Introducció
Acabo de comprovar, una mica avergonyit, que de les 105 entrades que ara mateix hi ha en aquest bloc, només una està dedicada a un matemàtic català (
Puig i Adam: les matemàtiques i la seva didàctica). Evidentment, en d'altres escrits han anat apareixent d'altres noms de matemàtics de casa nostra o referències al seu treball i em disculpa, en part, que sigui poc donat a encapçalar els escrits amb noms propis i poc partidari de les hagiografies laiques. La celebració de centenaris tampoc l'acabo d'entendre, però són una bona excusa per commemorar algun personatge o algun fet rellevant. Sense adonar-me, però, deixo escapar alguna oportunitat i, per exemple, no té perdó que hagi deixat transcórrer l'any 2011 sense ni escriure el nom d'un dels matemàtics amb més projecció dels nascuts a Catalunya:
Lluís Santaló (1911-2001). Ha passat ja el centenari del seu naixement, però m'apunto en la llibreta de qüestions pendents, dedicar una entrada al doctor Santaló.
Només un any separa el naixement del matemàtic del qual parlaré ara, Ferran Sunyer i Balaguer, del naixement de Santaló, i és interessant comparar les seves trajctòries vitals: Santaló es va exiliar a Argentina acabada la Guerra Civil Espanyola i es va formar en matemàtiques seguint la via més formal (va fer la carrera a Madrid, després va seguir els estudis a Alemanya i es doctorà a Hamburg); Sunyer i Balaguer es va anar formant de manera autodidacta i va desenvolupar bona part del seu treball a Espanya.
És probable que, si encara no heu sentit parlar de Sunyer i Balaguer, enguany en rebeu informacions diverses. I és que en el món de les forces mediàtiques (periodistes, escriptors, etc.) hi ha una certa "conjura" informativa. Els
mass media parlant d'un matemàtic? Us n'informo tot seguit, però abans us donaré alguns enllaços per conèixer la seva biografia i obra..
 |
| Ferran Sunyer i Balaguer |
Una biografia imprescindible d'Antoni Malet
Hores d'ara el web
Divulgamat de la RSME, no ha incorporat cap apunt sobre la biografia de Sunyer i Balaguer. Però, com que resulta que aquest web té un apartat anomenat
Biografías de matemáticos ilustres (tots estrangers) i un altre que actualment es diu
Biografías de matemáticos españoles (sense el "ilustres", els patriotes no se n'hauran adonat de l'acudit lògic i taxonòmic!) no m'estranya gens.
Per un apunt breu podeu consultar l'Enciclopèdia Catalana (
aquí en línia) o la Viquipèdia (
aquí), que en la seva versió catalana actual no explica cap mentida, però es podia haver estalviat alguna observació apologètica.
Ara mateix, la biografia de referència és una obra d'unes 300 pàgines que l'Institut d'Estudis Catalans va encarregar al matemàtic, especialista en Història de la Ciència,
Antoni Malet que actualment treballa en el Departament d'Humanitats de la Universitat Pompeu Fabra. Afortunadament, us podeu baixar, legalment i íntegra, aquesta obra en format
pdf si feu clic aquí:
Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967), per Antoni Malet. En l'enllaç anterior, gentilesa de la
Fundació Ferran Sunyer i Balaguer, a part de poder-hi llegir una breu ressenya biogràfica hi ha tres enllaços per descarregar l'obra completa (la portada, i el cos del llibre en dues parts).
L'obra de Malet és més que una biografia de Sunyer i Balaguer ja que ens descriu la situació de la matemàtica a la universitat espanyola durant el franquisme, a tall d'exemple, té tot un capítol dedicat al
Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i ens informa puntualmernt de les relacions del nostre matemàtic amb els matemàtics espanyols (principalment, Ricardo San Juan) i les institucions de l'època. Detalla també els contactes de Sunyer i Balaguer amb la comunitat matemàtica internacional. És sorprenent com un matemàtic autodidacte (obté el títol de batxillerat, el de llicenciat i el de doctor quan ja havia fet contribucions destacables a la Teoria de Funcions) es posa en contacte amb matemàtics de renom internacional i n'obté el seu reconeixement. Per cert, uns d'aquests matemàtics va ser
Szolem Mandelbrojt, oncle de Benoît Mandelbrot que va perdre la "j" del cognom (d'aquest darrer ja n'hem parlat
aquí). El perfil professional de Sunyer va interessar fins i tot a la
US Navy, la Marina dels Estats Units, que el va contractar.
Tot i que no s'està de parlar de matemàtiques en el cos del seu treball, Malet dedica un apèndix a indicar específicament les contribucions de Sunye a aquesta ciència, sense aprofundir-hi en la resta de capítols. Un altre tipus d'aportancions importants de Sunyer van ser lingüístiques: va adaptar alguns mots de la terminologia matemàtica a la llengua catalana (va suggerir, per exemple, l'ús de la paraula
fita i els seus derivats per traduir
bound (anglès),
borne (francès) o
cota (en castellà) i els seus derivats).
També podeu consultar en línia, a part d'aquesta treballada biografia, un fons bibliogràfic, bàsicament correspondència, en l'
Arxiu Sunyer de la Universitat Autònoma de Barcelona.
Guaita, ara en parlen els diaris!
Com que de vegades les aboco pel broc gros, començaré dient que s'agraeix que els medis de comunicació trobin un raconet per parlar de matemàtics i matemàtiques, però sovint sap greu que no ho facin com caldria. Si heu consultat algun dels enllaços que he anat donant, ja ho sabreu, però fins aquí no he volgut remarcar una de les peculiaritats de Sunyer: patia una greu atròfia del sistema nerviós des del seu naixement que el va obligar a utilitzar una cadira de rodes durant tota la seva vida. De fet, no podia escriure i la seva correspondència i els seus treballs matemàtics els dictava primer a la seva mare i, més tard, a les seves dues cosines. Els primers contactes amb la literatura científica i matemàtica els va fer a través dels llibres que el seu cosí Ferran Carbona utilitzava per als seus estudis universitaris perquè Sunyer mai no va poder anar a escola. Doncs bé, els periodistes s'agafen a aquest "detall" i en treuen uns "enginyosos" titulars.
Durant la 62a Nit de Santa Llúcia, el desembre de 2012, es va lliurar el
Premi Sant Jordi . El guanyador va ser Màrius Serra per la seva novel·la
Plans de futur que té de personatge principal Ferran Sunyer.
La Vanguàrdia amb la seva poca traça habitual per als titulars publicava un article el 15 de desembre de 2012 amb l'encapçalament:
Màrius Serra rescata el Hawking català (podeu consultar-lo en castellà:
pàg. 38;
pàg 39)
Això del "rescat" ja em va semblar lleig, però titllar a Ferran Sunyer de "Hawking català", encara més. El físic
Stephen Hawking no té gaire semblances amb Ferran Sunyer, a part de l'ús de la cadira de rodes! Ni la malaltia que els va portar a la prostració és la mateixa, ni els va afectar a la mateixa edat, ni les seves trajectòries vitals són comparables, ni tan sols es dedicaven a la mateixa ciència. Ah, però si hi ha coses comparables! L'article de
La Vanguàrdia el signava Josep Massot; uns dies més tard, Daniel Romaní titulava una notícia al
ara.cat també de forma original:
Ferran Sunyer, el Hawking català. No sé si hi ha hagut plagi o comparteixen un alt nivell de pensament i creativitat.
No cal dir que, si no us agrada llegir, podreu veure el
documental.
Tot plegat dóna lloc per ironies diverses que em guardaré per a un altre espai. Com que, vist el caire i nivell que agafa l'assumpte, és probable que, d'aquí en endavant, només veureu fotografies de Sunyer en la seva cadira de discapacitat; em permeto reproduir una fotografia que apareix en el llibre de Malet de la seva infantesa i us convido a observar la cara del nen i oblidar la cadira dels genis.
Addenda del 16 de febrer de 2013
Em sembla que em vaig quedar curt en la crítica als titulars periodístics. A més del diaris citats anteriorment,
La Vanguàrdia i
Ara,
El Periódico també va dedicar una notícia al flamant guanyador del Premi Sant Jordi:
Màrius Serra reinventa el matemàtic Ferran Sunyer; amb el subtítol, no en podia ser cap altre,
L'escriptor guanya el Sant Jordi amb una novel·la sobre el 'Hawking català'. Aquí Màrius Serra no
rescata el matemàtic, com en
La Vanguàrdia, sinó que el
reinventa.
En l'entrada original no vaig comentar que, amb motiu del centenari, s'havia instal·lat a Figueres una exposició amb el títol de
La superació d'un matemàtic, Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967). Aquesta exposició, que sembla que té un ànim itinerant, es pot visitar actualment a
Girona i fins el 4 de març.
.JPG)
Com que ja han passat deu dies des de la publicació de l'entrada, procedeixo a donar la demostració.
Els nombres imparells es poden indicar, algèbricament, de la següent manera: 2n + 1, amb n = 0, 1, 2, 3...
Els múltiples de 8 prenen la forma 8k, amb k = 0, 1, 2, 3...
(1) Volem demostrar que (2n + 1)2 – 1 = 8k
(2) Desenvolupem el quadrat: 4n2 + 4n + 1 – 1 = 8k
(3) Dividim l'expressió resultant per 4: n2 + n = 2k
(4) Traiem n factor comú, en el primer membre: n · (n + 1) = 2k
La majoria d'alumnes de secundària es queden "enganxats" en aquest darrer pas i, de fet, no cal fer cap més operació! Només hem de raonar!
Si la igualtat (4) és una identitat (és a dir, és certa per a qualsevol valor de n), com que totes les igualtats són equivalents (un matemàtic les podria enllaçar amb el símbol ⇔), podem tornar cap amunt, anar de (4) a (1), i, per tant, (1) també serà certa per a tot valor de n.
I és evident que (4) és una identitat! n · (n + 1) és el producte de dos nombres consecutius (el primer ha de ser parell i l'altre senar o a l'inrevés) i 2k és un nombre parell. L'expressió (4) ens indica, ni més ni menys, que el producte de dos nombres consecutius és un nombre parell. Com que això és cert sempre, (1) també ha de ser-ho, quod erat demonstrandum
.