peninsulars, que aprofiten per desbarrar sobre política, gènere i religió, encara que no s'escaigui, podem dir que el tractament de la luctuosa notícia no ha estat l'adequat..

Intentaré fer palès que amb connexió a internet i una micona de temps, no costa gaire guanyar una certa profunditat!

El canal internacional iranià Press TV  ja avançava, el dijous 13, la gravetat del seu estat en la notícia Iranian math genius battles cancer recurrence at US hospital. Acompanyaven l'escrit amb un parell de fotografies impagables que em permeto reproduir:

Mirzakhani va participar amb èxit en un parell d'Olimpíades matemàtiques (Font: Press Tv)

Amb la seva filla Anahita, un bonic nom d'origen persa (Font: Press Tv)

El seu país d'origen li ha dedicat força notícies (vegeu, per exemple,  TV of IRANIAN)

Evidentment, la Universitat de Stanford, on havia desenvolupat bona part de la seva feina, també va informar sobre la seva mort: Maryam Mirzakhani, Stanford mathematician and Fields Medal winner, dies.. Il·lustren l'article amb una imatge que ha tingut força divulgació:

Maryam Mirzakhani (Font: Stanford University)

Si voleu veure la professora Mirzakhani, un xic nerviosa, fent una classe-conferència (d'aquestes clàssiques, amb molta pissarra!) cliqueu a Maryam Mirzakhani, Dynamics Moduli Spaces of Curves I (Harvard Math) . Per a més comoditat, us insereixo el vídeo a continuació:

És força més breu i assequible, el següent vídeo de la Simons Fundation and IMO:

 

I en els cercles matemàtics...

Com que no ens ho acabaríem, només farem un tast:

Per la seva significació, enllaço el post que li va dedicar el també matemàtic Terence Tao en el seu blog: Maryam Mirzakhani.

Una aportació més nostrada (amb la participació de Clara Grima i com a demostració que no sempre twitter és una bona opció) a Los tres Chanchitos: cliqueu a Maryam Mirzakhani, per accedir-hi directament.


Res tan rodó, com una bona cita...

Una de les frases de Mirzkhani que més s'ha repetit, traduïda amb més o menys fortuna, és:

The beauty of mathematics only shows itself to more patient followers

Sense ànim de rectificar i, amb molta humilitat, jo li trauria el only a la frase. Cal paciència, però crec que la matemàtica pot mostrar la seva bellesa, fins i tot, als seus seguidors inconstants i des de edats molt primerenques.

Com a educador, m'interessa un altra cita seva que ha aparegut aquest dies:

I don’t think that everyone should become a mathematician, but I do believe that many students don’t give mathematics a real chance

Per cert, la majoria no citen la font, però les dues frases anteriors estan extretes d'una interessant entrevista que va estar publicada a The Guardian el 13 d'agost de 2014 (Maryam Mirzakhani: 'The more I spent time on maths, the more excited I got'). Aquí sí que crec que el clic és imprescindible!

Per acabar: Sit tibi terra levis... i, si no ho heu fet ja, doneu-li una oportunitat a les matemàtiques!

 

Actualitat matemàtica... en diferit!

Tempus fugit

Si l'Ara que apareix en el nom d'aquest blog fos un simple adverbi de temps –en lloc d'una paraula que forma part d'una exclamació–, caldria eliminar-lo per mentider. Quan comento qualsevol notícia de l'actualitat matemàtica, ja han passat setmanes des que es va produir: vet aquí la paradoxa! Fa uns anys, encara aconseguia una certa promptitud en la redacció d'algunes entrades; però, darrerament, se m'acumulen les novetats i, quan en parlo, ja han deixat de ser-ho. Dec repapiejar, perquè això mateix ja ho he escrit d'altres vegades: si us passeu per Miscel·lània: de la Prova CiMs al Cangur, passant per Pi, ho comprovareu.

Qui no cerca cònsol és perquè no vol... i podria ser pitjor! En els enllaços recomanats, en la columna de la dreta del blog,  hi podeu trobar un  blog força correcte, anomenat Actualidad matemática, amb una darrera entrada del 21 de novembre de 2011. I a casa nostra tenim un diari que s'anomena Avui –que, evidentment i en el millor dels casos, dóna, les notícies d'ahir– i un altre, encara més agosarat, que es diu Ara (que competeix amb un servidor en les cerques de Google que contenen les paraules ara i matemàtiques). Clar que hi ha casos més eloqüents de "deixadesa temporal": La Vanguardia, que porta un nom que només es pot justificar per motius històrics, és capaç d'il·lustrar una notícia de l'Olimpíada matemàtica d'enguany amb un problema d'aquesta competició, però del 2012 (ja ho comentaré amb més detall).

Aquells que esteu amatents a les activitats i notícies que fan referència a les matemàtiques –feina àrdua en aquest país si ho heu de fer a través dels mitjans d'informació generalistes–  podeu trobar que el contingut d'aquest article ja ha caducat; però, per aquells altres que us interessen les matemàtiques, tot i no estar-hi directament implicats,  em sabria greu no deixar constància d'alguns fets rellevants del mes passat i del mes en curs.

Ara va de bo. Llistat de notícies i activitats (en ordre cronològic)

5 de març. CiMs-CELLEX: les inquietuds desateses

El 5 de març van tenir lloc les proves de selecció per a les beques que concedeix la fundació CELLEX a les quals poden optar els alumnes de 4t d'ESO (si desconeixeu de què estem parlant podeu consultar l'entrada del blog Les beques CiMs-CELLEX i una demostració trivial o anar directament a http://www.cims-cellex.cat/). Si no hagués conegut la convocatòria prèviament, me n'hauria adonat per les nombroses consultes que s'han produït en aquest blog a partir de les cerques relacionades amb les paraula CELLEX, i per algun comentari que m`ha arribat via digital a propòsit de les entrevistes que durant el mes d'abril tenen els alumnes preseleccionats. Jo hi he dedicat alguns articles, però alguna cosa falla en la comunicació d'aquesta fundació quan les persones interessades acaben anant a parar a aquest blog. La concreció del temari d'aquestes proves continua sent molt pobre, la transparència en els continguts dels exàmens és nul·la, etc. Crec que la inquietud i l'interès que desperta aquest programa es mereix una mica més d'atenció. Em sembla que es desaprofita una ocasió per promocionar les matemàtiques més enllà dels afortunats, espero, alumnes que accedeixen a cursar aquest Batxillerat Internacional. L'organització sí que ha donat a conèixer els estudis que cursen els alumnes que ja han acabat (feu clic a promocions anteriors).


14 de març. El dia de Pi (enguany, dels enginyers)

El 14 de març de cada any se celebra, de manera extraoficial (la ONU ens té abandonats), el dia de Pi. Si voleu saber el motiu d'aquesta festa tradicional, podeu consultar El dia de Pi (I). Una invitació. Si passem la data del 14 de març de 2016 (14-3-16) a la notació nord-americana 3-14-16 o 3,1416, podem dir que aquest any teníem un dia de Pi especial: 3,1416 és un dels arrodoniments d'aquest nombre irracional més utilitzats. Perdoneu-me la broma de dir que ha estat el dia de Pi dels enginyers, que en tenen prou amb les aproximacions.

No crec que els del Creamat hagin pensat en mi quan ho van publicar, però va bé saber que hi ha dies de Pi alternatius per si no estem al cas i no el celebrem com cal el dia 14:

Alternatives al dia de Pi (Font: Creamat)

15 de març. S'atorga el Premi Abel a Andrew Wiles

Andrew Wiles, un dels grans matemàtics contemporanis (sens dubte!), va aconseguir merescudament el Premi Abel. De Wiles i de la demostració de la conjectura de Fermat ja n'he escrit algunes entrades i ja he comentat com, per poc (quan es va confirmar la validesa de la seva demostració tenia una mica més quaranta anys), no va aconseguir la medalla Fields. El 15 de març es va fer pública la concessió del Premi a Wiles (vegeu-ho al web de The Abel Prize, us recomano que us hi passegeu una mica perquè hi ha informació interessant). Sorprenentment, ha estat l'únic premiat d'enguany: generalment hi ha més d'un guardonat. Quan he vist la foto de Wiles, que ja és grandet, m'ha sorprès una mica, com passa el temps! (De fet, el temps "no passa", però ara no entraré en el tema).

Sir Andrew J. Wiles (Font: The Abel Prize)

31 de març a 3 d'abril. 52a Olimpíada Matemàtica Espanyola

La fase espanyola de l'Olímpiada matemàtica es va celebrar a Barcelona (aquí teniu el web oficial). Aquesta vegada ha estat notícia per a la premsa nacional i, fins i tot, han publicat algun problema:

Un problema de successions (Font: La Vanguardia)

Clar que el títol de la notícia era digne de la premsa més nostrada (¿Serías capaz de resolver este problema matemático?), la majoria dels comentaris dels lectors ratllaven l'estupidesa més absoluta,  força habitual en aquesta publicació,  i el problema era de l'edició del 2012 (això ho vaig descobrir més tard); però, el problema em va semblar tan interessant que em vaig posar immediatament a gargotejar un intent de solució en el paper que tenia més a prop. Ja us n'informaré amb més detall...


7 d'abril. Unes Proves Cangur ben multitudinàries!

El Cangur 2016, que es va desenvolupar el 7 d'abril, ha abastat més cursos que mai, des de 5è de primària fins a segon de batxillerat i, a l'espera de les dades oficials, segur que la participació ha estat multitudinària. Espero fer-ne una anàlisi més detallada, però, mentrestant, us deixo un parell de fotografies que mostren que la diversitat d'escenaris de la prova tenen en comú la concentració dels participants.

Responent a la Prova Cangur en una de les sales de l'Institut d'Estudis Catalans

(Font: twitter de l'IEC)

El Cangur 2016 al Palma Arena (Font: twitter SBM-XEIX)

Espero poder aprofundir en alguna d'aquestes notícies més endavant... i que no sigui amb tanta dilació!

Metaproblemes: Com que (no) ho saps, ho sé... (II). L'aniversari de la Cheryl

Aquesta entrada és la continuació de Metaproblemes: Com que (no) ho saps, ho sé... (I). Si no la vau llegir, us hi adreço per tal que pugueu consultar què és un metaproblema i en veieu un exemple (el problema L'edat de les tres filles).


Quan és l'aniversari de la Cheryl? La qüestió, el fenomen viral, la notícia...

Si esteu al dia de les notícies, aparegudes en la premsa o que es difonen pels mitjans digitals, que estan relacionades amb les matemàtiques, segur que coneixeu el problema que comentarem. El vaig descobrir a través de la premsa escrita quan ja era un fenomen viral que despertava controvèrsies en les anomenades xarxes socials. Si no el coneixeu i us hi voleu enfrontar, us recomano que en una primera lectura no cliqueu en els enllaços i aneu directament a l'enunciat (en anglès o en català) que donem més avall.

El problema que ens ocupa va ser proposat, com a qüestió número 24, en les proves SASMO (Singapore and Asian Schools Math Olympiad) del vuit d'abril d'enguany, en el nivell corresponent als estudiants de secundària de 14 a 16 anys (correspondria als nostres alumnes de 3r i 4t d'ESO). A hores d'ara, el web oficial de l'organització no és operatiu, però podeu accedir a la pàgina del Facebook de l'organització (aquí) o, com que és una prova que es desenvolupa en diferents països, podeu consultar alguna web local (per exemple, aquí teniu la de Malàisia).

Sembla que l'extensió viral del repte va començar per la publicació de la qüestió en el Facebook d'un conegut periodista de Singapur (aquí)

Per la xarxa i els mitjans han circulat majoritàriament fotografies maldestres de la pàgina de la prova que contenia la pregunta. Si en voleu una versió més llegívola de l'enunciat original (text i format) en la seva versió anglesa, només heu de llegir el text que conté la següent imatge (amplieu-la si cal):

La "viral" qüestió 24 de la SASMO 2015

L'enunciat no té cap títol, però el problema circula amb l'unànime nom de Cheryl's Birthday Problem o  en la seva traducció a d'altres llengües (el problema de l'aniversari de la Cheryl). Deixarem, però, les matemàtiques (o, més aviat, la lògica) per a més tard i, abans, m'agradaria comentar el tractament periodístic que li ha donat part de la nostra estimada premsa autòctona. La Vanguardia, com sempre, ens permet una crítica molt fàcil i la publicació digital de la notícia del 14 d'abril (¿Sabes la respuesta a esta prueba de matemáticas? Los alumnos de Singapur de entre 14 y 15 años sí) conté totes les errades d'interpretació que hem pogut llegir en la resta de publicacions. En transcric els dos primers paràgrafs:

Singapur siempre sale entre los primeros puestos del informe PISA. Un país minúsculo en el que los esfuerzos en la educación que dan a sus jóvenes parecen dar resultado. Los ranking internacionales insisten una y otra vez en el mismo resultado. Pero, ¿cuáles son las pruebas que afrontan para que podamos decir que, son realmente mejores, por ejemplo, en matemáticas?

Hace pocos días, una de las pruebas que pasan los alumnos singapurenses de entre 14 y 15 años se colgó en Internet. Y la prueba no ha tardado en hacerse viral. ¿Es tan sencilla, difícil o imposible como parece en un primer vistazo?

Però, ai las!, el diari Ara no ho fa gaire millor, el mateix dia amb, quasi el mateix títol (Saps resoldre aquest problema de lògica matemàtica? Els alumnes de 14 anys a Singapur, sí) –Déu meu, la telepatia és possible!– comencen amb:

Una vegada més, el 2014 Singapur va encapçalar l'últim rànquing de l'informe PISA, amb 562 punts en l'apartat de resolució de problemes. En aquest mateix àmbit, Catalunya quedava amb 493 punts, un per sota de la mitjana de l'OCDE (494), i 9 punts per sobre de la mitjana espanyola (484)

L'Ara, si més no, situa, més endavant, la pregunta en el seu context d'olimpíada matemàtica; La Vanguardia ho ven com una prova més general. Tots dos menteixen en el fet que els alumnes de Singapur, tots?, saben solucionar la pregunta. No he vist dades de quants alumnes la van arribar a resoldre! L'únic que sabem es que els hi van proposar la qüestió (com si jo proposés als meus alumnes que demostressin la darrera conjectura de Fermat). Per cert, en les nostres proves Cangur hi he trobat reptes igual de complicats, però sense tant rebombori mediàtic (vegeu, per exemple, Un problema de la Prova Cangur 2014: sumem!).

No penso remenar gaire les referències constants a l'informe Pisa que en els periòdics locals, sense solta ni volta, tornen a sortir arran d'aquesta notícia. Algun dia n'haurem de parlar d'aquest Programa que està sota el paraigua, ben pedagògic, de l'OCDE i de la mala interpretació que se'n fa. Només vull apuntar que, per molt que cantem el magnífic nivell en matemàtiques (si les Pisa realment el detecten) de Singapur, Corea del Sud o el Japó; jo no vull, per als nostres nois i noies, un sistema educatiu i unes pràctiques pedagògiques semblants a les d'aquests països.


Quan és l'aniversari de la Cheryl? El problema

Deixem, ara, el context i anem al problema. En l'article que he citat de l'Ara en feien la traducció al català:

---

L'Albert i el Bernard s'han fet amics de la Cheryl i volen saber quan és el seu aniversari. La Cheryl els dóna una llista de 10 possibles dates. El 15 de maig, el 16 de maig, el 19 de maig, el 17 de juny, el 18 de juny, el 14 de juliol, el 16 de juliol, el 14 d'agost, el 15 d'agost i el 17 d'agost. La Cheryl diu a l'Albert i el Bernard, separadament, el mes i el dia del seu aniversari, respectivament.

Albert: No sé quan és l'aniversari de la Cheryl, però sé que el Bernard tampoc ho sap.
.
Bernard: Primer no sabia quan era l'aniversari de la Cheryl, però ara sí.

Albert: Aleshores, jo també sé quan és l'aniversari de la Cheryl.

Així doncs, quan és l'aniversari de la Cheryl?

---

Com que he pogut comprovar, a través dels comentaris a la xarxa, que hi ha persones que no interpreten correctament l'enunciat i s'emboliquen; potser us ajudarà, substituir la primera frase de l'Albert (la que està subratllada) per No puc assegurar quan és l'Aniversari de la Cheryl, però tinc la seguretat que el Bernard tampoc ho sap. Ja sé que les dues frases són lògicament equivalents, però part de la dificultat de la resolució rau en la interpretació correcta d'aquesta afirmació de l'Albert.


Quan és l'aniversari de la Cheryl? La solució

Donarem la solució en dos passos "ocults" (heu de fer clic damunt +/- Mostra/Oculta per tal d'obrir cadascun dels passos) per tal que tots aquells que encara no us heu enfrontat amb el repte d'aquest enunciat ho pugueu fer sense interferències.

---

Solució a l'Aniversari de la Cheryl (1r pas) (+/- Mostra/Oculta)

El fet d'ordenar les dates possibles en una taula, ens facilitarà la feina:

Recordem que l'Albert només sap el mes de l'aniversari de la seva amiga i analitzem la seva primera frase:

 No sé quan és l'aniversari de la Cheryl, però sé que el Bernard tampoc ho sap.

Si l'Albert sabés que l'aniversari és el maig o el juny no podria fer aquesta afirmació perquè cap la possibilitat que l'aniversari sigui un 18 o un 19. Com que aquests nombres només apareixen una vegada a la taula, si la Cheryl li ha dit a en Bernard qualsevol dels dos, aquest ja sap el dia i el mes de l'aniversari Per tant, ja podem descartar totes les dates del maig i el juny.

En el debat que s'ha generat a la xarxa, moltes persones (en castellà, anglès, francès...) manifesten la seva dificultat a l'hora d'entendre que la primera frase de l'Albert descarti totes les dates dels dos mesos i no només el 18 i el 19. Si encara no ho heu copsat del tot, suposeu que l'Albert sap que l'aniversari és el maig o el juny. Com que no sap el dia però si coneix el llistat de dates possibles, no podria assegurar que en Bernard no sap la resposta. La clau de tot plegat està en pot "assegurar amb tota certesa" que és impossible que en Bernard la sàpiga...

Per als més tossuts que encara no ho veuen, dos consells: "Pareu-vos" a pensar i consulteu les dues entrades del blog (La lògica i el currículum (I) i La lògica i el currículum (II)). Cal dir, però, que el problema de l'Aniversari de la Cheryl, m'ha fet veure que els problemes amb la lògica no són exclusius dels habitants de les nostres contrades!.

---

Abans d'obrir el 2n pas, estaria bé que miréssiu de trobar la data tot solets!

---

Solució a l'Aniversari de la Cheryl (2n pas) (+/- Mostra/Oculta)

Ara només ens queden cinc dates possibles:

Necessitem la segona i la tercera frase per acabar de solucionar el problema::

Bernard: Primer no sabia quan era l'aniversari de la Cheryl, però ara sí.
Albert: Aleshores, jo també sé quan és l'aniversari de la Cheryl.

L'afirmació d'en Bernard descarta la possibilitat que l'aniversari sigui un dia 14 que apareix com a possibilitat tant al juliol com a l'agost.

Si l'aniversari fos a l'agost, l'Albert, que recordem que només coneix el mes, no podria saber si és el 15 o el 17. Però al juliol només ens queda una possibilitat, per tant l'aniversari és el 16 de juliol.

Aquí o aquí podeu consultar la "solució oficial".

---

Però això no és tot. Em sembla que des del problema de Monty Hall que no hi havia tanta gent entossudida en provar que la solució és una altra!

---

L'Aniversari de la Cheryl. Hi ha solucions alternatives? (+/- Mostra/Oculta)

Només com a petit exemple, si llegiu els comentaris dels lectors de Gaussianos a l'entrada Explicación del problema del cumpleaños de Cheryl, comprovareu que hi ha persones que intenten demostrar que la solució és el 17 de juny o el 17 d'agost. De fet, el fenomen ha estat tan general que l'organització que va proposar el problema, ha emès una rèplica per tal de rebatre la proposta de la solució alternativa del 17 d'agost (aquí)  i Jonathan Lim  se n'ha fet ressò (People are insisting Cheryl’s birthday is on 17 Aug, SASMO clarifies why it’s not) i hi ha afegit la següent imatge:
 

Sorry folks, her birthday is irrefutably on 16 Jul. That's what she said. (Font)

I és que amb la lògica i el sentit comú tothom s'hi atreveix! Si el problema hagués estat de geometria analítica o d'equacions diferencials, segur que ningú hauria presentat solucions alternatives amb tanta seguretat d'haver fet diana.

---

Per acabar, no està de més dir que el Cheryl's Birthday ja té la seva entrada a Wikipedia!

Nota: Tal com ja he comentat, el web de SASMO no estava operatiu mentre he anat redactant aquest text. Sembla que torna a estar disponible a http://mathsolympiads.org/.

John F. Nash (1928-2015)... i Louis Nirenberg

El passat 23 de maig, a l'edat de 86 anys i després de rebre el Premi Abel a Noruega, el matemàtic John Forbes Nash va morir en un accident de trànsit quan el taxi que el portava de retorn a casa va sortir de la carretera. En l'accident també va resultar morta la seva esposa Alicía.

Si en lloc d'un blog, això fos un diari, el retard en la publicació de la notícia seria imperdonable. Que les circumstàncies m'hagin impedit escriure aquesta entrada abans, m'ha permès, però, poder llegir els diferents tractaments periodístics que s'han donat a aquest fet luctuós i poder-los analitzar amb més perspectiva.


El tractament de la notícia

En el paràgraf anterior he escrit diferents tractaments, però no ha estat ben bé això. Suposo que com a conseqüència de la falta de coneixement i la manca d'imaginació, els mitjans més generalistes ens han regalat la seva cacofonia habitual i han coincidit en l'enfocament, i en les imprecisions. Podria fer una llista més extensa, però, per tal de fer-se'n una idea, n'hi haurà prou rellegint què en van dir, en les seves edicions digitals, l'Ara, l'Avui, El País, El Periódico i La Vanguardia (si cliqueu en el nom accedíreu als articles, però no cal que els llegiu tots, us avorrireu!).

Deixeu-me fer un petit resum de les coincidències periodístiques:

Són inevitables les referències al film A Beautiful Mind i al seu protagonista Russell Crowe –de fet, en aquest blog, hem dedicat dues entrades a aquesta pel·lícula de Ron Howard (I) i (II)–, però els periodistes n'abusen i, fins i tot, l'Ara i El País coincideixen en part del titular (espero que provocant vergonya aliena en els bons professors de les facultats de Periodisme): Mor en un accident John Nash, una ‘ment meravellosa’ i "Muere John Nash, una mente maravillosa".

Coincideixen també en l'atribució al finat d'un premi que no existeix, el Premi Nobel d'Economia. Accepto que hi ha un premi que popularment s'anomena així, però no hi ha Nobel d'Economia ni de Matemàtiques (vegeu Medalles Fields: ¿els premis Nobel de matemàtiques?).

Majoritàriament, es comenta la contribució de Nash a la Teoria de jocs i es negligeixen d'altres aportacions. I, és clar, no poden faltar les referències a la seva malaltia mental!

Algú aprofita per incidir en l'educació viària: Nash i la seva dona no portaven els cinturons de seguretat cordats. I els comentaris dels lectors del diaris digitals, com sempre, no tenen pèrdua (però aquí aplicaré aquella màxima de "dejad que los imbéciles lean lo que otros imbéciles escriben", us classificaré com a lectors intel·ligents i us estalviaré qualsevol referència a les frases que han deixat els trolls i d'altres bestioletes).


John Nash i Louis Nirenberg. Premi Abel 2015

Allò que caldria destacar és que John Nash, juntament amb Louis Nirenberg, han estat guardonats amb el Premi Abel 2015 per les seves contribucions en el camp de les equacions no lineals en derivades parcials i les seves aplicacions a l'anàlisi geomètrica (o, si ho voleu en anglès i tal com consta en l'assignació del Prem, "for striking and seminal contributions to the theory of nonlinear partial differential equations and its applications to geometric analysis"). Cal fer notar que el Premi Abel només es concedeix a matemàtics que han fet aportacions importants en el coneixement matemàtic (vegeu, si no coneixeu aquest premi, El Premi Abel: jove, poc conegut i ben plantat).

Nash (dret a l'esquerra) i Nirenberg (en cadira de rodes) rebent el Premi Abel 2015

(Font: The Abel Prize)

El físic Anxo Sánchez va escriure una bona entrada, aquest sí que és un article de divulgació rigorós que no us podeu perdre!: John Nash, premio Abel de matemáticas 2015.

Un altre article seriós sobre l'Abel d'enguany, és l'entrada del matemàtic Miguel Ángel Morales en Gaussianos (aquí) o també podeu anar a les fonts originals de The Abel Prize (The Abel Prizes Laureates 2015). En la part dedicada a Media, en el web de l'Abel Prize, hi podeu veure algunes fotografies interessants. La de més amunt n'és una i, per gust, n'inseriria alguna més, però no vull abusar d'això de saltar-me els copyrights.


I Louis Nirenberg, eclipsat!

Quasi tothom coneix a Stephen Hawking, però qui coneix a Roger Penrose? Passa sovint que, per motius que no tenen res a veure amb les matemàtiques o les ciències, hi ha personalitats que són més conegudes que d'altres. Si parlem de popularitat, la terna Galileu, Newton, Hawking guanyaria, per golejada, a Kepler, Leibniz, Penrose! Vull ser una mica més objectiu i acabar aquesta entrada dedicant algunes línies a Louis Nirenberg. Les seves aportacions a les matemàtiques són del mateix nivell que Nash i és un gran desconegut. Algú ja n'ha parlat millor que no pas puc fer-ho jo:  Louis Nirenberg, el genio eclipsado por 'Una mente maravillosa', això sí no ha pogut evitar el lloc comú de "una mente maravillosa" en el titular!

El perfil de Nirenberg com a treballador de les matemàtiques és l'oposat a Nash: afable, col·laborador i ha sabut treballar en equip. I això de les tipologies dels matemàtics dóna per a molt: els més visuals enfront dels analítics, els freds i els romàntics, els intuïtius i els de picar pedra... però, per avui, ho haurem de deixar aquí!

El Cangur 2015 ha estat un èxit..., però no pas mediàtic!

Un deute pendent

Començo pel mea culpa i parlant del nombre π , encara que no vingui a tomb. He deixat escapar el Dia de Pi més perfecte del segle, sense dedicar-li una entrada en el blog! La data i l'hora exacta eren el passat 14 de març a les 9 hores 26 minuts i 53 segons (3/14/15 at 9:26:53 a.m. en notació nord-americana, tal com podeu llegir en The Boston Globe). Efectivament, la data i l'hora concordaven amb el deu primers dígits d'aquest nombre irracional: π = 3,141592653... Mira que d'altres vegades havia arribat a temps a la commemoració (vegeu El dia de Pi (I). Una invitació) o havia fet una mica tard per lligar-ho amb el Cangur (Saltem! Del dia de Pi al Cangur 2013); però, enguany, he arribat a misses dites (i així començo i acabo el paràgraf, amb una locució d'origen religiós).


Saltem al Cangur 2015! Dades de participació

Com que això del Dia de Pi no deixa de ser una atracció per a "turistes falsament interessats en les matemàtiques" (com allò dels eclipsis solars del segle per a gent que rarament mira enlaire), passo a fer-vos cinc cèntims de la celebració del Cangur 2015 a casa nostra.

Vaig tenir la sort de no poder-ho sentir, però algú em va comentar que el 19 de març, de bon matí, una emissora de ràdio nostrada ens desinformava amb la notícia de "no sabem ben bé què" d'unes "olimpíades matemàtiques", anomenades Cangur, que servirien per comprovar el nivell de matemàtiques dels nostres estudiants; això sí, a partir de "problemes de la vida quotidiana"!

Deixem aquesta genteta dels micròfons i passem a la gentada! Tal com vaig escriure en l'entrada anterior (El Cangur es fa més gran... o més petit?), enguany la Societat Catalana de Matemàtiques convocava per primera vegada un Cangur per als alumnes de 5è i 6è de Primària. La participació en l'estrena del Canguret va ser nombrosa, uns disset mil participants. En l'edició local (Catalunya, Catalunya Nord i Andorra) del "Cangur gran", de 3r d'ESO a 2n de Batxillerat, hi havia més de vint-i-dos mil estudiants inscrits d'uns 650 centres educatius. Això vol dir que, al voltant del Cangur petit i el gran, es van aplegar  un total d'uns quaranta mil nois i noies. I hi podríem afegir les dades de participació de les Illes Balears (aquí) i del País Valencià!


Algunes notícies

Que les matemàtiques i el seu ensenyament rarament són notícia positiva, ja ho sabem. Sí que se'n parla per fer rebombori: els informes Pisa (o "informes Trepitja" en la versió de sa consellera Joana Maria Camps), les avaluacions diagnòstiques... En canvi, en els mitjans, aquest Cangur va passar força desapercebut. Cal dir que, quan s'organitzen aquestes activitats, potser necessitaríem "caps de premsa" i saber-nos vendre. Però costa demanar més a unes organitzacions, la del Cangur i la de tantes altres activitats matemàtiques, que es basen en el voluntariat més desinteressat.

A continuació, comparteixo amb vosaltres, un parell d'informacions periodístiques sobre el Cangur 2015.

A Barcelona Televisió ho van titular 20 edicions de la prova que busca despertar l’afició per les matemàtiques. Si feu clic en el títol anterior, podreu accedir al vídeo que van emetre (he desistit d'inserir-lo per problemes tècnics).

En una de les edicions locals de  La Vanguardia, també se'n feien ressò amb Les proves Cangur posen a prova l'habilitat en matemàtiques de més de 24.000 estudiants en el seu 20è aniversari.

I poca cosa més es va publicar en els mitjans més generalistes... La bona notícia es va quedar a les aules i va ser l'interès i la il·lusió de tants estudiants i professors per participar en unes Proves de contingut matemàtic. Vaja, que encara n'hi ha que gaudeixen pensant!

 

El Premi Abel: jove, poc conegut i ben plantat

Va de premis i crematística!

Aquesta serà la tercera entrada consecutiva del blog dedicada als premis i guardons que estan destinats específicament als investigadors matemàtics –he estat a punt d'escriure creadors matemàtics, però aquesta és una polèmica per a un altre article. En les anteriors, he posat el punt de mira en els guardons que es coneixen popularment amb el nom de Medalles Fields (vegeu, si us plau, Medalles Fields: ¿els premis Nobel de matemàtiques? i Medalles Fields 2014: ¿trencant motllos?); però, encara que fos de passada, ja hi vaig citar el Premi Abel. Aquest premi anual és molt jove (és a dir, de molt recent creació): es va concedir per primera vegada l'any 2003. Té una dotació econòmica més que interessant, semblant a la dels Premis Nobel: 6 milions de corones noruegues (uns 700.000 euros, segons el canvi actual). La niciesa periodística fa que comparteixi amb les Fields l'equiparació de "Premi Nobel de les matemàtiques". Així, el mateix diari pot parlar aquest mateix any de dos premis Nobel de les matemàtiques:

El ruso Yakov G. Sinai gana el premio Abel, el "Nobel" de las matemáticas (26-03-2014) (això vol dir que Sinai ha guanyat el premi Abel)

La iraní Maryam Mirzakhani, primera mujer ganadora del 'Nobel' de las matemáticas (13-08-2014) (aquí anuncien que Mirzakhani ha guanyat una de les medalles Fields).

És allò de "qui no sap de què parla i, a més, no té memòria pot semblar rematadament idiota". Tot plegat em recorda certa premsa esportiva que, a finals del segle passat, tenia la idea recorrent de posar l'afegitó "partit del segle" a dos, tres o més partits de futbol que es jugaven el mateix any.


Per què s'anomena Premi Abel?

L'Abel que dóna nom al premi va ser un matemàtic noruec i no té res a veure amb el seu homònim bíblic, aquell Abel que va ser assassinat per Caïm.  L'aportació a les matemàtiques més coneguda de Niels Henrik Abel (1802-1829) és la demostració de la impossibilitat de trobar una solució general de les  equacions polinòmiques de cinquè grau a partir dels seus coeficients utilitzant les operacions aritmètiques bàsiques i els radicals (podem solucionar d'aquesta manera les equacions de fins a quart grau; vegeu Por qué no hay solución general de la ecuación de quinto grado i la breu Historia de las ecuaciones polinómicas). En els seus estudis Abel va utilitzar les estructures matemàtiques que ara coneixem com a grups commutatius o abelians. Posteriorment el matemàtic francès Évariste Galois (1811-1832) va anar més enllà i va aportar les eines necessàries per estendre la demostració d'aquesta irresolubilitat general a totes les equacions polinòmiques de grau igual o superior a cinc. Tots dos, Galois i Abel, van morir en plena joventut: Galois en un duel i Abel pels efectes de la tuberculosi

Niels H. Abel (Font: MacTutor)

En algunes fonts he llegit que Sophus Lie,  també noruec i matemàtic i "pare" dels grups i àlgebres  de Lie, ja va proposar la creació d'un premi Abel el 1897; potser empès pel fet que Alfred Nobel havia oblidat les matemàtiques en el seu testament i, sobretot, per honorar el seu compatriota Abel. Les vicissituds històriques van fer, però, que el premi no veiés la llum fins els inicis del segle actual.


El perfil del premi i dels premiats

Si voleu informació de primera mà sobre aquest guardó, cal que aneu a la pàgina oficial The Abel Prize. Hi podeu consultar el llistat dels tretze premiats en les onze convocatòries que ja portem del premi (feu clic a Laureates). Excepte el 2004 i el 2008, que hi va haver dos guardonats, en la resta de les edicions hi ha hagut un sol guanyador. En l'Abel no hi  ha limitació d'edat –a diferència de les medalles Fields que no es concedeixen als majors de quaranta any. Això fa que l'Acadèmia Noruega, que concedeix el premi seguint la proposta i recomanació del Comitè Abel (format per matemàtics de diferents nacionalitats), vagi sobre segur i l'atorgui a matemàtics ja grans i de reconegut prestigi. Vaja, un premi jove per a gent gran!

El darrer en rebre'l,  segons l'Acadèmia per les seves "contribucions fonamentals als sistemes dinàmics, a la teoria ergòdica i a la física matemàtica", ha estat Yakov Grigorievich Sinai (1935), matemàtic d'origen rus que actualment resideix a Estats Units i treballa en la Universitat de Princeton. En aquest cas si més no, el premiat amb l'Abel no es dedica a la "matemàtica pura" i podríem dir que treballa en la matemàtica que necessiten els físics. Podeu llegir una breu aproximació divulgativa de la seva feina a El matemático ruso Yakov G. Sinai recibe el Premio Abel 2014 en el magnífic blog La Ciencia de la Mula Francis.

Yakov G. Sinai, Premi Abel 2014 (Font: The Abel Prize)

Els matemàtics que reben l'Abel acostumen a tenir un currículum ja ple d'altres premis notables. Com a mostra, deixeu-me assenyalar que l'Abel del 2013 es va concedir al belga Pierre Deligne (1944) que, entre d'altres mencions important,  ja havia rebut la medalla Fields el 1978 i el Premi Wolf, el 2008 (vegeu Pierre Deligne, Premio Abel 2013).

Pierre Deligne, Premi Abel 2013

Tot i que em queden per comentar premis de matemàtiques més substanciosos, encara més "ben plantats" des del punt de vista econòmic, deixaré descansar els honors i distincions, i les properes entrades aniran en d'altres direccions...

Medalles Fields 2014: ¿trencant motllos?

Introducció o represa

L'entrada anterior, Medalles Fields: ¿els premis Nobel de matemàtiques?, ve a ser una introducció, amb informació prèvia, que permet posar en context aquest escrit. En resum, hi donava informació sobre aquestes medalles i hi criticava el fet d'identificar-les com a Premis Nobel de les matemàtiques. A diferència dels Nobel, les Fields són quadriennals, tenen una dotació econòmica més minsa i premien una àrea de coneixement, les matemàtiques, oblidades en el testament d'Alfred Nobel. Les atorga la International Mathematical Union (IMU) i el lliurament es fa durant el International Congress of Mathematicians (ICM), un congrés de matemàtics de tot el món que també se celebra cada quatre anys.

Una característica de les Fields que cal destacar, i que pot sobtar, és que els premiats han de ser menors de quaranta anys; de fet, no poden haver complert aquesta edat abans de l'1 de gener previ al Congrés. Aquesta restricció d'edat es justifica amb l'observació que allò que es vol incentivar amb el premi és la futura carrera matemàtica dels guardonats. És ben curiós que hi ha estudis que assenyalen un efecte negatiu en la posterior productivitat matemàtica dels premiats, ho podeu llegir a:

• Prizes and Productivity: How Winning the Fields Medal Affects Scientific Output (George J. Borjas; Kirk B. Doran, maig 2014)


• IS THERE A CURSE OF THE FIELDS MEDAL? (János Kóllar, setembre 2014)


• La leyenda negra de los Fields, los 'Nobel' de las matemáticas. Article periodístic en castellà dels matemàtics David Fernández i Ágata Timón per al diari El Mundo

Medalles Fields 2014

Enguany, del 13 al 21 d'agost, es va celebrar el Congrés Internacional de Matemàtics a Seül (Seoul ICM 2014). Els medallistes Fields van ser Artur Avila (Brasil, 1979), Manjul Bhargava (Canadà, 1974), Martin Hairer (Austria, 1975) i  Maryam Mirzakhani (Irán, 1977).

Els premiats amb les autoritats del Congrés. D'esquerra a dreta: Hairer (quart), Bhargava (cinquè),
Mirzakhani (setena) i Avila (nové)

La decisió del jurat ha trencant motllos! El fet que una de les persones premiades sigui el primer sudamericà en rebre la medalla i que una altra sigui la primera dona, i a més iraniana, guardonada, ha fet que els mitjans de comunicació s'hagin ocupat de les Fields més que de costum. Han mantingut, però, amb algunes honroses excepcions, el baix nivell de qualitat que els caracteritza. A tall, d'exemple, l'inefable Ramon Pellicer va despatxar la bona nova, en un Telenotícies de TV3, dient que s'havien atorgat els "Nobel de matemàtiques", que per primera vegada una de les premiades era una dona i que la seva meritòria feina havia consistit en trobar noves maneres de calcular l'àrea de superfícies semblants a les cadires de muntar. No és fàcil transmetre de manera senzilla el treball d'aquests matemàtics i el símil de la cadira de muntar per divulgar el concepte de superfícies riemannianes és freqüent; però els llecs en matemàtiques es devien quedar amb la imatge de Mirzakhani mesurant selles en alguna hípica. Evidentment, aquí, dels altres premiats se n'ha parlat poc o gens... Bé, a Brasil i a França, s'ha parlat d'Avila; i Hairer ha desaparegut de la majoria de notícies, menys a Aústria i Alemanya.


Els premiats

En el web oficial del Congrès celebrat a Seül podeu trobar informació sobre els guardonats i un breu vídeo sobre cada un d'ells (feu clic a Awards). M'he permès triar una fotografia de cadascun i us els presento en rigorós ordre alfabètic:  

Artur Avila

Artur Avila ha treballat a cavall entre Brasil i França. El diari O Globo de Brasil assenyalava en una notícia que alguns mitjans gals parlaven d'ell com d'un èxit de la matemàtica francesa: Imprensa na França comemora Medalha Fields de brasileiro que trabalha em Paris.

Manjul Bhargava

La fotografia que he escollit del canadenc de naixement (i de nacionalitat nord-americana)  Bhargava no és gens formal, però l'he triada perquè m'ha recordat algunes imatges del genial físic Richard Feynman que també tenia debilitat per als instruments de percussió (n'hi ha proves aquí, per exemple). Part del triomf obtingut per Bhargava se l'apunten a l'Índia. Ho podeu llegir a Rediff  (A professor who sees common thread in Sanskrit, music and math).

Martin Hairer

Martin Hairer apareix en la fotografia anterior davant de la inevitable pissarra plena de simbologia destinada a espantar els neòfits en matemàtiques. Pobret! Home i europeu, ha estat el menys mediàtic dels quatre. En el periòdic alemany Die Zeit sí que li dediquen atenció; però, amb un excés d'afany divulgatiu, ens comenten que les seves equacions serveixen per entendre com es crema el paper. Vegeu l'article Die Feuergleichung ("l'equació de foc") que porta el subtitulat "Martin Hairer erklärt, wie Papier verbrennt. Dafür bekommt er die höchste mathematische Auszeichnung" (és a dir, "Martin Hairer explica com es crema el paper...").

Maryam Mirzakhani (Font: Stanford University)

La iraniana Maryam Mirzakhani ha estat la que ha encapçalat més titulars, encara que després del títol es comentin els altres guanyadors (vegeu, per exemple, els articles La iraní Maryam Mirzakhani, primera mujer ganadora del 'Nobel' de las matemáticas o Por primera vez en la historia, una mujer gana la medalla Fields de Matemáticas).

Cal dir que els quatre premiats, malgrat els seus orígens diversos, treballen bàsicament en universitats nord-americanes o europees (com pràcticament tots els guanyadors de les anteriors edicions). Caldria esbrinar si la causa és que aquestes institucions occidentals capten els talents o és que el talent matemàtic només es pot desenvolupar en determinades condicions i àmbits. Cap una tercera hipòtesi malèfica, jo no hi crec: els premis s'atorguen a aquells que treballen en universitats de prestigi i s'obliden els matemàtics d'universitats "perifèriques".


I de les matemàtiques, què!?

Algú em dirà, i amb part de raó: "critiques els redactors de notícies i, a canvi, ens ofereixes poca informació sobre el treball matemàtic d'aquestes quatre persones i, a més, ho acompanyes de fotografies ben banals (fins i tot, una d'ètnica, amb un matemàtic d'aspecte indi tocant el tabla (1) (2))".

Rodejats com estem d'alguns "matematicofòbics", masclistes (en la premsa nostrada he llegit alguns comentaris de lectors argumentant que "Mirzakhani sembla un home"), racistes i d'altres ignorants, la meva  intenció primera era parlar de l'existència de les Medalles i, amb les fotografies, mostrar que els bons matemàtics tenen aspectes físics i procedències diverses.

Per aquells que vulgueu aprofundir en la seva feina us emplaço a consultar l'enllaç Awards de l'ICM que us he donat abans. També podeu consultar un dels articles de Gaussianos i els enllaços que hi apareixen (Las medallas Fields 2014.Adrián Paenza, Premio Leelavati 2014). I segur que a la Xarxa trobareu d'altre informació fiable i entenedora!

Un dels millors escrits que he llegit sobre l'ICM 2014 és un breu article de tres pàgines en la revista Investigación y Ciencia d'aquest novembre de 2014. El signen Ágata Timón i David Fernández que també són els autors d'una notícia que he enllaçat abans. Us dono el link, però el contingut complet no és de consulta lliure: El horizonte visible de las matemáticas. Els autors hi comenten el caire general de les ponències de l'ICM 2014: s'observa una tendència cap a unes matemàtiques més unificades on les especialitats "es barregen", i continuen dominant, en aquesta trobada, les matemàtiques pures versus les aplicades. Hi trobareu també una molt breu i encertada descripció de l'obra dels medallistes Fields d'enguany.

Esperem que el fet d'haver rebut la medalla no els resti creativitat i productivitat!

Medalles Fields: ¿els premis Nobel de matemàtiques?

Introducció amb reflexió personal: 'Oh dear! Oh dear! I shall be late!'

Si anés a escriure un assaig, m'estalviaria aquesta reflexió; però, com que qualsevol blog ha de tenir quelcom de quadern de bitàcola personal, no me'n puc estar de començar per aquí. Tinc la impressió, segurament objectivable, que ens falten hores (permeteu-me la primera persona del plural, perquè hi ha més afectats) i que vaig tard i malament.

Quan el 13 d'agost d'enguany, en la cerimònia d'apertura de l'International Congress of Mathematicians,es van anunciar els guardonats amb les medalles Fields del 2014, vaig pensar que era el moment de parlar-ne. Passen els dies i no trobo temps per posar-m'hi (us asseguro que la causa no n'és la procastinació); comença el curs escolar, i encara pitjor! Si aquesta sensació, pròpia del conill amb armilla i rellotge de butxaca d'Alice's Adventures in Wonderland ('Oh dear! Oh dear! I shall be late!'), es restringís a l'àmbit del blog, no em preocuparia massa  –de blogs erms, n'hi ha molts–, però com que la teranyina angoixant s'estén a d'altres àmbits... 'Oh my ears and whiskers, how late it's getting!', que diria el conill que van imaginar Lewis Carroll i John Tenniel.

The White Rabbit (il·lustració de John Tenniel)

 Vaja que jo volia parlar, amb promptitud, de les Fields i ja s'han atorgat els Ig Nobel!


Precedents en el blog. Premis i guardons

Acostumo a dubtar de les casualitats, i també de les causalitats; per tant, em costa interpretar el fet que les medalles Fields apareguin només d'una manera secundària en les entrades anteriors d'aquest blog:

• En Gaussianos: només matemàtiques, i com! donava l'enllaç a un article que comentava les Fields del 2010 per posar un exemple d'escrit del web Gaussianos.


• En Falsos prodigis, credulitat i mal ofici demanava una medalla Fields –ironia a part, o no– per al pallasso Luis Raluy. Ara afegeixo que, de no poder ser, també se la mereix la periodista que l'entrevista i signa l'article que hi cito.

M'hi he resistit llargament, però he acabat sucumbint, i ara en el blog hi ha una etiqueta o categoria intitulada Premis i Guardons ¡Que Grigori Perelman, ell que ha renunciat a premis i distincions, em perdoni! Dedico la categoria a tots aquells que, quan s'anuncien concursos i proves matemàtiques, pregunten ¿i què em donen si guanyo?, sense la més mínima intenció de participar-hi.


Premi Nobel d'economia? Premi Nobel de matemàtiques?

En el seu testament, Alfred Nobel (1833-1896) va deixar força diners –els havia obtingut en el molt lucratiu negoci de la producció d'explosius– per a la creació i manteniment dels premis que porten el seu nom. Proposava cinc premis: Física, Química, Medicina (i Fisiologia), Literatura i aquest que ara coneixem com Premi Nobel de la Pau. El 1968 es va instituir un "altre Premi Nobel", el d'Economia, que va ser atorgat per primera vegada el 1969. Per a mi –i per a d'altra gent, incloent-hi els descendents d'Alfred Nobel– , aquest darrer premi, que concedeix el Sveriges Riksbank (el Banc de Suècia), és un fals Nobel (si feu clic aquí, podeu comprovar que, oficialment, s'anomena The Sveriges Riksbank Prize in Economic Sciences in Memory of Alfred Nobel) que traeix l'esperit que es manifesta en el testament del químic Nobel. És ben curiós el fet que el Premi d'Economia hagi servit per recompensar algun matemàtic com, per exemple, John F. Nash (vegeu l'entrada John F. Nash: la biografia de Sylvia Nasar). Enguany, el Premi d'Economia ha recaigut en Jean Tirole, enginyer de formació, i han estat majoritaris els comentaris i articles periodístics que han parlat, amb la falta de precisió habitual, de Premi Nobel d'Economia.

No cal dir que, si hom repassa el llistat dels premiats de les diferents "disciplines Nobel" ens podem trobar, a banda de molts guardonats egregis, amb alguna sorpresa (per exemple, Winston Churchill va aconseguir el Nobel de Literatura el 1953) que, fins i tot, pot resultar una sorpresa indignant (la concessió a Henry Kissinger del Nobel de la Pau el 1973 és un dels casos més flagrants).

Hi ha qui s'estranya del fet que no hi hagi Premi Nobel de matemàtiques i, clar, les "ments racionals" han de cercar-hi explicacions, algunes classificables en el rang de la fantasia històrica:

• Una justificació recurrent és que, com la senyora Nobel enganyava al seu marit i tenia un amant matemàtic, Magnus Gösta Mittag-Leffler, el pobre Alfred es va venjar negant a les Ciències Exactes un premi específic. Aquesta història té un caire morbós i atraient! La llàstima és que Nobel no es va casar mai! Una altra versió, sense tragèdia sentimental, consisteix en enemistar en Gösta i l'Alfred per motius menys personals, però tampoc té massa credibilitat. No us vull cansar amb enllaços i fonts prolixes, però si voleu seguir el fil per desacreditar aquesta historieta, trobareu pistes a Why Isn't There a Nobel Prize in Mathematics? En castellà, podeu consultar ¿Por què no se concede el Premio Nobel en Matemáticas? en la revista Números.


• L'explicació que més agrada a aquells que pateixen fòbia per les matemàtiques –parlo de "patir" perquè aquest rebuig és detectable per neuroimatge–, assegura que Nobel va pensar en premiar només activitats i descobriments útils per a la humanitat i, com que la matemàtica es caracteritza per la seva inutilitat... No crec que el científic Nobel, compartís aquest criteri, però com que tampoc hi ha premi en d'altres ciències, és possible que no considerés les matemàtiques al redactar el seu llistat de guardons.


• Una tercera opció que he llegit –sembla plausible, però no l'he pogut acabar de contrastar– afirma que en l'època de la creació dels Nobel ja existia algun premi important de matemàtiques (el Premi Escandinau de Matemàtiques?) i que no tenia sentit establir un altre premi semblant.

Sigui com sigui,que els mitjans insisteixin en presentar les Medalles Fields com els Nobel de matemàtiques no té cap més justificació que "fer entenedora i senzilla la notícia" per als que, els redactors i periodistes, deuen suposar persones ignorants i dures d'enteniment. De vegades, ho endolceixen dient "les medalles Fields considerades el premi Nobel de Matemàtiques". Però són ells, els comunicadors i no els matemàtics, que fan aquesta consideració!


Les Medalles Fields

A diferència dels Nobel, que es concedeixen cada any i tenen una dotació econòmica important, les Medalles Fields s'atorguen cada quatre anys i no resulten tan esplèndides. Són dels guardons que tenen més prestigi en el món de les matemàtiques, però hi ha d'altres premis importants. Deixeu-me dir-vos que aquell que té més semblança amb els Nobel (geogràficament, monetàriament, etc.) és el Premi Abel.

John Charles Fields (1863-1932) va ser un matemàtic canadenc que, procedint de manera semblant a la d'Alfred Nobel, va idear i va dotar econòmicament uns premis a l'excel·lència en matemàtiques. Els primers guardonats ho van ser el 1936. A l'inici eren dues les persones premiades i, més tard, van ser quatre, com a màxim. Una de les particularitats que sovint se citen de les Medalles és el fet que els premiats han de tenir menys de quaranta anys. I la limitació d'edat es guarda de manera escrupolosa! Un dels matemàtics actuals més il·lustres, Andrew Wiles, no va poder rebre la Medalla Fields, però si una placa de plata "de consolació", perquè va demostrar la Conjectura de Fermat amb més de 40 anys: va néixer el 1953 i va demostrar el Teorema el 1994 (la demostració definitiva va ser publicada el 1995). Aquest límit d'edat tan estricte no estava en el projecte original de Fields, tot i que la seva intenció sembla que era premiar els joves talents i incentivar la seva feina.

Anvers de la Medalla Fields (Font: Fields Institute)

Com que tinc el projecte de continuar dedicant la següent entrada a les Fields (amb alguna precisió més i una atenció especial als guardonats d'aquesta edició) i aquest text es va allargant i espessint, us deixo amb alguns enllaços per si voleu contrastar o aprofundir:

• The Fields Medal en el web del Fields Institute de Toronto. Podem dir que és una de les fonts "oficials".


• Historia de las medallas Fields en la pàgina del professor Enrique R. Aznar de la Universidad de Granada.


• ¿Premios Nobel? ¡¡No!! Medallas Fields. Un poquito de historia en el web El Paraíso de las Matemáticas.

Revers de la Medalla Fields (Font: Fields Institute)

Problema

Els problemes que proposo en aquest espai són, majoritàriament, de matemàtiques. En aquesta ocasió dedico una pregunta a les també rara avis que saben llatí (si feu clic en les imatges anteriors, veureu millor quins texts estan gravats en les dues cares de la daurada medalla):

En l'anvers de la Medalla Fields hi figura la inscripció: Transire suum pectus mundoque potiri.

En el revers, s'hi pot llegir: Congregati ex toto orbe mathematici ob scrita insignia tribuere.

En podeu fer la traducció? A l'antiga, és clar, amb el diccionari! I deixeu en pau, per un dia, els cercadors!

María J. Wonenburger Planells (1927-2014)

La invisibilitat, tornem-hi!

En una de les primeres entrades d'aquest blog, Qui és el personatge del quadre? La invisibilitat dels matemàtics, ja parlava de la poca presència, social i en els mitjans de comunicació, dels científics i matemàtics. De fet, aquest article del 2010 era un breu exercici de classe que vaig realitzar en un curs d'iniciació als blogs i ja m'hi perdonareu la brevetat maldestra. No em desdic de la forma —els enigmes i els problemes em continuen despertant l'interès— ni del fons — em continua indignant la invisibilitat de moltes persones; no només dels científics i matemàtics, és clar.

Quan una persona és dona, neix a Galícia (o en qualsevol lloc "de provincias") i es vol dedicar a la investigació matemàtica en ple franquisme, està agafant una opció que vindrà acompanyada de dificultats i incomprensions, en el millor dels casos. Allò que és força sorprenent és que, en ple segle XXI, un s'hagi d'assabentar de la mort d'una de les matemàtiques més importants d'aquesta trista península a través d'un butlletí matemàtic que només té difusió entre gent de l'ofici. Gràcies a l'ABEAMNews, publicació periòdica digital de l'associació ABEAM, del 18 de juny d'enguany vaig poder conèixer la mort de María Josefa Wonenburger (cal dir que part de l'informació que citaré ve d'enllaços que figuren en aquest butlletí ABEAMNews num367). Sóc, en bona part, culpable de la meva ignorància: si en lloc de consultar la premsa nostrada (un diari d'àmplia difusió que, des del canvi de director, s'assembla molt a l'Hola,  un altre "tebeo" que ja regala revistes del cor, etc.) hagués fullejat El País, sempre amatent a la informació del món de la ciència, m'hauria estalviat la desinformació.


María Wonenburger, gran dama de las Ciencias Exactas
La primera española en obtener una beca Fulbright tuvo que repetir el doctorado que había obtenido en Yale a su regreso a España

Els titulars dels diaris sempre han de tenir un punt d'artifici i de voler cridar l'atenció, però el titular d'El País, fins i tot amb l'anacrònic "gran dama de las Ciencias Exactas", em sembla assenyat i digne (podeu consultar l'article sencer aquí). L'afirmació dubtosa de "repetir el doctorat" —els doctorats s'atorguen i s'obtenen, no es repeteixen, i en realitat en va aconseguir més d'un— queda explicat en el cos de l'article.

Em limitaré a fer algunes pinzellades de la biografia de la "gran dama". María Josefa Wonenburger Planells va néixer a Montrove (Oleiros, A Coruña) el 1927. El seu primer cognom és herència d'un rebesavi alsacià i el Planells ve de la línia materna valenciana. Que la seva família no responia als estàndards de l'època ho reflecteix molt bé el fet que el seu pare no volia que es dediqués a les matemàtiques, però perquè hauria preferit una filla enginyera!

María J. Wonenburger (fotografia del 2008 que acompanya un article del diari La Opinión)

Wonenburger obté el títol de Llicenciada en matemàtiques per la Universidad Central de Madrid el 1950. El 1953 se li concedeix una beca Fulbright que li permet traslladar-se als Estats Units i aconseguir, el 1957, el doctorat per la Yale University. El títol de Yale no se li va reconèixer a Espanya, segurament per qüestions administratives, i cursa un altre doctorat a la península. La seva segona tesi doctoral es publica el 1960; però, pel que he pogut esbrinar, aquest segon doctorat mai va tenir efectes oficials. La biografia més completa que he consultat, us la recomano, així ho expressa (vegeu María Josefa Wonenburger Planells. Mujer y matemática en La Gaceta de la RSME Vol. 9.2 (2006)).

Wonenburger va centrar les seves investigacions en el camp de l'àlgebra (àlgebres de Clifford, de Kac-Moody i de Lie) i va desenvolupar el gruix de la seva activitat matemàtica al Canadà i als Estats Units. Va treballar sis anys al Canadà, però la seva etapa més fructífera va tenir lloc a Indiana (del 1967 al 1983). El 1983 torna definitivament a Espanya, es fa càrrec de la seva mare malalta i pràcticament abandona la recerca matemàtica.


La descendència matemàtica de María J. Wonenburger

És complicat avaluar la qualitat d'un investigador: que si publicacions, que si citacions... En el cas de la nostra gran dama, n'hi ha prou amb comprovar les tesis que va dirigir i el currículum posterior dels seus deixebles. A la Xarxa podeu consultar una iniciativa interessant, Mathematics Genealogy Project, que presenta "arbres genealògics" dels matemàtics: els fills són els doctorands dirigits;  els néts, els doctorands que han dirigit els fills, etc. Consulteu-hi la genealogia de María (aquí)!

Alguns dels membres de la  família matemàtica de Wonenburger
(podeu consultar els noms si accediu a la font)

La fotografia anterior em va cridar molt l'atenció quan vaig descobrir l'existència de Wonenburger, tot preparant una entrada sobre el matemàtic Puig i Adam (Puig i Adam: les matemàtiques i la seva didàctica). Tot i que no vingués a tomb, no me'n vaig poder estar de citar-la. A diferència del seu contemporani Sunyer i Balaguer,  amb qui coincideix en el poc reconeixement dels seus conciutadans, Wonenburger va tenir força deixebles. Una anàlisi superficial ho atribuiria a la discapacitat de Sunyer i Balaguer, però la diferència fonamental està en el fet que María va fer estudis reglats i va tenir la sort de poder sortir del país (m'estalvio els paral·lelismes amb l'actualitat). De fet, Sunyer i Balaguer va rebre peticions d'estudiants indis per tal de dirigir les seves tesis, però el "Ministerio" de torn no hi va posar cap facilitat.


A mode de conclusió

María Josefa Wonenburger va morir el passat 14 de juny. El reconeixement a la seva tasca i els homenatges (que aquí solen anunciar la mort de l'homenatjat) van arribar tard i van quedar bastant circumscrits a la seva Galícia natal. Sóc bastant refractari a les frases solemnes, i sovint buides, que inclouen la paraula felicitat, però Wonenburger en repetia una que, tot i que no sé si volia ser una descripció del seu caràcter o una declaració d'intencions, podria ser un epitafi intel·ligent: "Tengo tendencia a ser feliz".



També podeu consultar:

Fallecimiento de la Profesora María J. Wonenburger Planells. Article de la Real Sociedad Matemática Española

María Josefa  Wonenburger Planells. Unha figura mundial das matemáticas. En el portal culturagalega.org

María Wonenburger, menuda gigante. El País (31 de juliol de 2011)

María Josefa Wonenburger Planells, na creación de coñecemento. Recull de les intervencions de la jornada que li va dedicar el Consello da Cultura Galega el 28 d'octubre de 2010