La NASA (o la T.I.A.?): algunes pífies

No seré jo qui negaré les excel·lències i les fites aconseguides per la National Aeronautics and Space Administration (NASA), però des de la seva fundació, el 1958, ha tingut temps de protagonitzar algunes pífies sonades. Abans de donar-vos-en algun exemple, inserto un enllaç, a mode d'expiació, al seu recomanable web:

http://www.nasa.gov/

Només m'he equivocat en les unitats! La sonda Mars Climate (1999)

Fent classe de física, i sobretot en el moment de repartir els exàmens corregits, haig d'escoltar, de tant en tant, com algun alumne maldestre treu importància a les errades provocades pel mal ús de les unitats. La tipologia d'aquestes errades és diversa i les conseqüències a l'aula no acostumen a ser catastròfiques (en els laboratoris, n'hauríem de parlar!), però a la realitat si ho poden ser. El 23 de setembre de 1999 la sonda Mars Climate es va estavellar contra la superfície del planeta Mart. Per què? Per un problema en la programació dels sistemes de navegació, sorprenent en un projecte d'aquesta envergadura. Les diferents empreses que es van encarregar dels programes informàtics creuaven dades sense assegurar-se d'estar treballant en el mateix sistema d'unitats! Podeu informar-vos amb més detall a La sonda espacial Mars Climate se estrella en Marte. ¿Son importantes las unidades de medida? o, en el web oficial de la Nasa, a Mars Climate Orbiter Goes Silent.

PowerPoint ens fa ser estúpids? El transbordador espacial Columbia (2003)

Les aplicacions informàtiques que s'utilitzen per fer presentacions  —es diguin PowerPoint, Impress o Prezi—  no són, ni bones ni dolentes en si mateixes, una altra cosa és l'ús i l'abús que se'n fa (i que patim!). Darrerament han sonat veus d'alerta, algunes interessades, podeu llegir, per exemple, ¿PowerPoint nos hace estúpidos?; però, ja en el 2003, la NASA va assenyalar els greus inconvenients d'aquests tipus de presentacions per comunicar informació important.

El transbordador espacial Columbia  es va destruir en la seva reentrada atmosfèrica l'1 de febrer de 2003. L'accident va causar la mort dels seus set tripulants. Entre els múltiples factors que van propiciar el desastre, l'agència astronàutica assenyala que les presentacions informàtiques van contribuir-hi. No, no m'ho invento: en un gest que els honora, poc freqüent a la vella Europa, la Nasa va encarregar una investigació sobre les causes de la tragèdia i el va fer públic. Consulteu, si us plau, Report of Columbia Accident Investigation Board, Volume I (no cal que mireu tot l'informe). Com que el Report és una mica extens, si us baixeu el PDF, cerqueu-hi el terme PowerPoint. Una extensa reflexió a càrrec de Ruth Marcus la podeu trobar en The Washington Post: PowerPoint: Killer App? 

Enèsim descobriment d'aigua a Mart

Em temo que és una estratègia per justificar les despeses o per facilitar l'aprovació dels pressupostos: la NASA anuncia recurrentment indicis de l'existència d'aigua en el planeta Mart i els diaris s'afanyen a donar la notícia com a gran primícia (només cal que escriviu water mars en el web de la NASA per comprovar-ho).

Etiquetes o categories... i continuarà

No dec ser bon taxonomista ja que no encerto a classificar aquest escrit amb alguna etiqueta que el descrigui prou bé. Ho deixarem en Física, perquè marcar com Humor una entrada amb set morts (els de la última missió del Columbia) em semblaria propi del caducat Grand Guignol.

La gènesi de l'entrada és un pèl estranya, la meva idea inicial era parlar de les presentacions en Impress o en PowerPoint per tal d'ajudar els meus alumnes amb aquesta eina tan utilitzada (quedo en deute i la propera aportació al bloc parlarà només d'això).

I la T.I.A. del títol? La T.I.A (Técnicos de Investigación Aeroterráquea) és l'agència on treballen els personatges del còmic  —els que som grans, em dèiem tebeos—  Mortadelo i Filemón creats pel dibuixant Francisco Ibáñez. Em temo, que tard o d'hora, en les grans empreses tecnològiques (i en les altres), sempre hi ha algú que acaba fent de Profesor Bacterio!
 

 

De Multivac a Google, Wolfram|Alpha...i altres (II)

Continuo amb el tema que vaig encetar a De Multivac a Google, Wolfram|Alpha... (i altres) (I), on parlava de programari d'ús matemàtic, però ja deixant de banda el mític i venerable Multivac.

Les noves capacitats matemàtiques del cercador Google

Fa poc que vaig comentar que el cercador més popular podia representar funcions en dues variables. Però, com que "Las Ciencias adelantan que es una barbaridad", que cantaven a La Verbena de la Paloma, resulta que ara ja dibuixa funcions en tres variables. Proveu d'escriure o de copiar, per exemple, z= x^​3+​3​x^​2+​x*​y^​3 en la línia de cerca i obtindreu el següent gràfic:

Com d'altres vegades, he descobert aquesta novetat a través de Gaussianos (ho podeu comprovar clicant  Gráficas dinámicas de funciones en 3D con Google). De moment, l'aplicació té limitacions importants; entre d'altres, no admet equacions paramètriques. L'altra crítica, més de fons, que se m'acut és: cal que les aplicacions informàtiques facin de tot? A aquest pas acabarem representant funcions amb algun subprograma de la cafetera elèctrica! Les contínues novetats que es produeixen creen, a més, una sensació de vertigen i de no acabar de dominar o controlar res. Potser és allò que deia Gaspar Melchor de Jovellanos (reclamo el dret a una pedanteria irònica): "Somos esclavos de los tiempos en un viaje desbocado donde la velocidad de las carrozas impide apreciar el paisaje."


Stephen Wolfram, Mathematica i Wolfram|Alpha

Stephen Wolfram, físic anglès, és el pare de Mathematica, un dels programes més utilitzats quan calen càlculs matemàtics d'una certa complexitat.

http://www.wolfram.com/mathematica/

El programa és completíssim i potent; però, com que la llicència costa un ronyó, més avall donaré una alternativa lliure i de franc.

Faig un incís important per aquells que es refien en excés dels ordinadors i les calculadores: llegiu, si us plau, Sólo con el ordenador no es suficiente. L'article que enllaço és del 2007 i alguna de les errades que hi surten ja estan solucionades, però n'hi deu haver de noves i, en qualsevol cas, la informació sense valoració, interpretació i coneixement continua sent perillosa o falsa.

L'empresa de Mr. Wolfram també ha desenvolupat Wolfram|Alpha del qual ja n'hem parlat en el primer article d'aquesta sèrie. Si hi voleu jugar una mica, feu clic a la icona de després d'aquest paràgraf, copieu a la barra de cerca els següents termes (un cada vegada) i feu enter: sodium, paracetamol, Agaricus, pion, x^3+3*x^2+5=0...

Maxima, la mare de MAW

Ja us vaig parlar del recomanable i sorprenent MAW  (L'Assistent Matemàtic al Web), ara us vull presentar, si no el coneixeu, el programa en què es basa MAW: Maxima. Maxima és una de les alternatives, en el món del programari lliure, a Mathematica.

http://maxima.sourceforge.net/

El llenguatge de Maxima és molt semblant al de Mathematica i hi ha nombrosos tutorials disponibles. Un consell: si us animeu a treballar-hi, escolliu un manual d'iniciació i deixeu els més extensos i detallats per a més endavant. De totes maneres, si necessiteu una bona aplicació matemàtica per tractar els continguts de la secundària obligatòria i post-obligatòria, en tindreu prou amb GeoGebra i Wiris (si feu clic en la darrera paraula accedireu a la calculadora en línia). De l'estranya relació de Wiris amb les autoritats educatives catalanes ja en faré un article de premsa rosa més endavant (de moment us puc avançar això i això altre).

http://www.wiris.com/

Rigor (humor?) periodístic

La meva productivitat blocaire està baixant en picat! Fer una entrada, o post, d'aquelles diguem-ne serioses, porta el seu temps. Tot i que ja tinguis el tema al cap: cerca i contrasta la informació, decideix quins enllaços i imatges posar-hi, redacta. rellegeix i corregeix... I, ara mateix,  no tinc temps per a tot això, però no vull acompanyar l'aridesa d'aquest mes de març amb una sequera d'articles al bloc. On puc trobar un assumpte agraït i fàcil de desenvolupar? La resposta la tenia a la vora, en una carpeta amb algunes notícies retallades dels diaris. Ah, els diaris! Aquestes fonts inesgotables d'errades de naturalesa diversa, de confusions, de males interpretacions i de pitjors anàlisis. I si parlem del tractament que reben les ciències, en general, o les matemàtiques, en particular, dels nostrats periodistes! Quantes bestieses s'escriuen! Podria parlar de com s'ha informat dels resultats experimentals sobre la velocitat dels neutrins, però hi ha hagut tantes notícies inexactes i amb mostres evidents de "mal ofici" que em reservo les vacances per poder pair-ho i escriure'n un comentari.

Una imatge val més que...

Anem a un exemple evident, i cada dia més abundant de "mal ofici" periodístic: acudir a les imatges d'arxiu per acompanyar articles (no sigui que els lectors se'ns espantin amb tanta lletra). Recordo la carta enviada a un diari de renom per un pare ofès: una fotografia presa mesos enrere, on es veia el seu fill assegut en les escales de l'institut amb la seva colla (crec recordar que a l'estona de l'esmorzar), s'havia utilitzat per il·lustrar un article sobre la proliferació de les drogues entre el jovent i el fàcil accés a elles (és que comences amb el pa amb nocilla i no saps on acabes!). Si voleu un altre cas més "matemàtic", cliqueu damunt de la següent fotografia, així s'ampliarà, llegiu-ne el peu i penseu si hi ha alguna cosa que no lliga:

Aquesta foto apareixia en un article del Suplemento de Economía de La Vanguardia del 25 de setembre de 2011. El titular era Momento de volver a las aulas (podeu accedir-hi fent clic en el títol anterior) i parlava de la demanda de màsters i postgraus "especialitzats" (com si no ho fossin tots, d'especialitzats). El peu de la foto és genial: "Imagen de una clase en una escuela de formación de posgrado"; és tan significatiu i dóna tanta informació com "quatre exemplars d'Homo sapiens observen com un congènere fa guixarots en una pissarra". Heu observat què hi ha a la pissarra? Una esfera, part de l'expressió πr²h que ens dóna el volum d'un cilindre i la fórmula més habitual per solucionar equacions de segon grau. Si tal postgrau s'imparteix, demano públicament que es retornin els diners als pobres alumnes! Les dues expressions matemàtiques que apareixen en la pissarra, per molt que el suposat professor sembli un setciències, són continguts de l'educació secundària obligatòria (feu la prova, pregunteu-ho a qualsevol adolescent d'uns 14 anys i us ho confirmarà si aconseguiu que es tregui els auriculars o deixi de garrotejar amb els polzes el seu gadget preferit). Em quedo amb el dubte de si la imatge és una foto d'estudi "tot-terreny" que pot cubrir informacions diverses o una mà misteriosa ha aplicat el Photoshop a la pissarra.

El Cangur 2012, olímpic?

Un mal exemple més recent, és "EL PERIÓDICO acude a la olimpiada matemática de este año que reúne a cientos de estudiantes de toda Catalunya". Si accediu a l'enllaç anterior veureu en la seva salsa el següent vídeo:

Aquest vídeo formava part de l'article "La cantera matemática" (sic) del 16 de març d'enguany. En realitat no estan parlant de l'Olímpiada matemàtica, sinó de la prova Cangur 2012 que ni tenen el mateix abast ni els mateixos objectius (podeu llegir Sessions de preparació per a l'Olímpiada Matemàtica i d'altres escrits dedicats a aquest esdeveniment o al Cangur en aquest bloc). A més quan el nombre de participants ronda els 20.000, parlar de "centenars" és enganyós. No es tracta ni d'una "Olimpiada" ni d'aconseguir una "cantera" de matemàtics; però, tal com està el país, haurem de donar les gràcies als senyors d'El Periódico per la divulgació que fan d'activitats relacionades amb les matemàtiques.

Ja comentaré la present edició del Cangur, més endavant i amb més calma, i suposo que també hauré de tornar a aquest "humor periodístic" que de vegades em treu de polleguera. Ho deixo aquí i me'n vaig rabent a perseguir neutrins.

De Multivac a Google, Wolfram|Alpha...i altres (I)

Intent d'introducció original

Un dels personatges recurrents dels relats de l'escriptor i científic Isaac Asimov és l'ordinador o computadora (és nen o nena?) Multivac. En el conte The Last Question, Multivac triga un temps més que prudencial, unes desenes de milers d'anys, en contestar a la pregunta de si és possible revertir o actuar en contra del Segon Principi de la Termodinàmica (si no heu fet clic en el darrer enllaç, us perdreu el web d'Història de la Física de la professora Marta Pérez i, si no heu llegit el conte, no us l'espatllaré explicant el final)...

Aprofito per comentar que us pot sorpendre que els enllaços que apareixen en el paràgraf anterior estan en diferents idiomes, però si consulteu, hores d'ara, la biografia d'Asimov en català o en castellà a Viquipèdia/Wikipedia us trobareu una versió bastant millorable. Podeu trobar moltes obres d'Asimov a la xarxa en la seva versió original o en castellà (Cuentos completos, Las vidas y tiempos de Multivac, etc.). Com que desconec la legalitat d'aquestes còpies digitals me n'estic de donar aquí els enllaços.

Recapitulem (o "Todo lo que no es tradición, es plagio" que deia D'Ors)

En aquesta entrada volia comentar alguns programes en línia que tenen aplicacions en matemàtica. Se'm va acudir utilitzar Multivac com a personatge introductori i, ai las!, d'allò que em va semblar original, Internet ja n'anava ple. Hi ha múltiples articles i en diversos idiomes comparant, per exemple, Google amb Multivac (podeu llegir Preguntas trascendentales para Google, ¿Es Google el Multivac de Asimov?, Google Multivac, ...). En fi, que millor ho deixo estar i anem al gra.

Les capacitats matemàtiques del cercador Google

El cercador per antonomàsia es pot utilitzar com a calculadora i, més recentment, és capaç de representar funcions matemàtiques (podeu consultar Gráficas de funciones con Google). Proveu per exemple d'escriure (x^2-9)/(x^2-4) en el quadre de cerca de Google, apreteu l'enter i obtíndreu una bona representació gràfica de la funció que té aquesta expressió algèbrica. El cercador té, ara per ara, problemes per dibuixar d'altres funcions: si feu l'intent amb x*e^(1/x), el mateix senyor Google ens avisa que alguna cosa no acaba de rutllar.

Wolfram|Alpha és una altra cosa!

 Us vull parlar de Wolfram|Alpha que no és un cercador com Google (veieu aquí que en diu Wikipedia). Si us plau accedir-hi, cliqueu el logotip:

Podeu fer la prova amb la funció fracassada en Google (és a dir, amb x*e^(1/x)) i us trobareu amb més coses de les que heu demanat. En el bloc Gaussianos estan més que sorpresos i ho comenten en una entrada: Wolfram|Alpha ya resuelve paso a paso algunos tipos de ecuaciones diferenciales. Potser haurem de relativitzar aquella frase, atribuïda a Leibniz, de Integrar és un art que s'aprèn resolent integrals.

Un Assistent Matemàtic al Web anomenat MAW (Mathematical Assistant on Web)

I acabo amb una perla acabada de descobrir (també gràcies a Gaussianos i, en concret, al seu article Mathematical Assistant on Web, magnífica aplicación sobre cálculo en una y dos variables). Podem tornar a fer la prova amb la nostra amiga x*e^(1/x). Aneu a MAW, que per cert té una versió en català, feu clic en la pestanya Anàlisi, després a Estudi de funcions, entreu l'expressió x*e^(1/x) en el quadre i cliqueu Envia-ho.

Continuarà...

De Wolfram|Alpha, de MAW i d'altres germanets seus en tornaré a parlar més endavant. Tornant a Multivac, em semblava recordar que, en un conte de Ciència Ficció, un ordinador trigava tant en donar una resposta que quan ho feia ningú recordava la pregunta. No l'he pogut localitzar consultant cap d'aquests programes no humans, algú em pot ajudar?

Votacions i sistemes electorals (II)

Ja fa més d'un any que en aquest bloc vaig publicar una entrada amb el títol Votacions i sistemes electorals. En aquell moment em va semblar que n'escriuria la continuació en breu i que podria mantenir la promesa que hi feia de parlar exclusivament del tema i de deixar de banda comentaris de periodistes, polítics, etc. El temps i les votacions han anat passant i podria fer un escrit només amb les bestieses diverses que he anat recopilant. La diversitat, però, augmenta i, als qui confonen la democràcia amb les votacions, s'hi han afegit els que no la distingeixen de les assemblees improvisades o de les piulades del Twitter.

 Podria fer-vos arribar un recull d'articles diversos de periodistes, alguns ara s'anomenen "analistes". Com exemples d'aquest tipus de literatura, podeu consultar els articles "Democracia recortada", de cridaner i perillós títol, o "Das Kongress"  de Carles Castro, apareguts a La Vanguardia. Però com que el missatge que vull transmetre, en relació als sistemes electorals, és que la pregunta "És un mètode just?" no té massa sentit (de fet ja vaig comentar que qualsevol sistema electoral té paradoxes indesitjables), ho deixare aquí i intentaré donar-vos enllaços que permetin copsar l'aspecte més matemàtic d'aquest procés.

Un article de divulgació rigorosa és Sistemes electorals d'Aureli Alabert, publicat en el Butlletí de la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM) el 2001. També podeu consultar l'escrit del mateix títol, Sistemes electorals, de Bartolomé Barceló aparegut en els MATerials MATemàtics de la UAB. Deixeu-me, però, que us recomani un Treball de recerca d'un alumne de Batxillerat: David González Prats, de l'IES La Sedeta de Barcelona, va rebre, el 2008, una menció honorífica del Premi Ernest Lluch de la Universitat Pompeu Fabra pel seu treball Matemàtiques electorals (el podeu consultar en línia si feu clic en el títol). No us el perdeu, perquè de veritat que costa de millorar l'explicació que fa David González amb uns exemples mol ben escollits. González també ens parla dels índexs de poder (estaria bé que els entenguessin aquests que són partidaris que governi el partit més votat). Sobre aquesta mesura matemàtica,  índexs de poder, podeu consultar a més Espanya és qui més incrementa el seu poder al Consell de Ministres de la UE? de David Pinyol, també en el Butlletí de l'SCM.

Per descomptat que la matemàtica no té la solució ni permet analitzar la democràcia, però estaria bé que no juguéssim amb sistemes, nombres i percentatges per apuntar-nos la jugada a favor nostre.

tvMANÍA (La Vanguardia) (19/11/2011)