tag:blogger.com,1999:blog-4907182973913518100.post5556087532843730475..comments2022-12-09T16:07:29.310+01:00Comments on I ara! Matemàtiques?: La divulgació científica: Jorge Wagensberg i Stephen Hawking (2)Francesc Montasellhttp://www.blogger.com/profile/10617783277175871779noreply@blogger.comBlogger7125tag:blogger.com,1999:blog-4907182973913518100.post-56716570595014970672019-02-20T19:48:46.291+01:002019-02-20T19:48:46.291+01:00Benvolgut Capità,
Disculpeu que em demori en les ...Benvolgut Capità,<br /><br />Disculpeu que em demori en les respostes i que ara, abandonant per un moment la feina de corrector de "bunyols" i de qualificador de nyaps, faci l'intent de respondre, com cal, els vostres comentaris.<br /><br />Em parleu d'una obra de Steiner que no he llegit, però que m'apunto en la llista de deures pendents. Permeteu-me que, en resposta, us recomani "Los testamentos traicionados" de Milan Kundera. No parla només de llenguatges i traduccions, però és una lectura molt recomanable.<br /><br />Sí que he llegit l'article "El nuevo lenguaje de las matemáticas". És una mica el típic poti-poti de divulgació, però conté aspectes interessants.<br /><br />Llull i Leibniz ho van intentar, però trobo que qualsevol llenguatge o simbologia matemàtica una mica avançat requereix un nivell d'expertesa i dedicació cada vegada més gran. No he trobat la referència, però hem arribat a l'extrem de no poder validar una demostració matemàtica (em sembla que l'autor és un matemàtic xinès) perquè els avaluadors no coneixen prou la teoria i el llenguatge utilitzat.<br /><br />I, de fet, és la mateixa idea de demostració matemàtica la que està, espero que saludablement, en crisi (veieu, per exemple, <a href="https://culturacientifica.com/2014/12/17/el-extrano-caso-del-matematico-shalosh-b-ekhad/" rel="nofollow"><i>El extraño caso del matemático Shalosh B. Ekhad</i></a>). Una companya de ciències socials em va dir una vegada que si una demostració només l'entén l'autor, no és una demostració (però jo no ho veig clar!).<br /><br />Sí que crec que el llenguatge matemàtic més despullat, o menys contaminat per les llengües, ens simplifica força la feina i, de vegades, ens porta de la mà a la solució: no em veig, a hores d'ara, utilitzant l'àlgebra retòrica o la sincopada per a resoldre problemes. Però, fins i tot, els magnífics diagrames de Feynman contenen una bona dosi de convenció.<br /><br />Salut! Francesc Montasellhttps://www.blogger.com/profile/10617783277175871779noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4907182973913518100.post-36622140844182081792019-02-15T20:49:54.113+01:002019-02-15T20:49:54.113+01:00Apreciat professor,
En relació al comentari anter...Apreciat professor,<br /><br />En relació al comentari anterior, casualment s’ha publicat aquest mes un article que hi toca. Vos el recoman:<br /><br />SILVER, Daniel S. “El nuevo lenguaje de las matemáticas”. Investigación y Ciencia. Núm. 509 (Febrer 2019), p. 60-67.<br /><br />Salut i nombres!<br /><br />CTCAPITÀ TIRANYAhttps://www.blogger.com/profile/12397789512794819074noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4907182973913518100.post-52252338539529177562019-01-13T09:13:53.684+01:002019-01-13T09:13:53.684+01:00Salut, professor!
Sabeu? Faltaríeu menys a la ver...Salut, professor!<br /><br />Sabeu? Faltaríeu menys a la veritat si em diguéssiu ase de bram, més que no docte. Pot ser, com a molt, ase curiós...<br />Però és aquest un "locus amoenus" de mates, no ens anem per les branques...<br />Deia que la poesia és intraduïble, com les matemàtiques. A veure si em sé explicar:<br />Al planeta hi ha milers de llengües (una riquesa que es va perdent de manera accelerada). Raó: una llengua és una manera de veure el món, i ja sabem quantes n'hi ha. Quan traduïm, allò què fem és una «interpretació», perquè no hi ha una exacta relació d'equivalència entre una llengua (cosmovisió) i una altra. El llenguatge matemàtic, en canvi, no és interpretable, d'aquí que, tot i ser un llenguatge (concepció del món), no es pugui traduir (idea absurda). Em va sortir espontàniament equiparar la poesia a les matemàtiques en aquest sentit de que, així com amb aquestes és impossible, el fer-ho amb la poesia és un acte de (re)creació, un artifici per fer visible allò a què som cecs, com les ulleres de visió nocturna: millor que res.<br />Si tinguéssiu temps, «Després de Babel. Aspectes de llenguatge i traducció», de George Steiner, seria una lectura adient.<br />Cal recordar-nos cada dia, a més del "mememto homo...", que els encèfals han aparegut en aquest món per una única raó: moure's dins l'entorn(si ets un vegetal no et cal sistema nerviós). Interactuar amb l'entorn per garantir la supervivència(individual i de l'espècie) implica estar fent càlculs continus de com variarà el nostre entorn, per actuar en conseqüència. Així, aquesta màquina predictiva que és el cervell, no fa altra cosa que desenvolupar i resoldre (Ràpid, que ens mengen la coa!) plantejaments matemàtics probabilístics. En resum, el nostre pensament basal és purament matemàtic, per tant, irreductible/traduïble/interpretable. Tema apart són les errades de càlcul i les seves conseqüències (positives/negatives).<br /><br />Joiós diumenge!<br /><br />CTCAPITÀ TIRANYAhttps://www.blogger.com/profile/12397789512794819074noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4907182973913518100.post-64625954143808073672018-12-31T16:52:30.929+01:002018-12-31T16:52:30.929+01:00Intrèpid i docte Capità,
Vos salut, també, alleuj...Intrèpid i docte Capità,<br /><br />Vos salut, també, alleujat.<br /><br />Em permeto allargar el joc i contestar, amb l'ajut de na Sílvia, el piema de Xavier Duran:<br /><br />Per a tots i totes,<br />calcularé el costós volum del rombe:<br />comptant, lentament; restant, finalment;<br />com de fet, resoldre això:<br />podria el pitjor.<br /><br />Com que <i>Ars longa, vita brevis</i> no m'atreveixo a esmenar el vostre comentari, i el de Wagensberg, sobre el mètode artístic. Hi coincideixo en bona part, però no acabo de copsar (suposo que per falta de definicions i axiomes) això de les matemàtiques intraduïbles.<br /><br />Com que soc de terra endins i vaig escàs en el domini del sextant, però em defenc en tipografia (HTML5), volia esmenar la forma del vostre enginyós, i ben rebut, emplastre. Ai las! no me n'he sortit: en els comentaris no s'accepten ni els subíndexs ni els superíndexs! L'haurem de passar en net en el cos d'alguna entrada...<br /><br />Bon 2019!Francesc Montasellhttps://www.blogger.com/profile/10617783277175871779noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4907182973913518100.post-22340503356516519542018-12-30T21:02:20.393+01:002018-12-30T21:02:20.393+01:00Dilectíssim professor,
Estava convençut que en el...Dilectíssim professor,<br /><br />Estava convençut que en el meu comentari anterior havíeu apreciat alguna ofensivesa de la qual no n’era conscient, així que ja havia fet acte de contrició i propòsit d’esmena, tot recloent-me en aquest temple de la prudència que és el silenci.<br /> <br />Alleujat, aprofit per saludar-vos.<br /><br />No vos en sortiu amb els sonets d’en Shakespeare?<br /><br />«Com a gran i tenaç matemàtic, tu penses, sense cap pausa, enumerar, lentament, números camuflats amb el més constant, ferm enginy.»<br /><br />Si traduïu aquests versos de Xavier Duran a qualsevol altra llengua, el «piema»(µ) deixarà de ser-ho. That is the question.<br /> <br />El mètode artístic, amb el seu principi de «transmissibilitat de complexitats inintel·ligibles» (Wagensberg) no és fet principalment per a ser "entès", sinó per provocar el sentiment d’haver copsat una complexitat, que pot ser fins i tot desconeguda per a l’autor, amb la qual cosa es completa l’acte artístic. Si no és així, tampoc passa res, només era una proposta generosa de l’artista per a qui la sàpiga apreciar. En qualsevol cas, la poesia, com les matemàtiques, és intraduïble; anau a la font i mirau de trobar-ne la bellesa.<br /><br />Per no allargar massa, només formularé, de manera un tant infantil, els meus millors desitjos per a l’any vinent(la limitació d'aquest editor no em deixa posar exponents, ja veureu que ho són la lletra o i el núm. 2. Tampoc queda alineat el divisor n. Un emplastre... ):<br /> <br /> o=logB [ M2·X2·I ] <br /> _______<br /> n<br /><br /> Bo= M2·X2·I <br /> _______ <br /> n<br /><br /> Bo·n= M2·X2·I <br /><br /> Bo·n= M·M·X·I·X <br /> CAPITÀ TIRANYAhttps://www.blogger.com/profile/12397789512794819074noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4907182973913518100.post-5811140666333045522018-12-25T17:05:56.007+01:002018-12-25T17:05:56.007+01:00Benvolgut Capità,
Acabo de llegir el vostre missa...Benvolgut Capità,<br /><br />Acabo de llegir el vostre missatge, avui, dia 25, però del mes de desembre! Les forces diabòliques que corren per les xarxes han modificat el curs natural de la història i avui m'he adonat que un follet malvat (potser un robot, un mico o un desvalgut humà), en podem dir Google o Googol, m'ocultava els comentaris a les meves entrades.<br /><br />Em sap molt greu perquè el vostre extens i meditat missatge es mereixia una prompta resposta i, ara, ni un <i>yubitsume</i> pot reparar l'ofensa feta.<br /><br />Com bé dieu "tots els homes són micos". ergo soc un mico (i hi podríem afegir que "Shakespeare és Shakespeare", però no me n'acabo de sortir amb la interpretació dels seus sonets...).<br /><br />Reitero, de nou, les meves disculpes pel retard en la publicació i la resposta i espero que els meus escassos lectors frueixin del vostre docte comentari.<br /><br />Salut, força (i Bon Nadal)!Francesc Montasellhttps://www.blogger.com/profile/10617783277175871779noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-4907182973913518100.post-38259860814652181842018-08-25T13:04:32.094+02:002018-08-25T13:04:32.094+02:00Benvolgut professor,
Em plau veure-us de nou a...Benvolgut professor,<br /><br /> Em plau veure-us de nou amb les bateries carregades (a l’últim comentari us vaig apreciar un tant fatigat).<br /> Escric aquesta nota només perquè vegeu que algun lector sí que teniu, amb tot i el títol escollit. Potser n’hi hauria hagut més amb aquest altre: «La llumeneta de Hawking i Wagensberg dins del forat negre». <br /> Tot això són estratègies de venedor que no us fan cap falta ja que em penso que us dedicau al vostre magnífic blog "gratis et amore". En qualsevol cas, és ben cert que el públic (la massa) es deixa endur per allò cridaner, publicitat, actual i lleugeret, amb menyspreu d’allò altre clàssic, profund, tècnic o reflexiu. Al respecte, l’autor d’una obra amb un títol tan poc comercial com "Parerga i paralipòmena", ens deia:<br />«És increïble la niciesa i l’absurd del públic, que deixa sense llegir els més nobles i interessants esperits de cada gènere, de totes les èpoques i països, per llegir els escrits que publiquen a diari ments vulgars, com les que cada any s’incuba, en incomptable nombre, com mosques; i això, simplement perquè s’han escrit avui i estan encara humides de les premses.»<br /> L’interessant de Hawking i Wagenberg és que han intentat rompre aquesta inèrcia i aconseguit de fer lleuger allò profund, proper el distant, popular l’inintel·ligible. Això, en un temps en que retornen les supersticions, els creacionistes i els venedors de fum, i sentim disbarats com que si la Terra és plana o si és buida, és important. Per això s’han hagut d’adaptar a la finalitat divulgadora: escollir bons títols, atractives portades i bon marketing, tot perquè en seixanta segons, el públic es decanti cap a la ciència i no cap a la superstició. Lloable intent!<br /> Quan al tema dels micos i Shakespeare, pensem-ho lògicament: tots els homes són micos, Shakespeare va ser un home, ergo... Abans, però, deixeu-me declamar, en traducció lliure, una frase de Sèneca: Aliquando et insanire iucundum est «De tant en tant és agradable fer el mico», i és que la creativitat s’hauria d’afavorir, tot i que moltes vegades el sistema educatiu actua com a repressor d’aquesta important qualitat humana. Al respecte, és interessant aquesta conferència TED de Ken Robinson: «Do schools kill creativity?»:<br /><br />https://www.ted.com/talks/ken_robinson_says_schools_kill_creativity?utm_campaign=tedspread&utm_medium=referral&utm_source=tedcomshare<br /><br /> Seguint amb la frase: «no hi ha cap mico que hagi escrit una obra de Shakespeare», hem de dir que és molt certa, però cal puntualitzar, per evitar confusions, que tampoc no ho ha fet mai cap humà, llevat del propi Shakespeare qui, per cert, hauria estat incapaç de tornar escriure "El rei Lear" així com ho va fer (pel paper que juga l’atzar en l’obra de creació).<br /> Quant a si el nostre mico acabaria escrivint una obra de Shakespeare, tot teclejant a l’atzar en infinits intents, sabem que això és matemàticament cert sempre que el procés sigui realment aleatori i la vida i la constància del mico es perllonguin "ad infinitum". Com que la nostra lògica intuïtiva es rebel·la en la idea, vaig intentar fer-ho imaginable en aquella modesta entrada https://kboriesmatineres.blogspot.com/2014/03/oh-hap-day.html .<br /> <br /> Per ser un comentari ja m’estic passant de la ratlla, així que, per acabar, us diré que, personalment, me resulta molt més interessant un mico davant una màquina d’escriure intentant crear alguna cosa que un humà amb la creativitat anihilada per la societat.<br /> Potser me n´he anat per les branques, com un mico.<br /> Ei! I no deixeu de ser un picaflors (humanista, és més fi), que és gran virtut.<br /><br /> Salut i força!<br />CAPITÀ TIRANYAhttps://www.blogger.com/profile/12397789512794819074noreply@blogger.com